prova

[punteʎó] subst . m . Colp donat amb la punta del peu.  ex: El puntelló li va deixar una bona blaüra!  cast. puntillón, puntapié.  ETIM.: del llatí pŭncta 'extrem', amb els dos sufixos diminutius - ell i - ó .  Diàleg de l'informant:  Abans els xiquets pegàvem puntellons : no és el mateix que donar una patà . El puntelló és amb la punta de la sabata; si pegues un puntelló a la canyella d'algú el deixes ben coent. Els que jugueu bé al baló enteneu perfectament la diferència entre un puntelló i una patà , eh que sí?  JM

[faŋgéɾo] fangar, fanguer subst. m. Lloc ple de fang. ex: Només plovia aquells carrers es *feen tot un *fanguero. cast. barrizal ETIM.: del germ. fani 'pantà, fang', amb terminació en - g per influència romànica.

[baðívo ɫ ]  badívola (f) [baðívo ɫ a]   adj . 1 . Buit;  desocupat. ex. H an deixat el pati badívol: demà començaran els obrers a fer els fonaments. cast. baldío 2 . Espaiós;  que té molt de lloc buit .  cast. despejado, espacioso ex. Dalt la cambra han arrimat els *trastos i s'ha quedat tot badívol. ETIM.: derivat de badiu , de l'àrab  bāṭil ‘inútil’, més el sufix - ol, 'amb aspecte, aparença' (cf. mengívol ) diàleg de l'informant: Ho he escoltat quan es tracta d'un espai sense cap cosa . JM