prova

pirma [píɾma] pilma subs. f. Emplastre medicinal confortant.  ex. Està desllomat, pobret. Posa-li una pirma. cast. bizma, emplasto, cataplasma, parche.   Etim. del gr. ἐπίθεμα (llatí epithĕma ), 'apòsit'.  Documentat amb la grafia 'pirma' al Diccionario valenciano-castellano (1851) de Josep Escrig.  RCN

[bɾamáɾ]  1 . v. intr.   Cridar, f er brams, l'ase o altres animals. cast. rebuznar (dels ases), rugir (dels lleons), bramar (dels bous, etc.). ex. Hi-hà, hi-hà… com bramen els burros. 2.  Cridar fort, les persones. cast. bramar , rugir . ex. Brama tant que no sé què diu. 3. Cantar fent grans crits  i desentonant . cast. bramar , berrear . ex. Com sempre. Borratxo… bramant pel carrer. 4.   Plorar fort. ex. El xiquet? Tota la nit bramant. cast. berrear . 5.   Parlar molt irracionalment. ex. Eixe poctrellat només sap bramar. cast. rebuznar   6.  Fer soroll fort la mar, l'aigua impetuosa o la tempesta. cast. bramar . 7.  Tindre s ensació insuportable de cremor, picor, coentor. ex. Em fa mal el tall? Digues que em brama. Etim.: del germ. brammon , mat. sign. (DCVB), d'origen onomatopeic, comú amb altres llengües romàniques (GDLC).

[mínso] adj. m. i f. Que té poca grossària i consistència; escàs, exigu. cast. endeble, desmedrado. Etim.: incerta, probablement resultat d'un creuament de manso i míser . comentari de l'informant He escoltat moltes vegades la paraula "minso", eixe meló està minso . MGJ

[tɔ́ɾa] subst . f . Estat de torpor, d'ensopiment, de poca agilitat mental, d'estupidesa. ex. I cosint-cosint m'ha entrat una tora que, veges tu, m'he punxat. Etim. desconeguda comentaris dels informants: Tindre "tora" ("o" ben oberta, que som d'Oliva): estar ensopit, adormissat... però amb un cert biaix pejoratiu. En efecte: quan per exemple estaves treballant i no se't veien massa ganes, o quan escoltaves algú trafegant per casa, i senties: "Xica, m'ha entrat una tora que estic que no avance res, 'avosaes'! Mira, així estic ara jo davant l'ordinador..."  JM Quina tora!

[koriɔ́l] subst. m . Au (Charadrius sp) de formes arredonides i potes llargues, que habita especialment en les platges o en les riberes de l'interior. cast. andarrío Per extensió: xiquet prim i menut, molt actiu. ex. Està fet un corriol, no para mai. Etim.: derivat del verb córrer . comentari de l'informant: Corriol (pardalet menut que es veu vora mar, normalment agrupat en tres, quatre o més pardalets, a vegades deu o dotze...) Sol alimentar-se a vora mar, on la mar trenca l'ona, amb insectes/ crustacis molt menuts que porten o dipositen les ones). Una curiositat, niuen entre els muntanyars fent un xicotet clotet en l'arena sense cap protecció afegida. JB Corriol