prova

l oc. interjectiva exclamativa. Equivalent a la forma normativa 'Tant de bo!' i a 'Si Déu vol!'. ex. Ja m'agradaria a mi! Déu provirà!  cast. ¡Ojalá! ¡Si Dios quiere! ¡Dios lo quiera!  loc. desiderativa  ex. Tu, fes-ho bé i en acabant Déu provirà.   cast. Dios proveerá, Dios dirá ETIM.: de  proveir  > * provir , del ll. provĭdēre 'atendre a, procurar allò que hom necessita, resoldre' Remet a l'atenció que Déu ( la divina providència ) posa a atendre allò que li correspon a l'home segons el seu pla i segons els mèrits d'aquest.  NOTA. La forma ojalà [oχalá] – de l'àrab hispànic (l) aw šá lláh , 'si Déu vol' ha anat implantant-se amb força per influència del cast. tot i que el rastre de la incorporació recent es troba en la forma peculiar d'articular-la d'algunes persones no alfabetitzades en castellà que en feien * ocala [okála]. Cal reordar el rebuig del sistema fonètic de la nostra llengua als sons castella...

[ríɲʧo] prep . Ran, a la vora a rinxo loc . adv . de lloc o  de mode Ben a la vora, quasi tocant. Ex: Veus aquell pardal que vola a rinxo terra?   cast. cerca de ,  a ras ETIM.: desconeguda; només documentada a la Safor.  diàleg de l'informant Una expressió que ja no escolte massa: "a rinxo" per expressar "a la vora de", "tocant a".  - La pilota ha passat a rinxo del pal  - Cus-li el vivet a rinxo del sesgo  - Te una piga a rinxo del nas. APM NOTA: Jose Grargallo Gregori documenta 'A rinxo ranxo': Quasi tocant, quasi a nivell d'alguna cosa a http://www.elrefranyer.com/ref/a-rinxo-ranxo

[ramúʧa] ramulla subst . f .  Rama menuda, conjunt de branques primes. ex. Si lleves la ramutxa, l'arbre respira millor. cast. ramojo , escamojo . ETIM.: der. de rama ,  a partir de ramus 'branca' que, per formació analògica del ll. folia , pl. de folium 'fulla' amb un sufix fossilitzat diminutiu despectiu - utxa (por ser per contacte amb el sufix cast. - ucho ). ramutxa

[gaɾɣáɫ] gregal subst . m . Vent del nord-est, que sol ser fred i sec. cast. gregal .  ETIM.: del ll vlg * graecāle , de Grècia, ‘pertanyent als grecs’. der. de grec (en cat. ant. vent grec ), denominació nascuda segurament a Sicília i sud d'Itàlia on el nom del vent es justificava per la situació de Grècia respecte a aquelles terres (GDLC). ACP

[basɔ́t]  toll   subst . m . Bassa gran d'aigua dolça; bassa gran. ETIM.: augmentatiu de bassa ; d'origen preromà protohispànic, probablement preindoeuropeu (probablement ibèric?) * balsa o * barsa , que presenta derivacions en català, castellà i portugués, en algun dialecte occità i en la toponímia de Sardenya (cfr. Corominas DECast, i, 380, i J. Hubschmid en ELH, i, 50). A Oliva, zona del terme i nom de carrer diàleg de l'informant –A la marjal hi ha séquies i llacs denominats bassots. –Al costat dels quals (bassots) està la sénia des d'on es repartia l'aigua per un sistema de canalitzacions. Jo he anat a regar amb un motoret, abans es feia amb un burret (tracció animal) I més abans...  PSM

[garamáʧa] o  [ garamánʧa ]   subst . f .  Troç de tela que va baix dels saragüells o del pantaló curt, des del genoll fins al turmell,  enrotllada a la cama a manera de polaina ,  subjectant-la amb una corda o  amb quatre trossos de veta, que serveix per protegir la cama dels colps de la terra quan es treballa o   de les picades d'insectes  o de les sangoneres si es va segar o treballar l'arròs  a la marjal . ETIM.: incerta. Potser en relació indirecta amb de l'oc. ant. ganacha o garnacha 'mantell de pell'. diàleg de l'informant Amb mig metre de tela mossolina tallada pel llom és feien, les dues garramatxes.  "Els de Pego eren tan animals que s'ho ficaven fins i tot per anar a collir". PSM

[kolméʎo] subst . m . Grossària d'algunes hortalisses i verdures (pebreres, tomaques…).  ex. E ixes pebreres tenen massa colmello i no són bones per farcir-les. ETIM.: incerta. Potser d'un diminutiu del ll. cŭlmen > *culminiculu. Coromines (DCELC II, 835) documenta colmo i la variant colme en el sentit de 'cim d'una muntanya' a la comarca del Maestrat (Artana) i li atribuïx un origen mossàrab. En el nostre sentit específic no en tenim cap referència. Tot i que la forma cast. que s'hi acosta – colmillo – en el sentit d' ullal o clau té una etimologia diferent (del ll.  columella ). MCGM, FP

–Mare! I el pare? –Dins la pell si no l'han pelat! Expressa amb ironia o exasperació la ignorància o el desinterés per respondre a la pregunta.

loc . adv . de temps . Expressa el moment mateix en un sentit ampli en frases afirmatives o de probabilitat. ex. A hores d'ara ja deuen haver aplegat. cast. a estas horas, en estos instantes, ahora mismo

–Mare, ahí què fan?  –Ahí què fan?  Tallen el rabo  a tots els que van!  Tornaveu que vol tallar la curiositat de qui pregunta. APM

[peɾ un foɾaét] loc . adv . de mode o instrument De forma amagada; en absència; en el futur. ex. Ja m'agradaria vore't per un foradet quan sigues mare, a vore si penses com ara. Sol introduir-se amb el verb agradar en condicional i verbs com ara vore , mirar , guaitar … en infinitu. Expressa amb ironia el desig de comprovar la sinceritat d'assercions o la mutabilitat –suposable– d'actuacions i d'actituds.

[taóna] subst . f . Instrument amb una estructura de fusta  que consistix en un caixó molt llarg, sense tapadora, més ample d'un cap que de l'altre, que es posa per l'extrem estret dins l'aigua d'una séquia o d'un bassot i l'altre fora, s'ompli d'aigua, es fa palanca, es trau i es buida als bancals situats més amunt del nivell de l'aigua.  ETIM.: probablement de l'àrab tāḥūna , ‘molí d'aigua’, per comparació del moviment de la taona de regar amb el de la roda del molí accionada per l'aigua.  taona (font: http://polinyadexuquer.blogspot.com.es) diàleg de l'informant Reg a taona (Tahona) o reg a carabassí, encara més antic, amb una carabassa buida es poava directament al bassot. PSM

fulleraca [fuʎeɾáka] fullaraca, fullaca subst . f . 1 . Fullam sec; conjunt de fulles, i especialment de les que han caigut de les plantes; conjunt de fulles seques barrejades amb branquilles. cast. hojarasca. ex. Arreplegs tota eixa fulleraca i la tires al cremador. 2 . fig . Excés de detalls en una narració, de coses accessòries o inútils en una obra d'art, etc.; propòsits o detalls insubstancials; informació irrellevant.  ex. Quanta fulleraca, Senyor. No diu res de trellat! ETIM.: derivat intensiu de fulla , amb el sufix poc freqüent - aca i - araca > - eraca , similar al - arasca del castellà hojarasca .  diàleg de l'informant Fulla dels arbres quan cau al terra i se seca. JB

[beɾkeʎó] broquet subst . m . Broc llarguer per on aboquen el líquid d'una canterella, d'una ampolla o d'altre recipient; canya tallada per poder abocar amb facilitat un líquid (ví, oli).  cast.: pico, boquilla ETIM.: de bec del del cèlt. beccus 'boca dels ocells' amb el sufix diminutiu -elló que dóna bequelló 'boqueta'. La [ɾ] no etimològica pot porcedir d'una contaminació fònica de broc. PSM berquelló

[fatéɾa] cleda, pleta, mallada subst . f . Lloc de pastors; hisenda de camp destinada a la cria de bestiar, principalemt del ramat major.  cast. hatería, aprisco, redil.  ETIM.: incerta. Potser construït sobre un aragonesisme fato , des del llatí vulgar * fata , 'vestits' (cf. nòrdic fot ). Coromines en dóna pistes indirectes lligant-lo al sentit del castellà ' hato '. El referix al llenguatge de pastors com el pes que carretegen per abrigar-se i menjar. (DECLC III: 914). El sufix -era ens remet al lloc on es deixen els fatos. El castellà en té l'accepció hatería que designa el lloc on es guarixen els pastors i que sembla convenir perfectament amb la bostra accepció.  A Oliva es conserva en la toponímia Les Fateres , camí i zona als afores del poble.

loc . verbal Referit als infants, jugar  sense control, tenint burrereta ; en general, fer molt de desordre i desori. Fa referència a la situació de desordre i d'avalotament observable als actes de bous al carrer. MCGM

loc . verbal Fer treballs agrícoles solidaris per tal d'avançar en situacions de necessitat o d'urgència.  KMV   diàleg de l'informant Anar "a tornallom" és quan els llauradors s'ajunten per a fer feines en comú, hui al camp d'un, demà al de l'altre i així successivament.