*huendo
[wénðo] follet , donyet , duendo 1 . subst . m . Esperit familiar, generat per l'imaginari popular, habitant de certes cases; molest per fer males passades, diableries, entremaliadures i sorolls, tot i que sense malvolença. ex. Veges quins *rodios! Tens huendos en casa? cast. duende, trasgo 2 . huenda (f.) [wénða] per ext. Infant d'intel·ligència viva; infant entremaliat, revoltós, molt mogut o esmunyedís. ex. Tan menudeta i veges tu quines picardies! Està feta una huenda. cast. tarabilla. ETIM.: del cast. duende , mateix signif. amb caiguda de la d- i adaptació de la marca de gènere a un masculí aparentment més definit - e > - o .