prova

[ʤepelút]  *gepeluda [ʤepelúða] geperut adj . i m . i f . Persona, animal (o cosa, per analogia) que té gepa (gep). Ex. A mi m'han dit que els gepeluts porten sort. cast. jiboso , jorobado . Etim.: del llatí * gibberūtu , mat. sign. des de. gĭbbus , gep/gepa.  El pas de geperut > gepelut per canvi de consonant ròtica a líquida, freqüent en valencià.