prova

[ʧaɾúga] subst . f . Arada de ferro, amb una pala lateral, que s'emprava per al conreu de l'arròs i d'altres que requerien fer solcs molt profunds. cast. charrúa . ETIM.: del fr. charrue , ‘arada’, (amb adaptació fonètica al cat. xaruc , - uga ), des del ll. gàl·lic carrūca 'carrossa'. Diàleg de l'informant La diferència amb el forcat és que aquest girava la terra cap als dos costats i la xaruga llaurava i tirava la terra tot cap un costat.  PSM xaruga

[ʧaɾuɣáɾ] v . Llaurar amb la xaruga. Diàleg de l'informant No s'utilitzava el forcat, s'utilitzava la xaruga. La terra d'arròs no es podia treballar amb el forcat i sempre es xarugava. Al terme d'Oliva és xarugava la terra d'arròs. Llaurar, podia qualsevol burret, però per a xarugar feia falta un rossí ben bragat. PSM