prova

o Ser a Liorna Referència a una cosa que està molt lluny.  Expressió que van dur a Oliva els descendents dels repobladors mallorquins de la Marina, com els Malonda, els Mengual... A Mallorca la dita original és "Qui va a Liorna no torna", i fa referència a la ciutat italiana de Liorna, on els xuetes o jueus mallorquins viatjaren al XVII per tal d'escapar de la inquisició espanyola. HM

[tɾómpa] subst . f. 1 . Instrument músic de vent, consistent en un canó llarg de metall, corbat circularment i que va eixamplant-se gradualment des de l'embocadura al pavelló; nom donat a diversos instruments de forma tubular, semblant a la trompa. Ex: El meu fill vol tocar la trompa a la banda de música. cast. trompa . 2 . Prolongament muscular tubular, llarg i flexible, del nas de l'elefant, que li serveix com a arma i com a òrgan prènsil; per ext . òrgan semblant en altres animals; col·loquial nas. ex: Mare, quina trompa té este animal! 3 . Òrgan anatòmic que per la forma tubular o per la cavitat cònica té semblança amb la trompa. ex: No sé què m'ha dit el metge de la trompa d'Estaqui. 4 . Gran columna d'aigua. ex: Des de la platja es veien tres trompes dins de la mar. cast. tromba, tornado 5 . baldufa  Joguet rotatori amb què els xiquets juguen fent-la voltar vertiginosament. ex: Jugàvem *en trompes de fusta al carrer. cast. trompo , peonza . 6 . m . i f . i ...

[fiβló] subst . m . Òrgan retràctil situat a la part terminal de l'abdomen i emprat com a arma ofensiva o defensiva en els escorpins i en alguns insectes, com els himenòpters. ex: Li vàrem llevar el fibló de l'abella amb uns pinces. cast. aguijón ETIM.: derivat de fiblar , del llatí fībŭlare , 'clavar l'agulla d'un fermall', des de  fībula  'agulla, fermall' des de un neutre llatí postclàssic * fibulum ; el sufix -ó és diminutiu (per imitació del sinònim agulló ) . Sol substituir-se entre les últimes generacions pel barbarisme inacceptable *aguijó [aɣi χ ó] FMB fibló de vespa (font: Wordpress)

[feméʎa] subst . i adj . f . 1 . Animal del sexe femení. ex: El mosquit femella és el que pica. cast. hembra . 2 .  vulg . per designar la parella, l'esposa. ex: La meua femella fa una paella de categoria. 3 . Barb mediterrani ( Barbus guiraonis ). Sols ho he sentit a pescadors/caçadors de la marjal, en cap altre lloc del País Valencià. Aquest peix no té valor comercial. Es troben al Bullent perquè volen aigua neta i bastant oxigenada, sobretot als trams més alts del riu. No s'alimenten d'altres peixos, però mengen qualsevol cosa; els he observat menjant figues, olives o inclús taronges que cauen al riu dels arbres dels marges. Confirme que són boníssimes. Es diu que el tast del peix depén en gran mesura del cuiner. Ara, aquest animalet es deu tornar a l'aigua sempre que es puga. Encara que en alguns llocs puntuals pot tenir una població abundant i estable, es considera una espècie rara -quasi vulnerable- que està en recessió. Cal conservar-la. JC femella barbus guira...

[faɾɔ́ɫ] subst . m . 1 . Fanal. ex: Han posat farols nous al carrer Major. cast. farol . 2 . Ostentació vana, exhibició vanitosa. ex: Quin farol des de que té quatre xavos! cast. farol. ETIM.: derivat de far (del llat. pharus , del gr. φάρος) més el sufix - ol 'menut'. Segons qui, pres del cast. farol . hipòtesi: Podria haver passat al castellà des de la nostra llengua o des de l'occità. El sufix llatí -ŏlus, amb o breu (ŏ), té una evolució en castellà sistemàtica a diftong [ue] (-uelo) i en el nostre cas en o oberta [ɔ́].

[fa ɾ olét]  subst   m . dim. de  farol . 1 . bombolla  Figura circular g lòbul ple d'aire, que es forma mesclant sabó i aigua, remoguts, i bufant sobre el contingut a través d'un canut. ex: Miràvem els farolets envolar-se a la llum de migdia. cast.  burbuja, pompa de jabón. 2 . Bombelletes que fan els nadons quan bufen la saliva tot fent petorrets. ex: Mira el meu xic com fa farolets! 3 . fanalet Meló d'Alger menut buidat de la polpa, decorat, i amb un llum a l'interior.  El farolet és una festa tradicional valenciana (des del segle XVIII). Durant les nits d'estiu se solia sopar a la fresca, al carrer.  El sopar acabava amb un meló d'Alger com a postres. Els melons verds o de final de temporada, que solien ser menuts o que estaven passats, s'aprofitaven per fer farolets. Se'n tallava la part superior, es buidaven amb una cullera i se'ls llevava la polpa. Amb un ganivet o una navalla, s'hi feien dibuixos a la pell, els dibuixos més tra...

loc. verbal Ser estràbic. Forma educada de dir-ho. vegeu * bisco , mirar contra el govern MCGM, JNC

[montaɲáɾ] subst . f . Promontori d'arena d'origen eòlic que es forma en llocs àrids o en les platges. ex: Els muntanyars d'Oliva estan molt ben conservats. cast. duna ETIM.: de muntanya , del llatí vulgar * montānĕa , mat. sign. més el sufix - ar que expressa 'conjunt de'. Muntanyar: xicotetes dunes prop de la mar, amb ecosistema propi. PSM muntanyar

[taɾkím] subst .  m . Solatge d'un dipòsit d'aigua; llot que les aigües estancades depositen en el fons, que les riuades deixen sobre els camps que inunden, utilitzat com a adob en agricultura. ex: Este peix fa gust de tarquim. cast. tarquín ,  cieno ,  lodo .  ETIM.: probablement de l'àr. hispànic * tarkîm 'amuntegament de llot', der. de l'àr. rákam 'amuntegar'. CMN

[ʤás]  1 .  Objecte que serveix de llit; llit rudimentari; q ualsevol cosa disposada per a jaure-hi damunt. ex: Durant la guerra dormíem en un jaç. cast. yacija . 2 .  Cau d'un animal; l loc on acostuma de jaure un animal. cast. cama , yacija . ex: El gos s'ha fet el jaç xafant la brossa. 3 . Fullaraca i palla de què es cobreix el sol de l'estable perquè servisca de llit a les bèsties i absorbisca llurs excrements. ex: Mon *uelo li *fea el jaç a l'haca. cast. cama . ETIM.: del llat. * jacium , mat. sign. MCGM

[pɔ̞́ɫ] asfalt subst . m . 1 . Material aglomerant de color negre i de consistència sòlida o semisòlida constituït majoritàriament per betums naturals o obtinguts com a residu de la destil·lació del petroli. ex: No t'acostes a la voreta de la mar, que t'embrutaràs de pol. cast.: asfalto , chapapote 2 . Mescla d'asfalt, betum o quitrà amb arena, calç, etc., usada per a fer paviments o ciment impermeable. ex: Hi ha un camió abocant pol al caminal. cast.: asfalto ETIM.: incerta diàleg dels informants: –Quan anem per la platja xafem pol. ‎–"Pol", xapes negres de quitrà per la voreta de la mar. RM, MCGM

[dezβɾaváɾ]  esbravar esbraveir   v . tr .  1 . Fer perdre la bravesa; fer cessar de ser brau; amansir, domar; capar. ex: Vols desbravar-lo? Endus-te'l a l'hort a cavar. cast. desbravar , domar , castrar . 2 . Esbravar; fer perdre la força interna (de calor, de grau de fermentació, etc.); pron . Perdre la bravesa, desventar-se el vi, la cervesa, la gasosa, etc.: evaporar-se el seu alcohol, gas, etc. ex: Qui s'ha deixat el tapó obert? La cervesa s'ha desbravat! cast. esbravar , desventar ETIM.: de brau , d'origen incert, podria ser el resultat d'una alteració del ll. barbărus 'bàrbar, ferotge' en *barbrus, *babrus, *brabus, més el prefix des- amb de 'llevar', 'desfer'. diàleg dels informants: –Es desbraven animals o líquids amb gas, i també persones que són molt "fortes". –Desbravar-se s'usa tant al Principat com a València. Al Principat diuen més "esbravar-se". MCGM, FMB

loc . verbals lligades a l'acció excessiva, sense control, que no s'atén al trellat, a la prudència o al sentit comú. Fer jaç alguna cosa : desfer-la, trencar-la, esmicolar-la. ex. El gos havia fet jaç el tapet. Fer jaç d'alguna cosa : Emprar molt una cosa o repetir una acció amb entusiasme; gastar-la en abundància. ex. D'ençà que li van regalar la bici se la fa jaç. Fer -s'ho jaç :  gaudir molt amb alguna activitat. ex. - S'ho fa jaç a la piscina . Fer-se'n jaç : o menjar sense parar amb gana o amb gust. ex. Se'n *fea jaç, de menjar faves. vegeu jaç MCGM, FMB, CMN, APM

Referit a una feina o una explicació que es fan difícils d'aclarir, que duren més del compte i són "un núvol" per a qui les ha de realitzar. En paral·lel a la dificultat que hi ha a de llevar-se dels dit alguns tipus de pasta. vegeu pasta MCGM

[ka ʧ alúlo] subst . m . catxerulo , catxirulo , milotxa , estel   1 . Aparell format per un tros de paper o de tela mantingut estés i subjecte per una carcassa de canyes o de llistons que pren en conjunt una forma poligonal (normalment hexagonal o octogonal), lligat a un cordell o a un fil llarg que es deixa anar perquè s'eleve amb l'impuls de l'aire, servint de distracció i de joc als infants. ex: A Pasqüa volem els catxalulos. 2 . Borratxera. ex: Portava damunt un bon catxalulo. ETIM.: del cast. cachirulo mat. sign. des del llat. vulg. * caccŭlus , i este del llat. caccăbus , 'olla' i per ext. 'fragment de test'.

Tot s’ho creu, pareix la creu . per baix la creu. Tot s’ho cala, pareix Cucala. per baix l’escala . Tonadeta de burla per tal d’escarnir un xiquet o una xiqueta massa crèduls. MCGM

[koɲʧováɾse] o [koɲʧaváɾse] v . pron . Convenir-se, pactar-se algunes persones per a un fi, generalment dolent o clandestí. ex: *Vosatros dos esteu conxavats en contra meua tot per fer-me la punyeta. cast. conchabarse . ETIM.: del cast. conchabarse , del llat. conclavāre mat. sign. JC, FMB, JMN, MCGM

[ampleát] subst . i adj . * empleada [ampleá] (f.) 1 . Persona ocupada a sou en un servici públic o d'oficina. ex: Xica, que ben *empleada que està la teua filla! cast. empleado . 2 . Membre del cos de policia municipal (ara policia local). ex: O te'n vas ara mateix o cride a l'*empleat. cast. municipal ETIM.: del cast. empleado , mat. sign. VCP, JC, SA

[pásta] subst . f. 1 . Massa blana i plàstica formada amb una substància sòlida mòlta o polvoritzada mesclada íntimament amb aigua o algun altre líquid. ex: Quan anava a l'obra portava les calderetes de pasta. cast. pasta . 2 . especialment, Massa blana formada amb farina que serveix per a fer pa, galetes, pastissos; cast. masa . ex: Fenyies la pasta del pa. Te'n recordes? 3 . pastís ; peça dolça de rebosteria. ex: Ves a ca la Gória i compra una *bandejeta de pastes. cast. pastel , pastelillo . 4 . Cadascuna de les classes de fideus, macarrons i altres sopes fabricades a base de pasta de farina. ex: M'*agrà més l'arròs que la pasta. cast. pasta para sopa. ETIM.: del llatí pasta , mat. sign.

[pasteló] subst . m . Pastís dolç de rebosteria. ex: Mira, bonica, la tia t'ha fet un *pasteló per al teu sant. cast. pastel , tarta . ETIM.: pres del cast. pastelón , augm. de pastel . vegeu pastís ACP

[pastisét] subst . m . Pastís menut; massa de rebosteria relativament menuda i farcida que es fa per Nadal. Són de moniato, * cabello de ángel , *cacaua o *anmenla. L'únic "pastisset" salat és el pastisset de mida  farcit de morrongo, tomaca i tonyineta i de ceba fregida i pésols.  cast. pastelillo . vegeu pastís ACP, MCGM

[pastís] subst . m . Massa de pasta de farina, cuita al forn  ( de mida)  o fregida, farcida de ceba i pésols, o de tomaca i morrongo, o de bleda o espinac. cast. empanadilla . L'equivalent normatiu pastís té una sèrie de paraules que en designen el tipus específic. El genèric ha estat substituït pel castellanisme * pasteló . i el comerç pastisseria pel castellanisme * pasteleria on es fan i / o es vénen pastes i * pastelons. ETIM.: del llatí pastīciu , ‘fet de pasta’. ACP, MCGM, MLC pastissos (foto: Menjars típics d'Oliva)

Aquesta expressió es diu quan una persona té la vista que pareix que un ull mira a dreta i l'altre a una altra direcció (que és estràbic) i sobretot que fa cara de pocs amics, cara de no fiar-se d'ell, cara de males intencions... Sempre s'ha de dir aquesta expressió de forma humorística, amb segona intenció. vegeu *bisco fer mirada JMS

[kazáɾ] v . tr . i pron .   1 . Unir o unir-se en matrimoni. ex: Es varen casar ahir. 2 . Disposar dues o més coses de manera que facen joc o tinguen correspondència justa les unes amb les altres. ex:   Portaré el xiquet al dentista. Les dents no li casen. 3 . Lligar bé, avenir-se dues o més coses. ex: Busca que casen bé els colors! cast. casar . 4 . En els jocs infantils o de sort, posar els diners que s'ha de jugar. ex: As de copes! Et toca casar a tu. cast. meter . ETIM.: verb derivat del llat. casa 'edifici habitable'. VCP

[kɾéwɾe] v . 1 . intr . Tindre fe ( abs . sense complement 'tindre fe religiosa'). ex: Ell creu. És catòlic practicant. 2 . intr . Adherir-se a una cosa com a vera, o a una persona com a veraç (amb el complement introduït amb la preposició en ). ex: Si no crec en mon pare, en qui puc creure? 3 . intr. Tindre fe en la realitat, en l'eficàcia, en la probabilitat, d'una cosa. ex: Creia en la teoria de la evolució. 4. intr. Tindre fe en la veracitat d'algú, en la seua virtut. ex: Creuré en tu si m'ho demostres. 5 .  intr p ext Creure en la paraula d'algú. ex: Crec que no m'enganya. 6 . tr . o pron . Tenir (algú) com a veraç en allò que diu. ex: Es creuen que ella canviarà les coses. 6 . tr . Admetre (alguna cosa) com a certa. Creure's una cosa. ex: Ja creus que és el teu fill? 7 . tr . Tindre per veraç, per veritat; opinar, pensar-se. ex: Creus que la tecnologia ho resol tot. 8 . tr . i pron. Imaginar-se, pensar-se....

[askfia] còfia escòfia 1 . Cobricap lleuger, a manera de gorra, de formes i de grandàries diferents, feta de tela, de randes, de cintes, etc., que se subjecta amb una veta davall la barba i que solia formar part de la indumentària de les criades, de les dones de certes comarques, de les monges d'algunes congregacions, etc. ex: Posa't l'ascófia, que ve el senyoret. 2 . Dona poc intel·ligent, ingènua, de poc caràcter, dit en to despectiu. ex: Has vist quina escófia? Creu que el cotxe és meu. cast. cofia . ETIM.: del llat. tardà  cofia , mat. sign, d'origen incert  potser germànic ;   en aràbic   kūfiya,   traduït en llat. per «capellus», encara que no sembla provenir de l'àrab. JNC, MLC

[mínʧo] subst . m . Pa de dacsa, menjar de guerra i postguerra. Coca de farina de blat dindi amb oli i una sardina (Vall de Gallinera) . (DCVB) malnom d'Oliva diàleg dels informants: –Quina gràcia, a la vall de Gallinera els minxos són les coques de dacsa, les nostres coques a la calfó. –En Castell de Castells els minxos son uns pastissos grans de verdura que els fan fregits, i estan fets en la mateixa pasta de les coques de dacsa. –Més que pa, ma mare (que no el podia oldre) deia que era més xafat (que no "trumfava").  Era una coqueta allargada, com si fóra un panet, però d'un dit de grossa, i a vegades li feien ditades al mig. MCGM, PSM, CL

[kaskaβeʎíko] subst .  m . Espècie de pruna menudeta i molt pedunculada, que està amb les altres al voltant d'un eix, de manera que semblen cascavellets. cast. cascabelillo , ciruela de dama . ETIM.: del cast. cascabel , ‘cascavell’ amb el sufix diminutiu aragonés - ico . Cascabellicos, escabellicos... Són uns fruits de *ciriueler ( Prunus domestica ) -*ciriuelos o prunes- no gaire comercials perquè la pell és molt fina i es fan malbé prompte, i perquè són xicotets. Pense que encara se'n poden trobar algun divendres a la plaça. Són molt dolços i aromàtics. Per a fer el *ciriueler s'empelta sobre l'ametler la varietat desitjada. JC cascavellicos

Estar sempre preparat per demanar, exigir o fer parlar, però no en grau excessiu. De les criatures es quan ploriquen més del compte, quan cal anar darrere d'elles perquè tot ho palpen, quan els costa adormir-se o quan demanen més atencions. És com un retret carinyós : Mira que és donador de faena!! MCGM

Qui se'n va de casa, a casa torna.  Recorda el fill pròdig, que va tornar al seu lloc d'origen, però també expressa la tendència a tornar al lloc d'on hem eixit (per ex. la perruqueria on anàvem i vam deixar d'anar, ara hi tornem). MCGM

[asorát] assorrada (f.)  [asorá]  adj . 1 . Expressa l'estat de depauperació i d'inactivitat provocat per la febre. Ex.: El xiquet està assorrat. Li ha pujat la calentura. 2 . Expressa l'stat de por o d'acovardiment que es manifesta amb la inactivitat. Ex.: On està? A casa. Assorrat. No vol saber res de ningú. ETIM.: part. passat de assorrar (ensorrar, sorrar) 'llastar una embarcació amb sorra', format damunt sorra 'arena', del llat. del ll. sabŭrra 'llast, sorra que es carrega en una embarcació', a través de l'ant. saorra . diàleg dels informants: –Quan una persona té calenturon es queda assorrada, però també quan està acovardida o té molta por i no gosa menejar-se. –Assorrat, a Catalunya ho gasten per a dir que alguna cosa a caigut (una casa s'ha assorrat) i supose ve de fer-se un muntó de sorra. pel que estar assorrat seria estar abatut, fet miquetes, fet pols. MCGM, JL

loc . adverbial Referit a una criatura emmarada i que no vol separar-se de la mare i per extensió tindre sempre a prop algú. MCGM

[sumó ɾ ] subst . f . Dolor difús i persistent que no se'n va. Emprat normalmet en diminutiu:  sumoreta. ex.: –Com has quedat *en el mal del *quixal?  –Estic millor, m'he pres una pastilla però encara note la sumoreta. ETIM.: incerta. hipòtesi: substantivació de sumor  (1a pers. sing. del pres. d'ind. passiu de sūmō 'prendre') com significant una sensació de 'sensasació de contacte dolorós'. Per analogia pren gènere femení com quasi tots els subst. amb terminació en - or . vegeu somordor ACP

loc . adverbial Parlar recriminant i posant-se en pla de superioritat. MCGM

[peβɾéʎa] subst . f . Mata de la família de les labiades ( Thymus piperella ), de fulles ovades, obtuses, grosses, rígides, glanduloses, i flors purpúries en inflorescències; és molt aromàtica, emprada per a adobar olives. cast. jedrea , piperela . ETIM.: del llatí piperĕlla , dim. de pĭper , ‘pebre’. Endemisme del PV. Qui no l'ha utilitzada per a adobar les "olives xacaes"? Dóna un sabor molt especial a la samorra en general. PSM, SA, JC pebrella thymus piperella

[p ɾ úna] subst . f . Fruit de la prunera, que és de forma esfèrica, esferoïdal o ovalada, de grossària que oscil·la entre dos i huit centímetres de diàmetre major, amb endocarpi dur i amb pell de color variable (groga, verda, roja, morada, negrosa). cast. ciruela . ETIM.: del llatí prūna , pl. de prūnum , mat. sign. Fruit de Prunus domestica . És una varietat de * ciriuelo més amargoset, supose que aquesta varietat fou de les primeres que tinguérem. JC pruna prunus demestica

[baé ʤ o] subst . m . abadejo bacallà Peix Gadus morrhua . ex.: Encara es pesca *baejo en esta costa? cast. abadejo. ETIM.: del cast. abadejo , que prové del llat prer * abbaticulu , dim. de abbate ‘abat'. diàleg dels informants: –Em va tallar un bon "péntol" de "baejo", un bon tros –Ganya de baejo –L'olor del baejo és l'olor de l'amor! –Estar sec com un baejo (estar flac, ni tindre un clau) –Més sec que el baejo. –T'esgarre com un baejo (abadejo)! XL, MCGM, JC, CPG, MJLV, CAL

loc . substantiva equivalent a 'parvulari', 'preescolar',  'educació infantil', 'guarderia'. Sol emprar-se com sinònima de costura . vegeu anar a costura VCP

[kostúɾa] subst . f . 1 . Acte o treball de cosir. ex.: Totes les vesprades es posaven a la porta  a fer costura i a escoltar la novel·la de la ràdio. 2 . Sèrie de punts que uneix dues peces de roba, de cuiro, etc.; lloc on s'uneixen dues peces cosides, i senyal que hi deixa l'operació de cosir. ex.: No veus que les costures estan mal rematades? 3 . Senyal o marca deixada en la pell després de curada una ferida o per una nafra mal curada. ex.: Tenia la cara plena de costures. cast. costurón , cicatriz . 4 . Escola on les xiquetes aprenen de cosir i altres labors casolanes. ex.: Ja era hora d'enviar a la xiqueta a costura i que s'ensenyara a fer *algo de trellat per a ajudar a casa. 5. Escola on les xiquetes aprenen de llegir i escriure; escola de xiques en genera. ex.: I tu, filla, a costura "a aprendre de lletra", com la Mare de Déu! cast. escuela de niñas. 6 . Escola de pàrvuls (tant de xiquets com de xiquetes o en coeducació). ex.: No tenia més remei que ...

[ fótɾe ] v . d'ús vulgar en totes les accepcions.  1 .  tr  Tindre relació sexual amb una dona;  intr Fer l'acte sexual (és curiosament l'accepció menys amprada, substituïda per follar) . Ex.: Anava a fotre al Gallo Rojo . cast. hoder , joder . 2 .  tr i pron . Fer , en moltes de les accepcions. Ex.: Que fots ací? 3 .  tr.  Substitueix verbs que signifiquen ‘enganyar’, ‘véncer’, ‘dominar’, ‘sorprendre desagradablement’. Ex.: Sempre que vas al mercat, et foten. 4. tr . robar, furtar, prendre enganyosament. Ex.: Li han fotut la moto. 5 . pron . Riure's, burlar-se. Ex.: Et fots de mi perquè he perdut. 6 .  pron . Desinteressar-se, deixar de preocupar-se d'una cosa. Ex.: Saps què? A partir d'ara me'n fot de tot. 7 . pron Fastiguejar-se, deprimir-se, avorrir-se, experimentar intensament una sensació desagradable, aclaparadora, dolenta, etc. Ex.:  Quan li vares dir això, el vares deixar fotut. 8 . tr Molestar, perjudicar, etc. Ex.: ...