prova

[usiós] * uciosa (f.) [usiósa] ociós adj . Que està en oci, desocupat.  ex: Està tan *uciosa que no para de menejar-se per tota la casa. ETIM.: pres del llatí otiōsu , mat. sign. nota: No expressa una situació neutra, de simplement 'no fer res'. Denota un grau alt de nerviosisme, d'inquietud per no tindre res a fer o per no saber què fer.

frase feta . Es diu per tal d'expressar la incertesa o o la poca confiança que se sent davant determinats fets o situacions. MCGM

loc . verbal Deixar o fer sentir molta agror, referit a aliments, fluids o a qualsevol cosa posada a la boca i tocada amb la llengua. ex: Aquella taronja estava més agra que un ferro. nota: L'origen de l'expressió va lligada a una classe de ferro, el ferro agre , oposat al ferro dolç . El ferro dolç és el combinat amb una quantitat de carboni inferior que la que es conté en l'acer. En contrapartida el ferro agre és de qualitat inferior, que no es pot doblegar contra bri perquè es romp. Treta de context, l'expressió juga amb la qualitat d'agror atribuïda al ferro.  FP

[gaméʎ] camell subst . m . Quadrúpede remugant de l'ordre dels tilòpodes de la família dels camèlids, de cap menut, coll i cames molt llargues i esquena amb una o dues gepes. cast. camello .  ETIM.: del llatí vg. camellus , var. del clàssic camēlus i aquest del gr. κάμηλος (kámēlos), presa segurament de l'hebreu גמל o de l'àrab جَمَل (gamal). En el nostre cas amb [g-] reintroduïda segurament per contacte amb parlants d'eixes lllengües. gamell comú (camelus dromedarius)

locució verbal Ballar amb poca gràcia; moure's amb un cert ritme tot alçant de forma alterna un peu i l'altre, sense moure els braços. ex: Allí el tenies, enmig de la pista, fent el ball de l'orso, sense sentit del ridícul. nota: El ball de l'orso era un número de fira i de circ. Els óssos ensinistrats l'executaven al so d'un instrument de percussió.

[óɾso] ós subst . m . 1 . Mamífer carnisser plantígrad del gènere Ursus , de pelatge abundós i cua molt curta. cast. oso . 2 . fig . Persona poc sociable, esquerpa. ex: Quin orso! passa pel teu costat i… ni cas! cast.  huraño. 3 . fig . Persona molt peluda. ex: És un orso! L'hauries de vore en *tratge de bany!  ETIM.: del llatí ŭrsu , mat. sign. orso

[ramasá] subst . f . Pluja abundant, forta, encara que de poca durada.  ex: No va ploure massa, només unes quantes ramassades.  cast. chaparrón , chubasco .  ETIM.: del participi passat de ramassar , de ramàs des del llatí ramu 'ram'.

[baɫuáɾt] subst . m . 1 . Element de fortificació.  2 . Protecció, defensa.  3 . Edifici de defensa. 4 . Objecte o cosa voluminosa poc útil o que fa nosa. ex: Lleveu-me este baluard d'ací que només faig que entropessar! ETIM.: del francés medieval boulouart     (des del germànic   bolwerk ). vegeu estribanc per a 4 . MCGM

[seɣeʎɔ́t] ceguellota (f.) [seɣeʎɔ́ta]  subst . i adj . Curt de vista, que té molt mala vista, que s'hi veu apenes. ex: Cada dia està més ceguellot. Passa pel meu costat i ni em reconeix! cast. cegato , cegatón . ETIM.: de cec /* cego amb un infix (- ell -) i un sufix (- ot ) diminutius

[séɣo] cega (f.) [séɣa] cec subst . i adj . 1 . Mancat del sentit de la vista.  ex: Els cegos cantaven cançons antigues. 2 . Mancat de discerniment per efecte d'una passió.  ex: Està tan cego? No veu que eixa dona no li convé? 3 . Mancat o escàs d'obertures; dit d'un conducte, un forat, etc., obstruït o sense sortida.  ex: Només *n'hi un barandat *en una finestra cega. cast. ciego .  ETIM.: de cec , del llatí caecu , mat. sign., amb contaminació del cast. ciego .