prova

conill (2) [koníʎ]   subst . m . 1 . Mamífer rosegador de la família dels lepòrids, espècie Lepus cuniculus L. cast. conejo . 2 . peix ballesta, surer, porcell  Peix de la família dels esclerodèrmids: Balistes carolinensis i Balistes capriscus .  És ample, planer, de 20 a 30 cm. de llarg, de color cendrós amb taques fosques. cast. pez ballesta, pejepuerco blanco, pampo, escopeta ETIM.: del llatí cunīcŭlu , conill. diàleg dels informants: Sí que l'he sentit anomenar i, és més, em van explicar que el nom li'l donen les dentetes sobreeixides que té com el conill. FXLI,  APM conill (1)

[féɾ la kaɾaéta] loc . verbal Durant la collita, completar un cabàs o un caixó amb taronges amb bona presència. diàleg de l'informant:  Encara que les que queden baix han estat mal recoltes (sense peçó, per exemple).  JM