prova

[kavá ʎ  be ɾ nát] adj . de conjunt m . Muntanya del terme d'Oliva. Penya. ETIM.: cavall per carall del llat. vulg. * caraclu , 'penis' i  Bernat és la pronunciació vulgaritzant de baranat  del cèltic * varandā , ‘voreta’, ‘subdivisió’, derivat de randā,‘límit’, ‘divisió’ (segons Corominas DECast, iv, 934) > baranat 'voltant d'una rotllana de penya-segat, envoltat d'aigua o d'aire'. Sembla que cal buscar l´origen del nom en algun culte fàl·lic precristià. Serra del Cavall Bernat a Alzira; el Cavall Bernat, monòlit septentrional del massís de Montserrat; serra del Cavall Bernal al terme de Pollença a Mallorca septentrional). FMB

[saóra] subst . f . sorra Mescla d'àrids ( arena gruixuda i graveta sense garbellar), totalment o parcialment matxucats. cast. zahorra ETIM.: del llatí saburra , ‘arena’. En cast.  zahorra .(Del lat. saburra). 1. f. Mar. Lastre de una embarcación. (DRAE) diàleg dels informants – "Sorra" no l'he oïda mai a Oliva per nomenar l'arena, en canvi en la construcció sempre he sentit "sahorra". U n camió de sahorra. – Sahorra, em referència a la "grava" "pedra de cantera preparada" més grossa que posen per a drenar qualsevol clot que calga. Ara bé, sorra és una paraula molt bonica. MCGM, VMV

[ʎamáɾ] v . intr . atraure 1 . atraure per magnetisme, produir l’efecte d’atracció que té l’imant sobre els metalls. Ex.: L'imant *llama les agulles. cast. atraer 2 . Abellir. Ex.: Em *llama menjar-me un pastisset. cast. apetecer 3 . Cridar l'atenció. Ex.: Em va *llamar aquell titular. cast. llamar la atención ETIM.: del cast. llamar procedent del llat. clāmāre , inf. pres. actiu de clamō 'cridar'.

[ʃiʃkéɾa] adv . *sisquera Usat vulgarment amb els significats del cast. siquiera . 1 . almenys, tan sols. Ex.: * Xixquera hauria pogut cridar. 2 . Ni tan sols. Ex.: No la va mirar ni *xixquera una volta. 3 . Tant de bo. Ex. *Xixquera que demà no ploga i pugam anar a la platja. cast. ojalá ETIM. probablement del cast. siquiera. hipòtesi: o de l'arag. si se quera . Documentat a Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina. , Tom II, Barcelona, 1840. LLN

[astufít] subst m . 1 . Acte d'estufir. Ex.: De tant de riure amb la boca plena, li va eixir un estufit. cast. rociada , espurriada . 2 . Esternut. Ex.: E stava tan constipat que des del carrer es sentien els estufits. cast. estornudo . 3 . Rebuf; expiració d'aire per la boca en senyal d'impaciència o d'enuig, en particular del gat. Ex.: Va pegar un estufit i va tancar la porta. cast. bufido . 4 . Respost aspre i en to de renya. Ex.: Quan li vaig preguntar per sa mare, em va pegar un estufit. cast. tarascada , achuchón . ETIM.: vegeu estufir i estufar

[astufíɾ] v . tr . 1 . Llançar per la boca una glopada de líquid. cast. rociar , espurriar . 2 . Fer o reproduir el so de defensa del gat. ETIM.: de estufar , amb canvi del tipus de conjugacíó.

[alβát] subst . m Criatura morta abans de tindre ús de raó. Se'l sol anomenar en diminutiu com signe d'afecte i de compassió: *albaet. Ex.: Als *albaets els dansaven la dansa del vetlatori. ETIM.: del llatí albātus , ‘vestit de blanc’, perquè els infants morts són amortallats de blanc i posats dins d'un baül blanc, en significança de la innocència baptismal. En l'alta Edat Mitjana es deien albati els batejats de fresc, fins que se llevaven l'alba o vestit blanc que era l'emblema de la puresa.

[aɫβaɾʤinéɾa] subst . f . Planta herbàcia anual de la família de les solanàcies ( Solanum melongena ), de fulles grosses i de flors blanques o blaves, el fruit de la qual és l'albergínia. cast berengena ETIM. vegeu * albargina , més el subif femení – era que denota conjunt o lloc d'origen.

[aɫβaɾġína]  albergínia, albergina   subst . f . Fruit de l'alberginiera, carnós, de formes i colors diversos segons les varietats ( Solanum esculentum o  Solanum melongena ). És mengívola. Floreix a l'estiu, i és molt cultivada en els horts. cast. berengena ETIM.: de l'àr. vg. al-bedenǧéna o  al-bādinjāna  (cl. bādänǧāna), der. del persa bādingān íd., potser a través d'una forma morisca tardana *al-berǧina. diàleg de l'informant Atabollades amb pebreres roges fan l'*aspencat. Boníssim. JC albarginera i albargines (font: JC)

[aɱβeʎonát] subst . m . albellonat, albellonatge, clavegueram. Conjunt dels albellons d'una població. Ex.: Ja has pagat la contribució de l'*ambellonat? cast. alcantarillado ETIM.: vegeu *ambelló , més el sufix – at , que expressa 'conjunt de'.

[a ɱ βeʎó] subst, m.   albelló, claveguera Lloc per on se'n va l'aigua inútil;  Canal o conducte subterrani per on se'n van les aigües sobreres o per a donar eixida a les aigües brutes. Ex.: Tira una *poalà d`*auia a l'ambelló, que fa pudor. cast. albañal . ETIM.:  de l'àr. al-bällúa , 'la claveguera', . o  al-ballóʿa , ‘séquia subterrània’.

‎[wánɫa] subst . f .  guatla o guatlla 1 . Ocell gal·linaci migratori, de la família dels fasiànids ( Coturnix coturnix ), d’uns 20 centímetres de llargada, el cap i les parts superiors d’un bru negrós amb ratlles més clares, i les inferiors d’un cendra clar, molt apreciat pels caçadors. cast. codorniz 2 . vulg . Ventositat pudenta. Ex.: Quina *guanla! *Mos va *entoldar a tots. ETIM.: del llatí  coacŭla ,  1 . mat. sign. JC guanla coturnix coturnix

[kaɾaβasí] subst . m . 1. Fruit de les plantes brioniàcies Cucurbita pepo i Cucurbita maxima oblonga , que són una espècie de carabassa de forma llargaruda. cast. calabacín . 2. Carabassa buida i seca que serveix per treure aigua, per a regar – regar a carabassí–, etc. variants: carabassó, carabasseta, carabassa de fregir... ETIM.: de carabassa (més sufix diminutiu - í ) d'un preromà no indoeuropeu * carapaccia (o *calapaccia, d'on el cast. calabaza i el port. cabaça ), que designava cobertes o closques vegetals o animals. JC, RM, JRC carabassí cucurbita pepo

[fasít] farcida (f.) [fasí ða ]  adj .  1. Omplit d'ingredients o amb ingredients comestibles. Ex.: No hi a res com un bon plat de pebreres farcides. cast. relleno , repleto . 2. Ple, assaciat. Ex.: Ja no em cap res més. Estic farcit. ETIM.: del part. pass de farcir ,  del llatí   farcīre ,  mat. sign. A Oliva, com a molts pobles, l'adjectiu està fixat a locucions molt concretes. En la resta d'usos es fa servir el castellà. Per exemple: pebreres farcides , però ensaïmada *rellena, olives *rellenes .

[astufáɾ] v . tr . 1. Esguitar, llançar un líquid a gotes amb força. Ex.: Va tancar la boca, va bufar i em va estufar en tota la cara. cast. rociar , salpicar . 2. Rebre o tractar malament; respondre de forma aspra. Ex.: Qui la vol? Si no para d'estufar a qui li pregunte. cast. aventar . 3. Soroll i actitud de defensa dels gats. Ex.: Quan va vore el gos, el gat va estufar. ETIM.: del llatí * extufare , ‘donar fum’, del ll. vg. * tūfus , ll. cl. typhus, i aquest, del gr. τῦφος) ‘fum vapor; supèrbia'. Quin mal geni, estufa (contesta malament) a tot el món. PSM

[astováɾ]  v . tr .  1. Fer tornar tou, blan, reblanir; amollir, fer menys compacte, més esponjós. Ex.: Estovaven els matalafs de llana. cast. ablandar , mullir . 2. fig. Inflar de vanitat. Ex.: Li parles de la filla i voràs com s'estova. cast. engreir , hinchar . Etim.: derivat de tou . Estovat es quan algo agarra cos, exemple: el cancan d´un traje de fallera, fa que el faldar estiga estovat, el plomatge d´un pardal quan s´estova. SJ

[astoɾát] astorada (f.) [astoɾá]  estorat   adj . Alterat; esglaiat, commogut intensament de por o d'admiració. Ex.: Quan li ho varen contar es va quedar astorat. cast. azorado , espantado , aturdido . ETIM.: part. pass. de astorar , derivat de astor (com esparverar derivat de esparver ). Està molt astorat (alterat, acalorat). PSM

[aɱfiɣát] adj . 1. Que sent una forta atracció carnal per una dona. Ex.: No traurem res d'ell mentres estiga tan enfigat. cast. encoñado 2.   subst . i  adj . Que està dominat per una dona. Ex.: No va mai al bar perquè és un enfigat. cast.: calzonazos 3. subst . i adj . Efeminat, fluix. Ex.: L'enfigat va de rosa. ETIM.: 1. i 2. participi passat del v. enfigar-se ; 3. de figa amb en prefix en - que significa incorporació o semblança. diàleg dels informants: – "estar enfigat""fer lo que la dona vol. – Té "parar" d´"anfigat". VCP, LLN

[fi ɣ até ʎ ] subst . m . Embotit fresc de fetge de porc i cansalada magrosa amb espècies, envoltat de tel de budell,  de les comarques de la Safor i de la Marina Alta, de Beneixama  (Alt Vinalopó) i de Mallorca. Es relaciona amb la shiftalia xipriota i té una relació nominal amb el figatellu cors (un embotit sec). És una versió del " fardel " aragonés. Cast. higadillo (literal.) var. frigatell Etim.: del llatí vulgar * ficătum  (cast. hígado , port. fígado ) més el diminutiu - illu o - ellu . La variant fecătum , per metàtesi, és l'origen de  fetge  (it. fégato , fr. foie ). fícatum , del ll. jecur fīcātum 'fetge alimentat amb figues'. Hipòtesi:  1. calc del cors adaptat. 2. del mossàrab *figatello (?). PSM figatell

Un senyoret de València (quiriquiquí!), que volía ser molt ric (quiriquiquí!), i tenia una criada que no havía mai cosit (quiriquiquí!). La criada era modista (quiriquiquí!) i no havía mai cosit (quiriquiquí!). Pa cosir-se una camisa estava tres mesos i una nit (quiriquiquí!). La camisa estava acabada (quiriquiquí!) i no li faltava res (quiriquiquí!); li faltaven colls i punys, i tot estava al revés ! (quiriquiquí!). Me l'ha cantada ma mare de quan anava a cosir.És a dir quan tenia 20 anys i ara en té 70. MAFS

[fíɣa] subst . f . 1. Fruit de l'arbre Ficus carica , del qual hi ha nombroses varietats que es distingeixen principalment pel color de la pell i per la forma més o menys llarguera. cast. higo . 2. Parts genitals externes de la dona. Ex.: Marieta li va ensenyar la figa. 3. adj . m . i f . amb sentit despectiu: poc llest, amb poca agilitat mental, ingenu. Ex. La tia figa s'ha deixat els "dinés! ETIM.: del llatí vulgar * fīca , var. de fīcus , mat. sig.

[fíɣɔ́t] figota (f.) [fíɣɔ́ta] adj . amb sentit despectiu: poc llest, amb poca agilitat mental, ingenu; m . Home fluix o excessivament delicat. Ex.: Al tio figot eixe només li agraden les fotonovel·les. ETIM: vegeu figa més augmentatiu - ot . diàleg de l'informant: Figot, que no s'entera molt de que passa al seu voltant. JMN

[dezɣaronát] desgarronada (f.)   [dezɣaroná]  adj . 1 .  Espatlat del de la part del garró o taló  Ex.: Estos calcetins estan desgarronats. 2 . En el calçat, absència de la part que cobreix el garró. Ex: Tenia unes espardenyes totes desgarronades. ETIM.: part. passat de desgarronar ;   derivat de  garró . MCGM, XL

[dezɣaronáɾ] v . tr . Trepitjar amb la punta del peu el garró o taló del qui va davant. Ex.: No sé com ho fas. Sempre que vas derrere de mi em desgarrones. cast. descarcañalar , destalonar . ETIM.: derivat de garró . MCGM

[garó] subst . m . 1. turmell, taló   Part posterior-inferior de la cama, on s'articula aquesta amb el taló. Ex.: D'on vens? Tens els garrons molt bruts. 2. Embotit de carn de porc fet de sang i de trossos de greix de porc embotits en la bufeta de l'animal. Segurament per la forma arredonida i per la textura de la pell.  Ex: Una punta de pa, una talladeta de garró i un gotet de vi… Açò és vida! cast. morcón , perro . ETIM.: diminutiu de garra . MCGM

[bakóɾa] subst . f . 1. figaflor Figa de pell negra, molt primerenca i saborosa. Fruit d'una de tantes varietats de figuera ( Ficus carica ) que tenim, la bacorera.. cast. breva , macoca . 2. Parts genitals externes de la dona. Ex.: Mira, saps que et dic? Toca't la bacora. 3. adj . bleda Persona fluixa o inútil per curtor d'enteniment. Ex.: Seràs bacora! No veus que t'ha pres el pèl? cast. breva . «A Sant Joan bacores, i a Sant Pere les millores» (documentada també a Pego); «A Sant Joan, bacores, | verdes o madures, | però segures» ( documentada també a  Albaida). ETIM.: de l'àrab bākûra , mat. sign. , derivat de bākûr 'precoç'] ‎ Madura a finals de juny d'ací l'expressió "Per Sant Joan bacores; verdes o madures però segures". "La figa per a estar bona ha de tindre tres senyals: pansideta/madureta, clevillada i picadeta de pardal". JC bacores

[sumá ʎ ] subst . m . Punt de fuga pel qual regalima l'aigua o qualsevol líquid. Ex: Haurem de fer tot el mur de nou. Mira quins sumalls! ETIM.: del radical sum – (vegeu sumar ) més el sufix -all, del llat. - ulu , que expressa exigüitat. Quan per exemple una canal de reg perd aigua per distints llocs diem que la canal té sumalls, llocs per on traspua l'aigua, que suma. Vocabulari relacionat: traspuar , degotís , gotimall , sumar ... AM

[sumáɾ] v . intr . traspuar Entrar o eixir un líquid pels porus o trencs molt prims d'un cos. Ex.: Eixe botijó no és bo. No veus com suma? cast. recalar , rezumar . supurar Formar-se i vessar-se pus. Ex.: Crida el metge. La ferida suma massa. ETIM.: del mateix radical que el cast. zumo , ‘suc’; de l'àr. hisp. * zúm , i aquest de l'àr. zūm , originat des del gr. ζωμός. diàleg dels informants: – Quan per exemple una canal de reg perd aigua per distints llocs diem que la canal té sumalls, llocs per on traspua l'aigua, que suma. – Una expressió relacionada: "El qui no suma, se n'ix" – Jo si que ho havia escoltat.... sumar com a perdre aigua o un líquid d'un espai o recipient.... – Per cert.... nova accepció molt usada a la meua família fa anys... un malet suma.... és a dir tens una ferida que trau pus, o bé algo de líquid per la infecció/inflamació... AM, JB, MCGM

[akɔ́lik] vulgarisme   subst . m . acòlit , escolà , escolanet , El qui serveix la missa. Xiquet que serveix la missa o canta en el cor. Ex.: Al *retor l'acompanyava un *acoliquet que portava el *sarpasser. cast. acólito , monaguillo ETIM.: de acòlit , per aplicació vulgar del sufix - ic; del llatí ecles. acŏlythus , mat. sign.  (< gr. ἀκóλυθος, ‘acompanyador, servidor’).

[kaɲamέ̞ɫ] subst . f . canya dolça o canya de sucre Planta arundinàcia ( Saccharum officinarum ). Planta cultivada de la família de les gramínies, rizomatosa, que fa unes canyes robustes i massisses de les quals s’extrau el sucre. cast. cañamiel , caña de azúcar , cañaduz . ETIM.: del llatí canna mĕllis , mat. sign. Fou un cultiu molt important per al comtat d'Oliva dels segles XV i XVI; s'extreia el suc de la canyamel en els enginys per a produir sucre i productes derivats. Era habitual trobar-ne als porrats o mercadets a tall de llepolia per als més menuts, junt a la regalíssia de bastó. Es pot plantar per fer-ne amb un trocet de canya que tinga almenys un brotet -prominència que ix dalt del nuc-, però aneu en compte que esgota la terra i se'n va com les carabasseres. JC canyamel saccharum officnarum

caputxos [kapúʧo] subst . m . Penitent amb el cap ocult amb una cuculla o cucurulla, membre d'un pas (d'una confraria) de Setmana Santa. Ex.: Eixirà de *caputxo el divendres Sant? cast . nazareno ETIM.: de l'italià cappuccio 'prolongació del coll de la capa de forma cònica per a rebatre sobre el cap', deriv. de cappa .

[retó ɾ ] vulgarisme   subst . m . rector Sacerdot que regeix una església, i sobretot una parròquia. Ex.: Han canviat el *retor de Sant Roc. cast: párroco , cura . Vulgarment, Capellà, sacerdot, prevere, religiós, encara que no tingai càrrec directiu. Ex: Pensa que tots els *retors són uns malfaeners. cast. cura ETIM.: del llat. rectōre , ‘que regeix’. JMN, JC

Expressa mala voluntat general, complicitat en un acte o en una situació que li resulta aliena o desagradable a qui la fa servir. Ex.: Ja veig, ja veig! Ací qui no suma se n'ix! diàleg del informants: – L'expressió "qui no suma, se n'ix" la utilitzem per dir que necessitem tenir alguna vàlvula d'escapament (sumar un poc) per no "eixir-nos-en" (definitivament). – A ma casa la utilitzem per a dir que tots tenim un defecte o altre, que ningú està "ben acabat". MCGM, LLN

El pare vicari  tancat a l'armari,  *juant a pilota  i resant un rosari.  Ous ous ous,  bones festes i bunyols.  *Pals *retors caragols, per a *mosatros bunyols JMN

[andiksió] vulgarisme   subst . f . injecció , punxada Introducció a l'interior d'un organisme d'una solució o suspensió estèril per mitjà d'una xeringa o un instrument adequat. També es fa servir el subst. punxada. "Andicció". Quan un va a punxar-se a l'ATS; a Oliva diuen que van a donar-li "l'andicció". MAFS

Expressió irònica per tal de destacar la pressa injustificada que té algú.

Expressa interrogativa d'indecisió. Invitació a prendre una decisió. 'Afrontem la situació o desistim'. Fer foc sembla ser un gal·licisme: 'disparar'. – Què fem: foc o fugim? O bé: – Fem foc o fugim? L’expressió seria d’origen roder... (Toni Cucarella) VCP

[astiwáɾ]   v .  intr . estiuejar Passar l'estiu en un lloc determinat  distint de la residència usual. Ex.: Abans baixàvem a estiuar a la mar per sant Jaume. cast. estivar, veranear . ETIM.:  del llatí  preromànic * aestivare format sobre   aestīvu ,  ‘estivenc’

[ɔ́βila] subst . f . òliba Ocell  de la família dels titònids  estrígiformes, de l'espècie Strix flammea ; és de plomatge molt fi, groguenc, pintat de blanc-gris i negre en la part superior, i el pit completament blanc, el cap redó, bec curt i corbat de la punta, ulls grossos i brillants, coa ampla i curta, ungles negres; habita pels murs i torres de les esglésies i pels forats de roques, està amagat de dia i ix de l'amagatall quan fa fosca. cast. lechuza . ETIM.: del germ. gòt. *uwwĭla , mat. signif. La gent senzilla creu que les òbiles, pel soroll del cant, xuplen l'oli de les llànties i de les campanes de les esglésies. òbila strix flammea

[aliɣɔ́t] subst . m . Àguila jove, encara menuda. cast. aguilucho . Segons el P. Fullana: milano rojo met . Poc-trellat, que fa les coses de pressa i sense mirament ni reflexió. Beneitó, «bonachón, babieca, bobalicón» (Martí Gadea. Dicc.). ETIM.: derivat de àliga ,del llatí aquĭla amb el sufix - ot . Ser un aligot . Estar fet un aligot : ximple, babau, "alevat", "infeliç", "encantat", mec,"bobalicó", "boverot". MCGM

[les  ʤ ováes ]  Les Jovades  topon .  Partida i actual polígon industrial. Enclavament ibèric i excavació arqueològica on es varen trobar 30.000 fragments de cadufs (qadus). Segons Coromines és un derivat molt productiu en toponímia.  A les terres valencianes ( Vall de Laguar, Cocentaina, La Font d'En Carròs, Alacant… ) arrela d'ençà de les instruccions que dóna Jaume I sobre la forma de repartir la terra entre els conqueridors, compensats mitjançant aquesta mesura agrària, amb centenars d'exemples en les pagines del Llibre del Repartiment. jovada : Extensió de terra que llaura normalment un parell de bous en un dia. cast. yugada .  E nós dixem: Nós uos mostrarem ara a partir la terra, e farets-ho axí com se féu a Maylorques, que d'altra manera no's pot fer: uós baxats la jouada a VI cafiçades, e haurà nom jouada e no u serà , Jaume I, Cròn. 289. ETIM..: de jova 'parella de bous junyits per a llaurar'. del ll. iŭga , pl. de iŭgu 'jou'. diàleg ...

[alevát] alevada (f.) [alevá] subst .,  adj . i adv . de manera 1. Elevat, abstret en la contemplació d'alguna cosa. Ex.: Allí el tens. Està *alevat mirant les *estreles. 2. Beneït, simplot. Ex.: És un *alevat que no entén res. cast. extasiado , pasmado , alelado ETIM.: pres del participi passat * elevatu del verb llatí ēlĕvare , mat. sign. ‎ "Ser un alevat". Una persona sense estudis o boverot. MAFS

És una pera menuda, grogueta, molt dolça, i madura pel mes de juny. També anomenada pera de sant Joan , de la terra o del *terreno . Documentada també a: Cast., Val., Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, Pego, Sanet. (DCVB) ETIM.: del llatí vg. pĭra , var. del clàssic pĭrum , mat. sign. Cal investigar perquè " de la reina ". El DCVB sembla dissociar-la de la pera de sant Joan, a la qual defineix a banda: Pera de sant Joan: la que madura aproximadament per la festa d'aquest sant, a la darreria de juny; es diu més o menys pertot i en alguna comarca se'n diu pera santjoanenca (Llucena). AM, MAFS, NLL, JB peres de la reina