prova

[ivóɾes] loc. verbal en sentit absolut 1 . veure-hi Capacitat de percebre amb els ulls, amb el sentit de la vista, posseir el sentit de la vista. La forma negativa expressa la manca de capacitat visual externa (per falta de llum) o funcional (per pèrdua del sentit). ex. Ara que m'han posat ulleres, m'hi veig millor. 2. veure-s'hi Haver-hi claror suficient.   ex. Encén la llum, que no m'hi veig! ETIM.: el nucli vore ( veure ), des del ll. vĭdēre ( mat. sign.) amb el pronom personal adverbial hi  (resultat   d e la concurrència  en el llatí vulgar i  d'una fusió entre els  adverbis de lloc  ll. ĭbī 'aquí; allí' i el ll. hīc 'ací'), reforçada amb el pronom reflexiu se ( s'hi , m'hi , etc.). Expressa la visió en un lloc en referència al que percep. FMB

[reβúʧ] subst . m . 1 . Acció de rebutjar, de no acceptar una cosa perquè es considera de mala qualitat, indigna de ser acceptada. ex. Què vol dir eixe rebuig? Què ja no la vols? cast. rehusamiento , desechamiento . 2 . Cosa que es rebutja; allò que queda quan ja s'ha fet la tria d'un conjunt de coses. cast. desecho , rezago . ex. Eixes taronges són de terra, de rebuig. 3 . Cosa  de mala qualitat;  persona menyspreable; deixalla. ex. Eixos mobles, ni pense mirar-los. Són rebuig. ETIM.: del ll. repūdĭu des del verb repudiare 'rebutjar; repudiar'.

[reβuʤéɾo] rebutger subst . m . Persona o comerç de rebuig, és a dir de productes agraris, en particular de taronges, que no són aptes pel comerç exterior.  ex. Eixos repoms, si el *rebutgero no te'ls compra, mira si te'ls volen a la peladora.  ETIM.: de rebuig amb el sufix -er(o) que fa referència a la professió. vegeu rebuig diàleg de l'informant  Aquell comerciant de taronges que sols treballa el mercat interior i la industria és un rebutgero. PSM

loc. verbal de mode . Fer les coses, actuar, comportar-se impetuosament i de forma irracional. ex. Mira que està arrossinat! Quin trellat vols traure d'ell? L'expressió forma part del camp semàntic dels comportaments humans que acosten l'home a l'animalitat brutal, com ara la matxera (als muls) o la burrera (als ases). Naix en un món rural que té mostres diàries del comportament de les cavalleries. diàleg de l'informant Està "arrossinat", fa coses de rossí.  MCGM

Comptar-li els pèls al rossí mentre va al trot. expr. irònica emprada per qualificar  una persona que atén als detalls de forma exagerada, quasi neuròtica. diàleg de l'informant Es diu dels que es fixen en tot, que són calculadors i als quals no no els cau un duro a terra...  MCGM

cossi (font:toponimiamallorca) [kósi] subst . m.   1 . Recipient gran de terrissa, de fusta o de metall, de forma troncocònica invertida i amb un forat a la part inferior, que serveix per a col·locar-hi la roba i fer la bugada. cast. cuezo.  2 . Recipient de pedra o de test, incrustat en terra, dins el qual cau l'oli que brolla del peu en premsar l'oliva. ETIM.: segons Meyer-Lübke, d'una forma llatina * cŏcia , variant vulgar de cŏchlĕa , ‘closca de mol·lusc’. L'evolució fonética no acaba d'esser clara, ja que el representant normal de cocia seria cossa; la persistència de la i posttònica és estranya, com també el canvi de gènere. Sembla més probable que cossi vingui d'una forma llatina * caucĕu , derivada de caucu, ‘vas’. (DCVB) d'origen incert, possiblement d'una base preromana indoeuropea * koukeiós 'cubell, dipòsit', reduïda en romànic a * cocceiu . (GDLC) diàleg dels informants –Un cossi és una safa molt gran i alta. –Més...

[andeɲáɾ] endanyar v. tr . i pron . Infectar,  produir inflamació ; irritar-se una ferida o un colp per infecció o altre trastorn. ex. Té la ferida tota endenyada. El portem al metge? cast. inflamar(se) , irritar(se) , infectar(se) .  ETIM.: de danyar (del ll.  damnare 'porvocar pèrdua o fer detriment'), amb el prefix en- per creuament de endenyar (< indĭgnare ) amb endanyar (< damnare ) fins a arribar a la homofonia. vegeu endenyar (1) XL, RM

[askaɾβaɾmáɾis] subst . m . i f . Persona tafanera activa, curiosa, que procura veure o saber coses d'altri mirant a llocs indeguts. ex. Amaga-ho bé, que la meua filla és una escarba-armaris! ETIM. construït amb la forma escarba , 3a pers. del pres. d'indicatiu del verb escarbar (prés del cast. –d'etimologia desconeguda), 'remoure amb insistència' i de armari , pres del ll. armarĭum , 'moble tancat' que servia en principi a guardar les armes.

loc . verbal Tafanejar excessivament; actuar amb un grau excessiu de curiositat. vegeu florí diàleg de l'informant Es diu dels qui tot ho toquen, i escarben prou. A ma casa es deia "Li escarbaràs el florí de la burra".  MLC

Entre veros i no veros   una *uela dins d'un cossi,  i un *uelo segant canyot  *en una *galtà mata un burro. diàleg dels informants –Entre veros i no veros : entre veritats i mentides. –S'empra quan quan no pots precisar alguna cosa . –Mon pare l'ha emprada sempre, i a mi em dóna la impressió, pels versos tan kafkians que té i sense cap rima, que es deu usar en situacions absurdes que es puguen presentar, o tal vegada com a contrapunt final d'una conversa que no tens gana de continuar. Però no li he trobat mai un sentit a la dita. Per a mi és un misteri de frase. Tal vegada la gràcia estiga ahí precisament: en que no li pega en res! –Jo, entre veros i no veros , ho relacione amb la paraula "entreverat", és a dir, ni *xixa ni *llimonà, ni magre ni cansala(da), ni una cosa ni l'altra però les dues alhora. ACP, MCGM, PSM, APM

Arrancada de rossí, parada de matxo. Fa referència a l'acció o del projecte mampresos amb molta energia i aturats ( parada ) de colp i sense motiu aparent. El rossí és l'expressió de la força i de la determinació i el matxo , de la irracionalitat i de la cabuderia. Expressa la falta de determinació o de constància a mitjan termini. vegeu rossí , matxo 2 diàleg dels informants *Arrancà de rossí i *parà de burra   La meua versió és *Arrancà de rossí i *parà d'haca La que he sentit jo, *Arrancà de cavall, *parà de burra. Jo, *Arrancà de bou, *parà de burro... APM, LLN, JBM, KMV

[ rosí] subst . m . 1 . ant . Cavall de mitjana qualitat, més lleuger que el de tir i més vigorós que el de carreres; servia per a caça i guerra, i solia ser cavalcat pels escuders.  ex. Per a xarugar feia falta un rossí ben bragat. 2 . Cavall vell, decadent i flac , de poc vigor per al treball. ex. Mare, quin rossí! No te'n donaran ni un duro. 3 . fig . Beneit, curt d'enteniment. ex. Quin imbècil! Ja se sap, els rossins fan rossinades! cast. rocín ETIM.: desconeguda, però probablement derivat del mateix mot d'on procedeix ròssa d'una base * rottia , probablement del germ. occ. comú rôtjan 'podrir-se'. PSM rossí (font: http://depoblet.blogspot.com.es)

tornaveu –I… a mi? –La coeta del rossí! A la petició d'obtindre o de compartir alguna cosa, laa resposta ( la coeta del rossí ) equival a no res!

[ entɾeveɾá ɾ ] v . tr . Mesclar coses alternant les unes amb les altres. ex. Entreverava les verdures sobre el banc de la parada.  cast. entreverar. ETIM.: Del ll. inter ' entre' i variāre 'variar'. diàleg de l'informant Mesclar coses, ni una cosa ni l´altra. Les millors pebreres per farcir són les entreverades quan estan *maurant de verdes a roges . PSM vegeu entreverat

[galɔ̞́ʧa] subst . f . 1 . Modalitat de pilota valenciana que es juga al carrer.  2 . per . ext . Colp violent portat de braç amb la mà oberta a la cara d'algú.  ex. Li va arrear una bona galotxa quan no se l'esperava. ETIM.: incerta. Potser del fr. galoche o de l'oc. galocha des del llatí gallica 'calcer gal' –és a dir 'sabata amb la sola de fusta'.  Almenys per homofonia el mot és àmpliament polisèmic, tant a objectes i instruments d'àmbits molt diversos on la fusta sol ser present com a jocs que només compartixen el nom (a França, són jocs de bitlles). MM

[entɾeveɾát] entreverada (f.) [entɾeveɾá]  entrevirat adj . 1 . Mesclat de diferents colors que no es confonen. ex. Te'n recordes d'aquell gos entreverat que tenia? 2 . Referit a la carn, sobretot a la cansalada, peça barrejada de magre i de greix. ex. Posa-me-la ni massa magrosa ni massa greixosa Això és! Entreveradeta. 3 . per ext . Situació o personalitat ambigua. ex. L'home aquell i les seues maneres! Era una miqueta entreverat, no? cast. entreverado ETIM.: del ll. * intervariatu , mat. sign. vegeu entreverar PSM

[ambotáɾ] v . tr . 1 . Esmussar; fer menys agut o tallant. 2 . Entorpir; dificultar les operacions del cap, del ventre, etc. ex. Tenia el cap embotat i no vaig poder aprovar. 3 . Perdre sensibilitat i moviment. ex. Tinc els dit embotats de tanta humitat. cast.  embotar 4 . pron . Debilitar-se; perdre habilitat, lucidesa, destresa. ex. Els majors anem embotant-nos a poc a poc i deixem de fer paper. ETIM.: segurament des del cast. embotar (o en paral·lel) a partir del gòtic  bauths (obtús, insípid, sord, mut).

[ kaɫβotá ]  carxotada   subst .  f . Colp molt fort pegat    al cap  amb la mà oberta. ex. Encara *senc l'eco d'aquella calbotada! El va deixar mig mort. ETIM.: de calbot amb el sufix -ada que ací expressa amplitud, intensitat. vegeu calbot

[kaɫβɔ́t]  carxot   subst . m . Colp pegat amb la mà oberta al cap. ex. Quina forma d'abusar! Cada volta que s'el trobava, l'inflava a calbots. cast. cachete , tamborilada .  ETIM.: derivat de calb des del ll. calvus (que remet a 'crani') amb el sufix augmentatiu/diminutiu -ot . Evoca al lloc on s'aplica el colp (la zona superior posterior del crani) que sol ser la part del cap on comença la calbesa. vegeu calbotada

Loc. adv.  de mode  Nu, nuet; despullat del tot. Ex:  No té cap vergonya d'estar en conill davant de tots. Regix verbs com ara  estar ,  anar  (per a expressar l'estat i l'acció d'estar nu del tot)  i fer-se  (per tal d'expressar el fet de despullar-se del tot) . PFS

serves [séɾva] subst . f . Fruit del server o servera, semblant a una nespla o a una pereta, menut, de la grandària d'una pruna, de color roig groguenc i de gust molt aspre. Només quan és molt madura, es reblanix i pren un gust més suau i dolç. Fruit de tardor. cast. serba, sorba, azarolla. ETIM.: del llatí sorbu , mat. sign., amb un canvi de o en e que és difícil d'explicar. (DCVB) probablement en relació amb el ll. sorba , pl. del neutre sorbum , íd., amb alteració de la primera vocal per influx d'algun altre mot, potser el cèlt. s(u)eruos 'aspre, amarg' (GDLC) vegeu server DSS

server [seɾvéɾ] servera subst . m  Arbre caducifoli de la família de les rosàcies  de diverses espècies del gènere Sorbus  (en particular la Sorbus domestica ),  de fulles pinnades,  de flors  blanques  menudes amb cinc pètals blancs  quasi orbiculars agrupades  en inflorescències simples (corimbes) més curts que les fulles  i de fruits en pom i piriformes  quasi globosos , comestibles,  molt astringents quan verdegen, però blanets, polposos i dolços quan són ben madurs;  i que és conreat com a ornamental. Té una fusta de bona qualitat. cast. serbal.  azarollo, acerollo o azarolo ETIM.: de serva. vegeu serva DSS

loc . verbal Estar fet (o anar fet ) un gínjol. Anar molt ben vestit i arreglat. també: ( anar ) més mudat que un gínjol. CPG, PCV

gínjols [ʤíɲʤoɫ] subst . m . 1 . Fruit del ginjoler, de la grandària d'una oliva, rogenc, comestible i pectoral; de textura farinosa i dolça, agradable al paladar i que recorda al tastar-lo el gust de la poma. Fruit de tardor. cast. azufaifa . 2 . per ext . Bony. ex. Porta al front un bon gínjol! ETIM.: del llatí zizyphum , mat. sign., potser amb influència de formes dialectals italianes (sicilià ndzíndzula ?) (DCVB) del ll. vg. * zizŭlu o * djinzŭlu , variants del ll. zizĭphum , i aquest, del gr. ζίζυφον (zízyphon), íd., amb influx de noms de plantes semblants, com grèvol (ll. vg. acrifŭlum) i ginebre (ll. vg. jinipĕrus). (GDLC) vegeu ginjoler DSS

ginjoler [ʤiɲʤoléɾ] subst . m . Arbust o arbre menut de la família de les ramnàcies, espècie Zizyphus vulgaris  ( Ziziphus jujuba ), que es fa alt de dos a quatre metres, amb branques tortuoses, fulles alternes  ovades dentades  o dístiques  i quasi sèssils , de flors  menudes  pentàmeres groguenques i de fruits drupacis  arredonits, ovats i rogencs  quan són madurs  (gínjols). La fusta, molt dura,es fa servir per a la fabricació d'instruments musicals, sobretot de dolçaines.  cast. azufaifo ETIM.: de gínjol vegeu gínjol DSS

loc. verbal (també fer obres ) Fer tasques de construcció menors; fer reformes. ex. No passes per sa casa, que estan fent obres. vegeu obra, obrar, obrer, anar a l'obra

[oβɾáɾ] v. tr . o intr . Fer obra de construcció; edificar.  ex. Ja han començat a obrar al pati del costat de ma casa. ETIM.: del llatí opĕrari , mat. sign. vegeu anar a l'obra ,  obrer , obra, fer obra

[kontumέlies] subst . f . plur . Desori, confusió. Conjunt d'asseveracions, d'afirmacions confuses o sense fonament ni trellat. cast. desconcierto, zipizape, zaragata  ETIM.: del llatí contumelĭa ,  'injúria afrontosa, de fet o de paraula'.  diàleg de l'informant - No em vingues amb "contumèlies", no em vingues amb excuses, bovades o excuses de mal pagador.  - Deixa't estar de "contumèlies" i anem a parlar clar!  APM

[óɾða] orde subst . f . Amplària de la zona de terreny que cada treballador d'un tall de cavadors deixa treballada.  Ex.:   Què fluix! Ha rascat dos ordes i s´ha cansat. cast. orden   ETIM.: del llatí ordĭne 'ordre'  diàleg de l'informant  –Espai llaurat segons el que dóna el braç, anant-anant.  –orda era el corredor que deixaves quan des d'un extrem del frau anaves treballant i avançant cap l'altre extrem. Habitualment en tres o quatre ordes aconseguies cobrir tot un frau. L'ample de l'orda no superava massa el metro .  PSM,  JM

xurro va, cavall fort   joc Dos capitans fan peus per escollir els membres del seu equip i per a vore quins paguen i quins boten. Els que paren es posen en filera i formen el burro –de plantó però amb el cos inclinat, tots units entre sí, amb les cames separades amb el cap entre les cames del company de davant per tal d'aguantar el pes dels que boten. El primer dels que paguen es col·loca recolzat a una paret, i fa de coixí (dret i tocant la paret); sosté amb les mans el cap d’un company que està ajupit amb l’esquena doblada, i que s’agarra de les cuixes del primer.  Un tercer jugador s’ajup i s’agafa de la mateixa manera de l’anterior. I així la resta del grup.  Fava, puja i calla Els de l'altre equip els salten per damunt i s'hi posen a cavall. Abans de saltar longitudinalment el burro , cada u diu com a avís la fórmula: Fava: puja i calla Favó: puja a l'escaló Fava que *s'escagatxa,  n...

sària [sáɾia] sàrria subst . f.  Recipient d'espart o de palma, d'un metre a huit pams de llargària, que forma bossa a cadascun dels dos extrems, i serveix, posat de través damunt una bèstia de càrrega, per a transportar les coses més diverses, com ara fruita, verdures, aviram, terra, herba, fem, etc. cast. sera , serón . ETIM.: incerta; s'ha considerat probable un origen gòtic * sahrja , però darrerament Coromines prefereix partir d'una forma ibèrica (proto-basca) * sarea ; vegeu Corominas DECast, s. v. sera, i Congr. Barc. 408. (DCVB) D'origen incert, possiblement d'un preromà hispànic relacionat amb el basc zare 'cistell, panera' (ant. i amb article çárea) i potser amb el lusità sare, aplicat en inscripcions sepulcrals a una cista o sarcòfag semblants a un cove (GDLC). hipòtesi: De l'àr. hisp. šaira , 'cabàs'. diàleg de l'informant Peça d'espart, que és colocava damunt l'albarda per transportar coses (fruita...

[saɾiéɾo] sariera (f) [saɾiéɾa]  sarrier , sarier subs . Qui fa sàries; esparter, qui fa o ven objectes d'espart o de palma. cast. espartero. Malnom d'Oliva dàleg de l'informant Sariero: persona que treballa l'espart fent sàries. A Oliva n'hi havia dos: un al barri de Sant Francesc i l'altre a la carretera. PSM vegeu sària

[aŋganéʎ] o [aŋganéʎs] arganell subst . m . Cistella.  pl. anganells  Ormeig de fusta compost de dues o de quatre cistelles de malla ampla, fet generalment de castanyer o d'espart, que hom col·loca a cada costat dels animals de bast mitjançant unes nanses que passen per damunt l'albarda. ETIM.:   del ll. vg. * angariĕllas dim. de angarĭas , ‘sella per a transport’. diàleg de l'informant: Per transportar taronges s'utilitzava l'anganell, estructura de fusta, que és posava damunt de l'albarda dividida en quatre parts, dos a cada costat, de tal forma que el animal carregava sis cabassos  dos a l'albarda i quatre a l'anganell. Quan no hi havia camí de carro, treien les taronges així per la senda, fins al camí de carro. Després va aparéixer la carretilla i va desaparéixer l'anganell. PSM vegeu anganell a Eines de llengua

loc. adv. de mode i/o comparatiu . Molt bé, molt còmodament, molt a gust. exx. Mira-la! Ací la tens, la marquesa, com pera en tabac… sense fer-ne brot! diàleg de l'informant "Estar com la pera en "lo" tabac", (aixina ho deien els meus uelos), una persona quan viu rodejada d'atencions, amabilitats, no li deixen fer grans esforços i està ben "conreada". MCGM vegeu tabaquet

[aʤokáɾse] v. 1 . pron . Posar-se les gallines o els ocells en el lloc on han de dormir; per ext. , retirar-se a dormir un animal qualsevol o una persona; ajaçar-se, posar-se a un lloc per dormir. ex. S'ajocava com les gallines… *en el sol fora! cast. recogerse , acostarse .  2 . Ajupir-se; posar-se amb els genolls doblegats i amb les anques reposant damunt els talons. ex. Ajoca't que ja vénen! 3 . tr . acotar (el cap), abaixar-lo fins a tocar  el pit amb  la barba. ex. Ajoca el cap i t'afaitaré el bascoll! ETIM .: format damunt jóc o joca,  ‘lloc on dormen les gallines’ des del germ. frànc. juk 'jou; perxa per a objectes'.

[taβakét] tabac de cosir subst . m . 1 . Cistelleta o panereta normalmet redona, més ampla que alta, generalment amb tapadora, per a tindre objectes de treball d'agulla (coses de cosir) de les dones. ex.  Allí la tenies. A la porta de casa, *en el tabaquet al costat i sentint la novel·la de la ràdio. cast.  costurero 2 . Cistelleta per a tindre el pa, fruita, flors… 3 . Cistelleta per a recollir la col·lecta a missa. cast.  cestita. ETIM.: de l'àr. vg. hispànic ṭabaq 'safata; covenet' amb un sufix diminutiu -et. PSM

loc . adv . comparativa i de mode  De gom a gom; ple en excés. ex. Baixàvem a la platja en el cotxe de Coot i anàvem com figues en cofí. diàleg de l'informant Hui he sentit que "semblaven figues en cofí" per dir que un lloc estava pleníssim de gent. He preguntat, i el cofí era l'espècie de panera on es col·locaven les figues seques per vendre-les. MCGM vegeu cofí

[kofí]  subst . m .  Cistella o c abàs pla redó  de poca alçada , d'espart o   de palma   per a contenir figues, panses, peix o altra cosa o  com l'usat per a posar-hi les olives mòltes al temps de premsar-les.  cast. serijo, cofín, esportín.  ETIM.:  de cofa , des de   l'àr. qúffa 'cabàs' amb un sufix  llatí  o romànic  - ĭnus (GDLC);  del llatí cophĭnus , ‘cove’ (DCVB). MCGM vegeu Com figues en cofí

[ʎénsa] subst . f . 1 . ant. Cordell o veta de lli. 2 . Cordell o fil amb què els constructors prenen la línia recta per a pujar dreta una paret. ex. Mulles la llença en blavet, l'ateses, la pinces i… la soltes. Ja tens la ratlla feta! cast. tendel . ETIM.: del llatí lĭntĕa , mat. sign. que a 1 .

[asiséɾ] necesser subst . m . Estoig on es guarden els estris propis d'un treball determinat, especialment d'afaitar o de pentinar-se. ex. Mare! Ha vist el meu assisser? cast. neceser .  ETIM.: pres del fr nécessaire , ‘necessari’.  hipòtesi de la caiguda de la n- :    en etapes diferents de l'evolució de l'idiona  hi ha molts fenòmens ben documentats de fluctuació de fomenes de l'article que s'incorporen al subst. (p. ex. la nou > *l'anou) o del subst. que se n'eliminen per considerar-los una part integrant de l'article (p. ex. el ben documentat l'obisbe > lo bisbe). Normalment solen ser fonemes vocàlics. En el nostre cas la confusió vindria donada pel fonema consonàntic /n/ de l'article indefinit un dins de la cadena [un/nesesé ɾ ] >   [un/asesé ɾ ] >   [un/asisé ɾ ] i lògicament   [l/asisé ɾ ] diàleg de l'informant  bagulet (cast. plumier) pels estris escolars o pels d'endreçar-nos (cast. neceser)....

[kaβɾása]  crebassa subst .  f . Clavill, obertura estreta i llarga, produïda  a la terra,  en un cos  o   a la pell  per sequedat, pel fred, per la vellura, per malaltia per un agent patològic, etc.  ex. Tot els hiverns, la mateixa. Les mans plenes de quebrasses! cast. grieta . ETIM.: metàtesi de crebassa , del llatí * crepacĕa , mat. sign., derivat de crepare ‘rebentar’.  diàleg de l'informant Clavill que és fa a la pell de les mans per que estan tendres o per que fa molt de fred.  La millor manera d'evitar-ho és pixar-se les mans, o tapar les cabrasses amb "esparadrap". Clavill que és fa a la terra per falta d'aigua.  PSM vegeu clavill