Parlar amb to de solfa

loc. adverbial Parlar recriminant i posant-se en pla de superioritat.
MCGM

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

rascló

[raskló] subst . m . 1. Au  de l'ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids  (Rallus aquaticus) de 28 centímetres, plomatge gris  blavós a les inferiors  i castany ( bru oliva )   a les parts superiors  amb els flancs ratllats de blanc i negre, i el bec llarg i roig, que habita en pantans i aiguamolls. 2. rascló , -ona   [rasklóna] fig. Infant amb unes característiques físiques i psicològiques que el predisposen a l'activitat i a l'entremaliadura. ex. Veges tu, quin rascló! Ara em diu que no s'ha menjat ell el pastisset! Diàleg de l'informant Un xiquet flaquet que no para *quet? CMN
Leer más

ensobinar

[ansoβináɾ] v . Posar de sobines –e n posició horitzontal, mirant cap al cel –, ajagut d'esquena. ex. Com tornes a faltar-me al respecte, te'n pegue una que t'ensobine. cast. tumbar de espaldas Etim.: de la forma femenina de sobí (del llatí supīnu , mat. sign.).
Leer más