prova

[toraé ɾ a] *torrera   1 . Calor excessiva provocada pel sol de migdia amb sensació de cremor; xafogor seca. ex: Posa-li la gorreta al xiquet quan isca, que fa una torradera! 2 . Estat o sensació intensa de son. ex: Quina torradera! Apenes puc obrir els ulls! 3 . Borratxera. ex: Portava damunt una torradera que no s'hi *vea.  ETIM.: derivat de torrada des del verb llatí tŏrrēre 'torrar', amb canvi de conjugació (de la 2a la 1a) i amb el sufix - era que expressa 'conjunt' o 'intensitat'. O també del radical  tŏrr - que expressa cremor i un sufix intensiu - era precedit per l'infix augmentatiu - ad - amb caiguda de la [ ð ] intervocálica.

[ʤaɣánt]  subst . * jaganta (f.) [ʤaɣánta] gegant   1 . Ésser fabulós, d'estatura i força enormes. Especialment els de la mitologia grega. ex: Diga'm, pare: era un ogre o un *jagant? cast. gigante .  2 . Persona desmesuradament alta. ex: És un *jagant i no li fa el bàsquet? Quina contradicció! cast. gigante .  3 . Cadascuna de les figures d'home o de dona, de gran estatura – ninots de fusta, cartó i vestits de tela, de grans proporcions–, que són portades en certes processons i festes populars. ex: I els *jagants, que vagen davant del tot de la *provessó! 4 . fig . Persona o obra extraordinària, colossal ex: És un *jagant! Un geni de la matemàtica!  cast. gigante .  5 . gegantí   adj .  generalment d'una sola desinència   m . i f . Extremadament gran. ex: La porta del Palau era *jagant. cast. gigante , gigantesco .  ETIM.: del llatí vulgar * gigante , mat. sign. des del llatí clàssic gigas , - ntis...

[soneɣéɾa] sonera   subst . f . Son, ensopiment,  somnolència ; gana forta de dormir. Ex: Tinc una soneguera que no puc *en mi. cast. soñera , sueño .  ETIM: de l'arrel llatina   sŏmn- (de  sŏmnu 'son') més el sufix - ĭcaria . Segons Moll ( Gramàtica històrica catalana (1952), el sufix - eguer /- aguer és una forma reforçada de - er  que expressa 'intensitat' en el nostre cas.  L'adopció del gènere femení per a l'accepció de son (i de sonera / soneguera ) ‘ganes de dormir’ (i secundàriament per a la de ‘acte de dormir’) s'ha d'explicar per l'analogia dels femenins fam i set , que expressen conceptes sovint lligats amb el de gana de dormir. MCGM

[katíw] captiu   subst . m . Caigut sota el poder d'un altre que el priva de la llibertat. ex: Té un trosset al Catiu. cast. cautivo .  ETIM.: del llatí captīvu , -īva , mat. sign. La forma vulgar i ensems la més freqüent en l'antiga literatura és catiu , que representa l'evolució popular del mot llatí. En la llengua literària moderna és dóna preferència a la forma captiu , que és un llatinisme erudit. topònim : partida i camí d'Oliva. CMN

‎Tu trobes? Tu què trobes? Tu trobes que...? Estructures i iniciadors fraseològics per demanar l'opinió, el punt de vista… o per a contrastar-los amb l'interlocutor marcat sempre amb el pronom personal díctic. Segons el context són o inicien interrogacions reals o retòriques. Expressions que en castellà es podrien traduir per " Tu crees? ", " A ti qué te parece?  o Tú qué crees? , Tu crees que…?   Per exemple: (a)– Això que has fet no està gens bé! – Tu trobes? (b)– Vicent i Rosa s'han barallat. Tu què trobes? Els anys que *fea que festejaven. Ja veus, ja veus... (c)– Tu trobes que això que has fet al teu germà està bé, home? Les estructures (a) i (c) es troben també al francés i hi tenen un ús equivalent (Tu trouves?; Tu trouves que…? /Est-ce que tu trouves que…? El verb trobar  lliga l'opinió o el punt de vista a la reflexió especulativa. Contrasta amb altres formes sinònimes que ho fan a la creença o a la subjectivitat ( creure ...

[ʎanteɾnéɾ] mod. llanternera (f.) [ʎanteɾnéɾa]  fontaner, lampista subst . Persona que instal·la o adoba les conduccions d'aigua: persona que té cura del bon funcionament de les fonts i de la distribució de l'aigua.  ex: Crida al llanterner, que se n'ìx l'auia! cast. fontanero , lampista. ETIM.: del llatí laternarius , el que fa o porta llanternes. La referència indirecta a la làmpada de gas (llanterna) o bufador que empra per tal de soldar els tub i les canonades. 

[ ʎ umé ɾ o]  electricista   subst . m . Persona que fa o repara instruments, maquinària, etc., elèctrics, o bé que fa o repara instal·lacions elèctriques. ex: Només vinga el *llumero començarem l'obra. ETIM.: de llum amb la forma vulgar valenciana del prefix -er > *-ero que expressa  professió,   procedència…

[tʃurità] xorritada, xorroll, rajada  subst . f . Raig sobtat o impetuós d'un líquid. ex: P osa-li una *xurritada d'ali al bollit i voràs què bo! cast. chorretada . ETIM.: del cast.  chorrear , der. de  chorro –origen onomatopeic–. MVMO