prova

[ampilotáɾ ] amuntonar, amuntegar, enforfoguir v . 1 . Fer pilots, muntons desordenats; acumular. ex: Han empilotat totes les carpetes velles en un racó.  2 . pron. Acumular-se; ajuntar sense ordre, sobretot si hi ha poc espai. ex: A llí s'empilotaven vora tres mil persones. ETIM: construït sobre pilot amb el priefix en - 'reunir en un lloc o d'una forma'. vegeu pilot , empilotat , a pilots , enforfoguir MCGM

loc . adverbial modal   1. En quantitat i sense ordre.  ex: Obris el seu armari i tot ho té a pilots. 2 . a grapats Molt, massa, de sobra. ex: Tenia diners a pilots. vegeu pilot , empilotar ,   empilotat MCGM

[ampilotát] empilotada (f.) [ampilotá] amuntonat, amuntegat   adj . En prou quantitat no ordenada.  ex: Hi havia molta gent tot empilotada dins d'aquella discoteca.  ETIM: del participi de passat del verb empilotar .  vegeu pilot , empilotar , a pilots MCGM

parpalla (1) [paɾpáʎa] parpella, palpebra 1 . Cadascun dels dos vels musculomembranosos movibles amb què podem cobrir o descobrir a voluntat el globus de l'ull. ex: Au! A tancar les  parpalles i a dormir! 2 . Pestanya; sèrie de pèls rígids i sedosos que naixen a la vora de cada palpebra; cadascun dels pèls. ex: Tenia uns ulls molt bonicos i unes parpalles molt llargues. cast. párpado . ETIM: del llatí  palpĕtra , variant del llatí clàssic  palpĕbra , amb canvi [l] > [ ɾ ] i alternància vocàlica  [e] > [a] . parpalla (2)

[piʃóro] penis subst . m . Membre viril, en llenguatge grosser. ex: Tenia un bon pixorro. ETIM: d'un radical onomatopeic piʃ- que remet al soroll que fa l'orina en brollar, amb el sufix despectiu - rro .

loc . verbal Tindre poca gràcia i alhora un punt gran de malícia. ex: Mira que té mala folla! Ho ha dit per a fer mal. vegeu Mala folla VCP

loc. subst . Mala fe, malícia; forma basta i poc adient. ex: Sempre diu les coses *en molt mala folla. vegeu Tindre mala folla VCP

[pe ɾ petuál] adj . En referència a persones romanceres i comboiants. ETIM: pres del llatí perpetuāle , perpetu .  JM

Als jóvens, pa blanet. Expressa la falta d'experiència i de consistència de la joventut. APM

[téɾme] subst . m . 1 . Totalitat del territori que forma la jurisdicció d'un municipi, castell, etc. ex: El terme d'Oliva és gran. 2 . hort, defora Zona rural (en contraposició a poble ); terreny agrícola on es treballa. ex: Ecara que té més de huitanta anys, va al terme tots els dies. cast. término . ETIM: del llatí tĕrmĭnus, 'fita'. El terme municipal d'Oliva té una extensió de 59,61 Km2 i limita amb les localitats  següents:  L´Alquería de la Condessa, La Font d´En Carròs, Piles i Vilallonga (de la Safor) i L'Atzúvia, Dénia i Pego (de la Marina Alta). Localització del terme d'Oliva (font: Wikipèdia) Vista parcial del terme d'Oliva

[miʃoreɾía] subst . f . Qualitat de mixorrer; acció pròpia de mixorrers. cast. mojigatería, santurronería . ex: No sé com pots aguantar tantes mixorreries. vegeu mixorrer RMM

[miʃoréɾ] mixorrera (f.) [miʃoréɾa] adj . i subst . 1 . Dit de la persona molt beata que fa escrúpol de tot.  cast. mojigato, santurrón . ex: Què mixorrera! Té por de la vida! 2 . Persona molt cerimoniosa i barroca, en certa manera un poc coenta. ex: És una mixorrera! Parla com si fóra la reina. ETIM: de mix 'gat domèstic', d'origen expressiu. JB

[maɾðá] mardana (f.) [maɾðána] 1 .  m .   O vella mascle destinat a la procreació, marrà; Mascle de llavor de la cabra. cast. morueco; chivo 2 . m . Xiquet que ha crescut, que ha passat físicament a l'adolescència. 3 . m . i f . Persona o animal de gran corpulència (en to despectiu). 4 . m . Home gran, gros; home poc actiu o sense reflexos. 5 . f . Dona grandota i sense gràcia física. 6 . m . i f . Persona gandula. ETIM: variant de marrà, d'una arrel marr - preromana, potser ibèrica o d'alguna llengua preindoeuropea. diàleg dels informants: –Jo l'he sentida a Oliva sempre en el sentit de que el xiquet s'ha fet xicon (de corderet a borrego vaja). –Mardà': home gran, voluminós, no necessàriament obés. No arriba a ser una expressió ofensiva, però reforça la idea d'algú més voluminós del habitual o del que fins aleshores havia estat: "Ei redéu, el teu veí, com a crescut! Quin mardà s'ha fet!' També al.ludeix a persona gran i m...

[mansána] subst . f . 1 . Espai urbà, delimitat per carrers Illa de cases. cast.: manzana ex.: D'ací dos mançanes, trobaràs eixa botigueta. 2 , Botó.  En desús   ETIM: del llatí Mattiāna  (mala), una classe de poma (der. del nom de Caius Matius (o Mattius), escriptor sobre agricultura, amic de Juli Cèsar). Variant de maçana , amb propagació de la nasalD'ací el castellà manzana 'poma'. vegeu No patisques jopetí… APM, FXLI

No patisques jopetí,  que si has perdut les mançanes,  els traus encà(ra) els tens ací! Expressa situacions que tot i semblar-ho, no són tan desesperades com podrien semblar. APM

loc . verbal 1 . Estar (algú) molt cremat. ex: Ha estat tot el dia al sol i ara està abrasit. 2 . Tindre molta set, estar amb moltes ganes de beure. ex: Estic abrasida. Em beuria el botijó sancer. 3 . Trobar-se en una situació molt compromesa; estar en una situació apurada. ex: Està ben abrasida. No pot pagar la hipoteca. 4 . Estar vestit amb molt de mal gust. ex: Amb este vestit estic abrasida. vegeu abrasir APM, MAFS, LLN

[aβɾazíɾ] abrasar . v. 1 . Cremar, produir dolor o ofec per la calentor excessiva. ex: Eixa olla abrasix. cast. abrasar 2 . Produir o sentir dolor excessiu. ex: Necessite llevar-me les sabates: tinc els peus abrasits. 3 . pron . Patir les dolors o molèsties d'una ardor excessiva. ex: S'abrasia de tanta calentura. 4 . pron. Patir o pagar les conseqüències d'una mala acció, d'una situació adversa. ex: Si seguixes fent això, acabaràs abrasint-te. cast.: e scaldarse 5 .  Patir una set excessiva. ex:  Dóna'm un got d'aigua, que vinc abrasida! ETIM: format damunt brasa amb el sufix a - que expressa relació a . Canvi de conjugació de la 1a a la 3a. Conjug.: incoativa, segons el model de les formes incoatives valencianes de  acudir . vegeu Estar abrasit APM, MAFS, LLN

[anʎevíɾse o [anʎiβíɾse] v . pron . Endurir-se. ex: Si banyes las creïlles *en *auia, s'enlleviran. ETIM: incerta. Hipòtesi; del llatí lĕve 'lleuger', per confusió amb 'dur' més el prefix en- que expressa canvi d'estat. vegeu enllevit APM, CMN

[anʎevít] o [anʎiβít] enllevida (f.) adj . Estat d'alguns ingredients quan han perdut la textura que tenien només acabats de fer al foc o de coure. ex: Bo, jo em referia a les creïlles quan ja estan cuites, es gelen i es fan endurides, enllevides. ETIM: incerta; des del participi de passat del verb enllevir-se . Hipòtesi; del llatí lĕve 'lleuger', per confusió amb 'dur'. vegeu  enllevir-se APM, CMN