prova

[έɫka] subst . f . Partida i barranc del municipi d’Oliva (Safor), a la vall d’Elca, tributària, per l’esquerra, de la rambla de Gallinera. El nom li ve d'un despoblat, antiga alqueria islàmica, que fou lloc de moriscs, i restà despoblat des del 1609. N'hi ha un altre en el terme de Salem (La Vall d'Albaida). També és el nom d'una partida de garrofers de la serra de Mostalla (Pego, La Marina Alta). ETIM.: de l'àrab (al)  Halqa 'cercle, redolí' o 'reunió de persones en cercle', o de c ilqa , nom d’una unitat corresponent a c ilp 'objecte preciós' (segons J. Coromines a OnCat , IV s. v. Elca).

[makɾeɣút] malcreguda (f.) [makɾeɣúða]  malcreient, desobedient   adj . i subst . Que no atén, no complix o no executa allò que li manen. Fa referència especialment als infants. ex. No puc en ella! És una malcreguda! ETIM.: del participi passat del verb creure precedit del prefix mal- 'mancat de, que no té'. vegeu creure 11 i 12

[aðefɔ́ɾa] loc . adv . de lloc A la part exterior: al camp (per oposició al poble).  ex: El meu home és a treballar a defora cast. fuera ETIM.: del llatí de fŏris , mat. sign. precedit de la prep. de direcció a . Cal, dins del context, remarcar la diferència semàntica entre defora i fora . defora situa al camp dins del terme de la població; fora expressa fora dels límits territorials de la població: Mon pare se n'ha anat a treballar a defora (a la partida dels Gorgs p. ex.); Mon pare se n'ha anat a treballar fora (a Cullera p. ex.) El DCVB documenta una variant de l'expressió amb l'art. determinat «Vaig  al  defora» (Camp de Tarr., Segarra, Urgell). A Oliva la persistència de l'expressió s'explica per la necessitat d'ubicar la pròpia situació a dins o defora de la muralla. La necessitat de protecció (Pere el Cruel de Castella havia destruït la vila durant la Guerra dels dos Peres al 1368) portà a l'emmurallat complet de la vila del s. ...

–Quant t'ha costat?  –Diners i paraules! …i raons amb l'amo! La resposta deixa clara que la pregunta és indiscreta. Remet l'interlocutor a les claus del comerç: el regateig, el tracte –paraules– i el pagament –diners. RMS, MCGM

[faɾníɾ] fornir v . tr . Proveir d'allò que cal o convé tenir.  ex. El va *farnir a regals; el va deixar ben proveït; li'n va fer molts.  cast. proveer, abastecer.  ETIM.: del gòtic frumjan , ‘abastir’, probablement per conducte del fr. fournir (DCVB).  ant. fromir , alterat després en formir i fornir, probablement del germ. fràncic * frumjan 'ser útil, profitós' (GDLC). El pas de [o] a [a] es fa segurament per contaminició de farcir , per tal de marcar l'excés. MCGM

[kaɣaɾnéɾa] cadernera subst . f . Ocell de l'ordre dels passeriformes, de la família dels fringíl·lid s: Fringilla carduelis L.  molt apreciat pel cant i la coloració. Cara de roig fosc amb els costats del cap blancs i la part posterior negra , amb una faixa groga i la coa negra amb taques blanques. Se sol trobar als camps i als horts; s'alimenta de llavors de card i d'altres plantes, i també d'insectes. És cantador i s'adapta a la vida de gàbia. cast. jilguero .  ETIM.: de cadernera (metàtesi de cardenera, que probablement ve d'una forma llatina * carduelaria , derivada de carduelis), amb contaminació de cagar . cagarnera (font:viquipèdia)

[andána] subst . f . Anunci d'una defunció fet pel pregoner anant per tota la població, de cantonada en cantonada i a les cruïlles dels carrers –excepte al carrer del difunt–, amb so de campaneta. destinataris Confrares [kofɾáðes] i confraresses [kofɾaðézes], de totes les confraries [kofɾaðíes]! invitació el que *vullga assistir a l'enterro difunt del nostre germà (-na) … malnom el … (la …, de …) parents Home de … (dona de …, fill de …, filla de …, germà de …, germana de …) adreça Que viu al carrer … data i hora és hui a les … lloc a la *iglésia de … en … acte litúrgic *en missa! A continuació la missa! acte de caritat cristiana Per caritat un Pare Nostre [padɾenwéstɾo] i un Ave Maria, que Déu vos ho pagarà! acabament Descanse en pau És un costum que s'és perdut a moltes viles valencia...

[desbaɫafiáɾ] balafiar v . tr . Gastar supèrfluament, malgastar, dilapidar. ex. No són dies d'anar desbalafiant *auia! cast. malgastar . ETIM.: probablement de l'àr. b al-'âfiya 'amb salut, amb perdó', d'on l'ant. venir a balàfia 'obtenir el perdó un captiu'; d'un primer significat de 'perdonar' es passà a 'fer grans despeses'; el prefix des - que indica 'pèrdua, separació' s'hi afegix popolarment per tal marcar la negativitat de l'acció. diàleg de l'informant L'altre dia mon pare va utilitzar la paraula "balafiar" per a explicar-nos que el fill d'un conegut seu havia malgastat tota la fortuna que havia heretat dels pares. ACP, APB, CMN

Ja s'ha constipat [kostipát] la flor del Xiricull! Expressió exclamativa irònica Expressa la falta de força o de salut observada en algú. Remet a les flors efímeres de la muntanya i se'n localitza el lloc de creixement al barranc del Xiricull. Es pot relacionar amb l'expressió ' El delicat / la delicada de Gandia ' vegeu Xiricull JSP

[konrát] conrada (f.) [konrá] colrat -ada adj .  1 . Emmorenit, que té color de torrat per l'acció del sol, de la intempèrie, etc.; recremat. cast. tostado . 2 . Envernissat de color d'or vell. cast. corlado . colrament subst . m . 3 . Eritema, rojor de la pell deguda a l'augment de la sang continguda en els capil·lars del plexe subpapil·lar del derma. ETIM.: participi passat del verb colrar , ontracció ja molt ant. de colorar . Malnom d'Oliva

expr . exclamativa irònica  Se sol amprar en el llenguatge col·loquial amb ironia en una conversa per tal de desqualificar una asseveració de l'interlocutor. ex.  Alça, petaca!  I tu dius que has fet una carrera? diàleg de l'informant Quan es vol fer una brometa a un xiquet, se li assenyala la camisa per baix la barba i amb el dit mantingut a la seua camisa es diu:  – Tens una taca! [o Mira! Una taca! ] .   El xiquet abaixa el cap intentant mirar la suposada taca, assenyala da amb l'índex i de sobte es diu:  – Alça petaca! tot fent-li un colpet suaument a la barbeta amb l'artell mitjà del dit índex. JC

morrongo [moróŋgo] pebrot de morro de bou subs . m . 1 . Varietat de Capsicum annuum. A diferència dels fruits d'altres varietats té un sabor suau, un cos carnós amb una forma característica entre quadrada i rectangular. cast. pimiento morrón, de bonete o de hocico de buey. ex. Com magradaven les coques de morrongo de la *uela! 2 . Protuberància amb aspecte irregular i amb formes arredonides. ex. Li va eixir un bon morrongo. 3 . morronga (f.) Dit d'un xiquet o d'una xiqueta amb un to alhora afectiu i menyspreador. ex. Només és un morrongo i mira tu! ETIM.: derivat de morro  d'origen incert, potser d'una base onomatopeica murr -, expressiva d'una posició dels llavis en forma de botzina. Segons uns, d'una forma llatina o gòtica murrus , mat. sign. segons altres, d'una forma basca murru , mat. sign. El sufix - ngo podria derivar del sufix llatí - nicus 'que pertany o que té forma de'. El diccionari de la RAE només en dona un ...

[kaɾaméʎs] escarafalls subst . m . pl . Demostracions exagerades, insinceres, de reprovació, de refús. ex. Quins caramells que fa! Com és d'exagerada, ho fa tot molt gros!  cast. aspavientos   ETIM.: del llatí calamĕllu , ‘canyeta’.  A Mallorca trobem Fer caramell : fugir les cabres en corrua llarga, en forma de processó (DCVB). En valencià, a més Moure un caramel l: moure soroll, armar gresca (Val., ap. Aguiló Dicc.). MCGM

[bɔ̞́w] subst . m . Art de pescar que consisteix en una gran peça de xarxa composta essencialment d'una bossa o depòsit i de dues prolongacions anteriors i laterals que són estirades per dues barques. ETIM.: del llatí bŏlus , ‘acte de tirar xarxes’ vegeu: * xèrcia , boltix bou (font: DCVB)

[boɫíʧ ] subst . m . Art de pescar, de la mateixa forma que l'art de bou, però més menut i de malla més estreta. cast. boliche .  ETIM.: del gr. βολίδιον , dim. de βóλος ‘xarxa’, segons Coromines. vegeu * xèrcia , bou

[rómpɾe] o [rɔ́mpɾe] v . tr . 1 . Trencar, fer trossos o fragments una cosa dura, destruir en un punt o més la continuïtat d'una cosa per l'acció d'una força l'efecte de la qual es distribueix en una àrea relativament ampla (distint, així, de tallar). cast. romper 2 . Llaurar per primera vegada una terra per posar-la en conreu. cast. romper, roturar .  ex. A la primera llaurada de la temporada rompien la terra amb una aixada o amb un forcat.  3 . Iniciar-se, començar a manifestar-se, un fenomen natural, una acció física, un conjunt de sons.  ex. Al rompre el dia pujàvem al castell per a vore les muntanyes *d'Ivissa.  ETIM.: del llatí rŭmpĕre , mat. sign.  En desús i fossilitzat en el sentits 2 . i 3 . per ser considerat popularment com un castellanisme. Per a la resta d'usos: trencar . diàleg dels informants  –De fet, algunes de les partides llaurades per primera vegada pels repobladors rebien el nom de "Rotes". –Rompre el dia, a ...

[dúl] subst . m . Colp que es fa subjectant i fent pressió al dit polze amb l'índex o al dit índex amb el polze i soltant-lo per tal d'aprofitar-ne l'impuls. Se sol fer per tal d'agredir algú al cap o per a jugar a les boles. ex. El mestre li va pegar un bon dul perquè no l'atenia. ETIM.: desconeguda. dul al joc de boles

[kɔ́ta] subst . m . 1 . Vestit que portaven els hòmens i les dones i que arribava des del coll fins a prop dels peus.  cast. cota, túnica.  2 . Vestidura que s’usava antigament, feta de materials resistents, utilitzada com arma defensiva del cos. Cota d’armes. Cota de malles.  3 . Bata, especialment la que usen els escolans.  4. Pell de la fava; tavella de les faves tendres. ex. Patia tanta fam que les faves se les menjava *en cota i tot. cast. vaina ETIM.: del germànic fràncic * kotta , 'tela gruixuda de llana'  Malnom d'Oliva  diàleg de l'informant  Malnom de Salvador Llopis Soler, porter del València C.F. campió de Lliga, la temporada 70-71.  Nascut a Oliva. PSM cota (de les faves)

[sandέ̞ŋk] saltar i parar, saltar vinyes subst . m . Joc infantil que consistix a saltar els uns per damunt dels altres. El que para està encorbat amb la cintura doblegada i l'altre li salta per damunt tot posant-li les mans sobre l'esquena i obrint les cames sense poder tocar-lo amb elles. Es pot jugar de dos en dos o en equip. En aquest cas el que acaba de saltar es posa a parar fins que li passen per damunt la resta dels companys.  cast. pídola, potro, burro  ETIM.: desconeguda. PSM sandenc ( Jan Brueghel el Vell. 1560 )

[boronéɾ] borronera (f.) [boronéɾa]  subst . Persona que tracta i que ven borra destinada a fer o a reomplir matalafs. Etim.: derivat de borra . Antic malnom d'Oliva: Borronera vegeu matalaf , borra

matalaf [mataláf] matalàs, matalap subst . m . Sac rectangular de tela cosit de tots costats, farcit i ple de borra, llana, crin, ploma, escuma de niló  d'altra cosa blana , que serveix ordinàriament, estés sobre un llit, damunt del somier, per a jaure-hi.  ex. Els pobrets dormíem en màrfegues o en matalafs de borra plens de bonys. cast. colchón .  ETIM.: de l'àr. maṭraḥ 'coixí gran, sobretot per a asseure's a terra', der. de ṭáraḥ 'va gitar'. El fonema [-f] sembla ser la interpretació romànica de l'aspiració -ḥ. vegeu borra

Xiquetes, xiquetes veniu a sopar. Deixeu de ju(g)ar. Demà ju(g)areu. La Lluna i el Sol no els acabareu. Cançó infantil femenina. TRI

[fɔ̞́ɾa]  adv .  1 . A la part exterior.  ex. Quan fa calor, dormim fora.  cast. fuera .  2 .   amb la prep de   a. En sentit immaterial, lliure, deslliurat, exempt.  ex. J o faig prompte el dinar i *aixína ja estic fora d'anar amb presses.  b. Equivalent a no caldre , no haver de . ex. Ves amb el teu cotxe i fora d´esperar a uns i a altres.  ETIM.: del llatí fŏras , mat. sign. LLN

loc . verbal . Practicar, assajar, iniciar-se. ex. Açò encara no va de bo. Només està trencant mà. Expressa l'adquisició d'habilitat com una modulació de la mà, concebuda com una part innerte i d'una peça que pren mobilitat articulació per articulació, amb un cert dolor expressat pel tret semàntic que hi ha implícit a l'accepció de 'trencar'.

loc . adv .  temporal   A llarg termini, de tard en tard; molt poc. Ex: Els veig de Sant Joan a Sant Esteve. Modifica verbs com ara anar, veure, fer… Literalment "d'any en any". Del 27 de desembre (Festa de sant Joan Evangelista) fins el 24 de desembre (Festa de sant Esteve) de l'any següent. XL

[kúri] subst . m . Estil de pesca, que consistix a lligar hamets parats al llarg d'un fil i deixar-los arrastrant al ritme de la barca.  ex. A l'estiu li agradava anar a pescar al curri. ETIM.: del llatí cŭrrĕre 'córrer' o en aquest cas 'deixar córrer'. VLO

Casa la que càpies,  terra la que pugues. Expressió de la valoració de la terra per damunt de l'habitatge segons la mentalitat camperola. PSM

garrofins 1 [garofí] subst . m . 1 . Pinyol o llavor de garrofa 2 . Garrofa menuda, encara no desenrotllada.  3 . Llegum de la planta Vicia sativa si és de color blanquinosa, en oposició a la veça, que és negrosa  cast. arvejón , garrubia . 4 . fig. Persona molt baixeta, menuda ETIM.: de l'àrab الخروب (al) kẖarruba , amb el sufix diminutiu - i . Malnom d'Oliva garrofins 2 garrofí 3 (vicia sativa)

[aɾisó] subst . m . 1 . Eriçament.  ex. La calentura li *fea sentir eriçons. calfred,   esgarrifança   2 . Sensació física de la por, de la febre…  ex. Només de vore-la, m'ha entrat un eriçó! cast. erizamiento; escalofrío . ETIM.: derivat de eriçar . vegeu borró

[aɾisonáɾ] eriçar   1 .  v . tr . Alçar i posar drets (el pèls, els cabells) com les pues d'un eriçó. ex. Sempre porta el *monyo tot eriçonat. v . pron . Sentir por, esglai. ex. Només de sentir-ho, m'ariçone. cast. erizar .  ETIM.: derivat de eriçar, del llatí erīcĕare , mat. sign. amb - on - epetètic per analogia amb una forma femenina d' eriçó > eriçona . vegeu aborronar-se

cutxillador (font: Barullo) [kuʧiʎaóɾ] espadatxí subst . m . Persona hàbil a manejar l'espasa i amiga de desafiaments.  ex. Anàvem al cine Gran via a vore pel·lícules de *cutxilladors. cast. espadachín   ETIM.: del cast. acuchillador , pot ser per influència d'una forma antiga més genuïna acoltellador 'que acoltella', és a dir que fa colps de coltell 'daga';  o  colteller  'daguer' . diàleg de l'informant.  També he oït cutxillador per nomenar els calçotets de camal llarg, felpats i molt calents. MCGM

[klaumà] Colp d'ullal, ullalada, clavada subst . f . Mossegada amb els ullals, amb els claus; acte i efecte de mossegar amb els claus; senyal, ferida o lesió produïda amb les dents incisives sobretot les dels carnívors. ex. La pobra criatura tenia un bona claümada a la mà! cast. colmillazo, colmillada. vegeu claümar

[klaumá ɾ ] v . Mossegar amb els ullals, amb els claus; deixar senyal, ferida o lesió produïda amb les dents incisives. Referit sobretot al mos dels carnívors. ex. No et fies d'eixe gos que adés m'ha claümat el braç!  cast. dentellear ETIM.: v. de la 2a conj. construït sobre el subst. clau , 'ullal –dent incisiva', amb un trencament del diftong i una - m - epentètica no explicable per ara.

loc .  adv .  de mode i de lloc  Portar algú –un infant  normalment–   a cavall  amb les cames passades per la part de davant del pit tot agafant-li el portador les mans amb les pròpies mans; a l'esquena, en llenguatge infantil. Modifica verbs com ara:  dur ,  portar ,  anar ,  pujar ,  estar … ex: Vine i el pare et durà al bé! L'origen de l'expressió va lligada a la forma de portar els anyells al coll tot subjectant-los les potes amb les mans. vegeu cametes al coll , bè PFS

Bè, borreguet, que la mare no té llet. La poqueta que tenia l'ha beguda este xiquet! Cançó destinada a infants molt menuts. Se sol cantar tot fent saltar  de manera suau  el xiquet assegut sobre una cama de l'adult. RMM, PSM

loc . adv . de mode Portar un infant   (normalment)   a cavall  amb les cames passades per la part de davant del pit tot agafant-li el portador les manetes amb les pròpies mans. Modifica verbs com ara: dur , portar , anar , pujar ,  estar … cast. A horcajadas vegeu Al bè JB, RMM Cametes al coll (font: http://rubenlapuente.blogia.com)