prova

[tɾiznáɾ] trinar, estar irat, impacientar-se v . intr . Estar algú molt enfadat fent mostres exteriors d'enuig o d'impaciència.  ex: M'acaben de d'estafar i estic que *trisne. cast: trinar, rabiar, impacientarse, enojarse  ETIM.: del llati trisso (des del grec τρίζω ) fer un crit inarticulat, grinyolar (segurament d'origen onomatopeic, al·lusiu als refilets dels ocells). diàleg dels informants: –Fer trisnar: Quan fas anar al trot a alguna persona donant-li pressa, marejant-la i agobiant-la, pots acabar fent-la trisnar. –Jo la conec en el sentit de fer cabrejar, de molestar de forma considerable alguna persona...també conec el mot EMBETAR, en el mateix sentit. O siga, el sentit del que parle, és com el de desbatejar, fer encendre algú amb comentaris o fets. –Ho diuen molt les mares... Em faràs trisnar! XL, SA, JUV

[askoʎáɾ] esquallar, desquallar v . tr . 1 . Postrar, fer perdre o llevar el coratge o el vigor; espantar. ex:  Estic *ascollat de tanta corrupció. cast. postrar , acobardar , desmayar . 2 . pron . Desmaiar-se  ex: Es va *ascollar quan va vore tanta sang. cast. desmayarse , perder el sentido .  ETIM.: del llatí coagŭlare , 'quallar', amb el prefix des > es de negació. Amb la simplificació [kwa] a [ko] d'alguns dialectes. No confondre amb escollar (derivat de coll) 'Llevar el coll, especialment a una peça de roba' en cast. escotar. diàleg dels informants:  –Per això diuen: ha anat al metge i està "ascollat" (espantat). O "no t'ascolles ara..  –Estar o anar "escollat", ofegat per la feina o les preocupacions i no saber com resoldre-ho".  MCGM, MLC

[antumíɾ] v . tr . i pron . Inflar i dificultar de moure's, per defecte de circulació.  ex: Xica, des del bac estic tota entumida.   cast. entumecer .  ETIM.: del llatí intumescĕre , mat. sign.  diàleg de l'informant:  Tenir algun membre del cos "entumit", ha perdut mobilitat i està inflat.  MCGM

loc. exclamativa irònica Expressa incredulitat davat d'allò dit per un interlocutor. diàleg dels informants: Mon pare l'utilitza molt... en un to de burla, com si afegira, "això és el que tu t'has cregut".  NMT, MLC

loc. verbal Ser immadur, no tindre bona educació, actuar per impulsos irracionals; actuar amb violència.  ex: No li ho tingues en compte: està per establir. dialeg dels informants:  –Estás per a establir! (quan algú diu moltes bovades o fa animalades i posa nerviosa a l'altra persona)  –Estar "pa establir", no estar "ben afinat"  –Això ho senties sobre tot als majors referint-se a la jovenalla irrespectuosa i maleducada: "El teu fill està *pa establir! No fa cas i va a la seua, i algun dia ja voràs com tindrem un disgust!" vegeu establir RMM, SA, MCGM, JM

[astaβlíɾ] v . tr . 1 . Posar d'una manera estable, ferma, permanent.  2 . Col·locar en una manera estable de vida, siga en matrimoni, siga en un negoci o professió independent.  3 . Assolir maduresa psicològica, madurar. cast. establecer ETIM.: del llatí stabĭlīre , ‘posar ferm i estable’. vegeu Estar per establir