prova

loc . verbal Figurar-se, assumir, abastar aproximadament.  ex: Fes-te compte que no estic ací. cast. hacerse la idea. MCGM

loc . subst . bufa de rabosa Posta de la Mantis religiosa , coneguda formalment com ooteca . Es veu molt pel camp, en llocs molt diversos: canals de reg (és on podem trobar-les millor), rames d'arbres, tiges de plantes, murs i parets... vegeu salta-campanes JC pet de rabosa ootheca

[sáɫtakampánes]  pregadéu plegamans revolta-campanes Insecte ortòpter de la família dels màntids, de l'espècie Mantis religiosa , de forma llarguera, amb les potes de davant molt robustes, les quals posa plegades davant el cap. El mascle és més menut que la femella. cast. santateresa . vegeu pet de rabosa JC salta-campanes mascle  mantis religiosa

[ve ð át] subst. m. 1 . Lloc on està prohibit d'entrar, i sobretot de caçar-hi. cast. vedado. 2 . Séquia del Vedat topònim Séquia i partida al sud del sud del terme d'Oliva: lloc de pesca regulada. Séquia del Vedat (foto: Oliva, Història fotogràfica) 3 . Glotis, extrem superior de la larinx, que és punt molt sensible, al qual no es pot tocar sense provocar tos violenta. vegeu anar-se'n pel vedat ETIM.: postverbal del llat. vĕtāre 'impedir', 'prohibir'.

[sɔ̞́ɾt] subst . f .  1 . Atzar o cas fortuit al qual es confia o del qual depén la decisió d'alguna cosa.  ex: Guanyaríem si tinguérem la sort a favor. 2 . Fat; destí prefixat, ineludible; lectura o endevinació d'aquest destí per signes exteriors. ex: Això és la sort. No depén ni de tu ni de mi. 3 . Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decidix la condició bona o roïna escaiguda a cada home. ex: Ric per família? No crec. tot ha *segut qüestió de sort. 4 . especialment, atzar feliç, bona sort. ex: Quina sort! No *mos havíem vist des de fa trenta anys! cast. suerte . 5 . Cadascuna de les porcions en què es divideix un conjunt de coses, segons les classes o qualitats d'aquestes. cast. lote , suerte , partida . 6 . Peça de terra; porció de terreny més o menys petita, que no forma masia. cast. suerte . 7 .  Les Sorts topònim Nom de partides de terra, a Oliva passats els Gorgs i abans d'arribar a le séquia del Vedat. ETIM.: del llat. sŏrte ...

loc . adv . de mod e Sense cap preocupació o sense voler "embrutar-se" en un assumpte; també denota la presa de decisions i el fet d'assumir responsabilitats pel compte propi, sense el suport o l'autorització de ningú. vegeu llavar-se les mans JC, MCGM

loc adv . de mode Referència a l'actitud d'una persona fresca i descarada. El rostre és el símbol de la forma de ser de la persona. La cara llavada pot expressar una actitud de sinceritat. En el nostre cas l'expressió en denota un excés que arriba al desvergonyiment. MCGM

loc . verbal Desentendre's d'un problema i no voler implicar-se. L'acte de llavar-se és un gest simbòlic de purificació i de distanciament. Desprendre's del que puga quedar agarrat a la pell de les mans que són l'instrument de l'activitat. JC, MCGM

loc . verbal Referit al menjar, tindre un punt massa alt de sal sense arribar a estar salat.

[testét] subst . m . colló ou Gònada masculina que produeix els espermatozoides i, en els vertebrats, les hormones sexuals. ex:  T'ensobinaré la cara com vages tocant-me els testets... ETIM.:   hipòtesi:  d'una forma romanç * test del llat.   testis 'testimoni' més el sufix diminutiu – et .  Forma alternativa de testicle que és la forma directa del llat. testĭcŭlus , de testis amb diminutiu - cŭlu . GB, RM, MCGM, JC, JB

[baɾʤɔ́les] subst . f . pl . maçoles . Instrument de fusta, compost de diverses peces articulades que en posar-se en moviment es topen produint un so sec i estrident, i serveix per substituir les campanes en les funcions religioses del Dijous i Divendres sant. ex: Encara es poden vore les barjoletes al campanar de Santa Maria. cast. matracas , carraca Var. form.: maçoles , batjoles , batzoles (segons els pobles) ETIM.: sembla variant de maçoles , mat. sign. (DVCB) hipòtesi: Probablement del llat medieval * baticula , variant de * bataculu que dóna batall 'maça de ferro de la campana'. Caldria documentar la paraula original * batiola . diàleg dels informants: –Les barjoles (en castellà carracas ) eren unes fustes que es posaven a les campanes en temps de Setmana santa, ja que no es podien fer sonar les campanes i per cridar a la gent posaven fustes que feien de reclam. –La barjola és una caixa de fusta amb ansa. No sonava metal·lic, més bé sonava un poc fúnebre (es tocava des...

[askέre] subst . i adj . m. i f.  Situat a la banda oposada a la dreta. ex: L'esquerre: la mà esquerre; la direcció esquerre… cast.  izquierdo, izquierda ETIM.: del basc ezker , mat. sign.

loc . verbal Estar atent per a aprofitar qualsevol ocasió. vegeu saltar

loc . verbal  Oferir-se sobtadament i clarament a la vista, al pensament. vegeu saltar

loc . verbal Ferir algú en un ull o traure-li a algú un ull de l'òrbita. vegeu saltar

Et vull tant que et trac un ull. Es diu per tal de fer referència a una relació aparentment favorable que no obstant això perjudica. vegeu saltar-li un ull

[saɫtáɾ] v . tr . 1 . Llançar-se amunt verticalment, obliquament, tirar-se de dalt a baix, de manera que durant un cert temps els peus no toquen a terra. (en desús perquè es considera, de forma errònia, que és un castellanisme. Substituït per botar ). ex: Jugavem a saltar a la pata coixa. 2 . fig . Respondre d'improvís o interrompent; enfrontar-se a algú. ex: Era tan susceptible que saltava a la primera. ETIM.: del llatí saltāre , 'dansar', freqüentatiu de salīre 'saltar; brollar'.

[astɾiβaŋk] subst . m . 1 . Objecte voluminós i poc útil. ex: Lleva eixe estribanc d'ahí enmig que molesta.  2 . Moble voluminós. ex: S'ha comprat un nou butacó i és un estribanc que li ocupa mitja saleta... ETIM.: incerta. hipòtesi Tal vegada de estri ' objecte de qualsevol mena destinat a un treball o ús determinat' i de banc en el sentit de moble gran i poc refinat'; estri ,   del provençal o ant. fr. estre (= être ), ‘esser’; tal vegada producte d'una regressió de estrument (forma arcaica i dialectal per instrument);  banc : del germ. banks , mat. sign. Potser que fóra en un principi equivalent de 'banc de treball'. L'únic esment documentat es estribancada , localisme d'Eivissa: 'Colp d'espardenya'.  diàleg de l'informant  Un objecte gran que sol ser pesat i ocupa molt de lloc és un "astribanc". APM, RM, MCGM, PSM

[toɾkáɾ] v . tr . Eixugar o netejar fregant amb drap, paper, etc., sobretot per llevar d'una superfície aigua, humitat o alguna matèria pastosa, enganxosa. ex: Torca bé la taula, que sempre deixes rogles! pron. Eixugar-se, llevar-se  alguna matèria pastosa, enganxosa. ex: Torca't els mocs, brut! cast. limpiar . ETIM.: .: d'un verb llatí vg. * torcare , ‘tòrcer’, derivat de torques , ‘collar, cosa retorçuda’. En casa emrpem molt l'expressió " torcar " com a sinònim de secar les gotes , llevar la humitat . Per exemple: " Acabe de rentar els plats. Torca'ls abans de guardar-los al caixó ". O també: " Passa el drap per la taula i torca-la ". JM

Expressió d'incredulitat amb una càrrega forta d'ironia per fer entendre que ja se sabia allò que l'interlocutor ha comunicat o que el qui ho diu no té cap interés per la informació rebuda. vegeu Això m'has dit a això MCGM

[tɔ́ɾkamáns] subst . m . invariable eixugamans Drap per a eixugar-se les mans. ex: Quan acabes, passa'm el torcamans. cast. paño de manos , rodilla . vulgarisme pl . analògic * torcamansos [tɔ́ɾkamánsos] ETIM.: compost de l'imperatiu de torcar i del substantiu pl. mans . vegeu torcar

[daʃɔ́] o [deʃɔ́] *daixona (f.) [daʃɔ́na] o [deʃɔ́na] Mot amb què figura que anomenem algú o diem alguna cosa quan no trobem el nom apropiat o quan no volem usar aquest. S'usen com a pronoms , com a substantius (comuns i propis), com a adjectius i com a adverbis . ex: Passa'm eixe *daixò d'allà. ETIM.: del demostratiu això prededit pel partitiu d' , amb les formes de plural analògic d'aixons i d'aixones . vegeu això

[aʃɔ́] pron . dem . invariable que s'empra absolutament.  Aqueixa cosa. ex: Dóna'm això! cast. esto , eso . locucions més freqüents: a. I això que : serveix per a introduir l'advertència d'un fet que hauria pogut impedir o dificultar el fet que és estat exposat abans, i serveix per expressar millor la importància d'aquest.  ex: Al final se la va pegar, i això que li havia dit de no córrer. b. En això : mentres tant, en aquest entremig. ex: Ella en casa i en això ell al bar. cast. en esto . c. Per això : expressa causalitat. ex: Ella ja ho sabia. Per això no la va experar. cast. por esto . d. Això és... : serveix per a introduir una ampliació o formulació més explícita del que s'ha dit abans. ex: Vosté continue avant. Això és, pel camí més ample, no pel caminal. cast. esto es , es decir . e. Això és : equival a l'adverbi 'sí', amb un matís reiteratiu. ex: –M'has dit que vindràs?        –Això és. f. Això és! : serveix per a expressar dubte, es...

[filása] subst . f .  1 . Conjunt de matèria textil que s'ha de filar o que s'ha filat ex: Deixa la filassa i demà ja vorem què fem *en ella. 2 . Fil després de la roba per gastament o ser mal teixida. ex:  Quina filassa va amollant eixe drap del *pisso. cast. hilaza. ETIM.: del llatí fīlācĭa , ‘conjunt de fils o de coses a filar’. MCGM

loc . subst . Cambra Diàleg dels informants: –Sabia que aquesta expressió s'utilitzava en alguns llocs de la comarca entre l'Alqueria i Bellreguard, però no tenia notícies fins ara que a Oliva s'utilitzara... –Jo sols ho he sentit en Oliva –Jo també la utilitze. –Efectivament a ma casa se li ha dit cambra , però també he escoltat puja dalt del més amunt (perquè de vegades la cambra és la part de la casa que hi ha a sota del terrat, però sota de la cambra estan les habitacions, i en algunes cases hi havia el terradet -una espècie de terrassa on es podia estendre la roba per no haver de pujar al terrat-). Aleshores, a la casa hi havia dalt (on estaven les habitacions i el terradet), i dalt de(l) més amunt que era el que comuntment coneixem per cambra. PE, MLC, JB, NLL

[tɾespɔ̞́ɫ] subst . m . 1 . Paviment fet de mescla, no enrajolat. ex: Arruixa el trespol, que s'alça pols. 2 .  Sostre d'una habitació; s uperfície que limita per dalt el buit d'una cambra, d'un lloc habitable (en oposició al sòl o paviment). ex: Es va quedar adormit mirant el trespol. cast. techo . 3 . Coberta de la casa rústica, feta de joncs, senill o canyes. ex: Tinc una barraqueta que no té trespol i a la matinadeta ja li pega el sol. cast. techumbre . ETIM.: d'origen incert, potser del llat. ĭnterpŏlare 'refer alguna cosa', que hauria donat entrepolar amb el sentit de 'refer un sostre o paviment'; caiguda la primera síl·laba en -, el verb hauria pogut prendre una - s - per influx de molts verbs en tras -; i d'aquí trespol . (GDLC) El sostre, d'una habitació o lo que limita el buit de la cambra, ma uela tota la vida ha dit que la seua caseta no té trespol. També em diu ma uela ara que és un tipo de paviment, fet de mescla sense rajole...

loc . subst . Drap de fregar o de llavar: el que serveix per a fregar el terra. cast: trapo , paño vegeu *pisso MCGM

[ píso ] subst . f. castellanisme 1 . terra sòl Paviment, i en general el sòl o superfície per on es camina. ex: Deixa les coses en el *pisso. 2. pis replà Cadascuna de les divisions horitzontals d'un edifici. ex: Vivia en una casa d'un *pisso. 3. pis apartament departament  Cadascun dels compartiments superposats que formen un edifici, llevat de la planta baixa. ex: A vore quan veniu a vore el meu *pisso. ETIM.: del verb pisar , del  llat. vulg.   pinsare , freqüentatiu del ll. cl.   pinsĕre   'pegar, batre'. MCGM

[ʧém] subst . m . Mida equivalent a la distància entre el cap del dit polze i el del dit índex, tan separats com siga possible, equivalent a dotze centímetres aproximadament. ex: Li va posar Xem al gosset perquè era molt menudet. cast. jeme ETIM.: del grec a través del llat. semis , 'mitat'. Onofre Pou (1575):  Thesaurus Puerilis:  “De les medides de la terra”:  distancia entre lo dit gros y segon estesos, ques diu en Valencia  xem:  en Catalunya  forc. MCGM, AM

[mataúɾa] subst . f . Nafra o ferida causada al cos d'una persona o d'un animal de càrrega pels guarniments. ex: Quina pena! El veus passar, sempre ple de matadures. cast. matadura . ETIM.: derivat de matar  amb el sufix -(t) ura  'conjunt', 'extensió', 'lloc'.

[moɾát] morada (f.) [moɾá] 1 . adj . De color entre roig i blau. ex: Eixia *en una vesta *morà. cast. morado . 2 . subst . m . Taca produïda a la pell per l'extravasació de la sang a causa d'una contusió. ex: Quin morat més lleig tens a la galta? cast. cardenal . ETIM.: derivat de móra , per esser entre roig i blau el color d'aquesta fruita. vegeu moradura , *blaüra FMB, PSM

[moɾaúɾa] subst . f . morat , Equimosi. ex: Sempre porta els genolls plens de moradures. cast. cardenal . ETIM.: de morat més el sufix - ura . vegeu blaüra , morat FMB, PSM

[blaúɾa] subst . f . blau blavura Taca blava produïda al cos pel vessament que produeix un colp violent.  ex: Estava ple de talls i de blaüres. cast. cardenal . ETIM.: formada sobre blau ,  del germànic   blāo , amb el sufix -(t) ura 'conjunt', 'extensió', 'lloc'. vegeu moradura , morat FMB, PSM

loc. verbal No ser important. Es diu de qui té una opinió o una actuació irrellevant per ser l'últim en importància en un lloc o en un col·lectiu. hipòtesis: a. pet: l'últim soroll dissonat de l'orgue. b. pet: el xiulit és menut dels tots els tubs de l'orgue (cast. pito ). MLC, JB

Es diu davant d'actes fets o de paraules dites amb poc trellat (poc seny). equival a Vols trellat? RLF

loc . adv . Fer una cosa malament; fer una acció amb un resultat decebedor. L'expressió té dos orígens possibles segons la interpretació normativa de la fonètica dialectal: a. Fer un pa amb cova : és a dir,  fer un pa amb una gran bambolla d'aire al bell mig, un pa sense molla. b. Fer un pa en cova / cove : és a dir,  fer un pa d'una forma impossible, dins d'una cistella (vegeu cove ).

[kɔ́ve] o [kɔ́va] subst . m . Recipient portàtil gran, de més o menys fondària –de fondària major que l'amplària–, més ample de la boca que del fons i fet generalment de vímets o de canyes, que serveix per a diferents usos (especialment per a transportar la roba a rentar o rentada, per a dur fruita, etc.). ex: Posa els pans dins del cove! cast. cuévano , cesta . ETIM.: del llatí cŏphĭnu , mat. sign.

Tira-li un pa que se'l fa. Es diu d'una persona "valenta" i eficaç. JC, MCGM

loc . adv . Tenir molt quantitat d'alguna cosa. vegeu cafís MCGM

Trellat trellat...  trau-me d'ací  que m'he estacat! Es diu davant una situació poc lògica o irracional. APM

loc . adv . Expressió que es diu quan alguna persona sembla que està tan mal que pareix que ha entrat en capítol de la mort. També s'empra de forma humorística quan una persona està molt deteriorada o molt cansada.  També quan alguna persona insinua estar en alguna opinió que no comparteixen els que estan escoltant-la. JMS

[kafís] subst . m . Mesura de capacitat per mesurar àrids (cereals) i calç, equivalent a vint-i quatre barcelles ( 2,01 hl ). cast. cahiz . ETIM.: de l'aràbic qafiz , mat. sign. MCGM

loc. adv. Tenir molt quantitat d'alguna cosa. variant: Tindre'n per anar i vendre. JB, JMN

loc. verbal Seure a la porta de casa, saludant al personal si és conegut i torbant-se amb l'anada i vinguda de gent amunt i avall. diàleg dels informants: –Quan hi havia poques distraccions, moltes persones es posaven a la porta o a la finestra "a veure qui passa i qui torna" –Ho sol fer la gent més major. MCGM, JB

loc. verbal Fer una estimació (com alfarrassar ) o pegar una miradeta per damunt-damunt, sense detindre'ns en detalls. [reɣaɾdà] regardada postverbal de l'antic verb reguardar o regardar , 'mirar', 'observar', 'considerar'; de guardar, amb el prefix intensiu re -. Suponc que estarà relacionat amb el verb francés "regarder". La he sentida a ma casa més d'una vegada. JM

loc . verbal Atraure l'atenció, cridar l'atenció, moure la curiositat. Probablement castellanisme. vegeu  *llamar JM

[aɫfarasáɾ] v . tr . Avaluar a ull la quantitat o vàlua d'alguna cosa.  Es diu especialment de la collita probable, en particular de la taronja. ex: Va vindre a alfarrassar el bancalet. cast. alfarrazar . ETIM.: de l'àrab ẖárrṣ , ‘estimar, justipreciar’. JM

‎o Quina celèmia . Expressió per manifestar impaciència davant d'un excés de verbositat. vegeu celèmia És com dir quanta història o quant de col·loqui que diu una persona o un escrit per tal d'explicar o de fer una cosa. JMS

[selέmia] o [sɛlέmia] subst . f . Abundància de paraules, verbositat excessiva. ETIM.: probablement de l'àrab salam , 'pau' i fórmula de salutació (potser que caldria escriure salàmia ), referit als col·loquis de salutació musulmans, llargs i plens de de fórmules, de preguntes i d'explicacions. No es troba a cap diccionari. Hem respectat la grafia de la font. JMS

A l'entrada d'Oliva, pujades i baixades i a l'eixida, putes i prenyades. M'ho ha dit hui ma mare, no ho havia sentit mai! JE

[pása] subst . f . Malaltia epidèmica (especialment grip, constipat…) regnant a un lloc i temps determinat. ex: Enguany, tots malalts. És que *n`hi ha una passa! cast. contagio , constelación . ETIM.: postverbal de passar del llatí vulgar * passare, en el sentit de 'patir' . LLN, ACS, NLL

[akuɾáɾ]   vulgarisme  v .  curar 1 . tr  Tractar un malalt amb remeis. ex: El metge el va *acurar *en una miqueta de *micromina. cast. curar . 2. pron . Guarir, retornar a la salut. ex: El tall s'*acurarà ell a soles. cast. curar , sanar ETIM.: del llatí cūrāre , mat. sign.  més un prefix analògic a -. APM

[korúʃa] o [kurúʃa] subst . f . sing . pressa; persona que sempre va orada, de molta pressa. ex: No para mai; és un curruixa. cast. prisa . curruixes [korúʃes] o [kurúјʃes] subst .   f . pl .  1 . Corregudes, precipitació per a fer una cosa. ex: Tantes curruixes no ajuden a fer les coses bé. cast. prisas . 2 . Pressa amb què s'espera o desitja una cosa. ex: Quines són eixes curruixes? No tardarà! ETIM.: derivat de córrer , amb el sufix - uixa - uixes,  difícil d'explicar. JMS

[bambóʎa] bombolla   1 . Glòbul ple d'aire, que es forma en els líquids remoguts o en ebullició. ex: Mare. crec que l*auia bull perquè fa bambolles. cast. burbuja . 2 . Elevació de l'epidermis, davall la qual es congria una humor. cast. ampolla . ex: El sol  la va deixar plena de banbolles i  li va alçar la pell. 3 .  Glòbul d'aire o d'un gas qualsevol a l'interior d'un líquid o d'un sòlid transparent. ex: La gelatina estava plena de banbolles. ETIM.: del llatí ampŭlla , mat. sign. agregat a la sèrie dels derivats de l'arrel bamb - (amb les variants bomb- i bimb-), onomatopeia de la buidor inflada. (DCVB) d'un ll. vg. * bŭlbŭlla , reduplicació expressiva del radical de  bullire  'bullir', amb dissimilació de la primera  l  en  n  (GDLC) PSM

Expressa la insensibilització davant el propi sofriment o el d'altres, quan aquest va fent-se habitual. Com allò de "el temps ho *acura tot" MCGM, APM

[pasá]   subst . f . 1 . Acció i efecte de passar. ex: Ja portem tres passades per davant de sa casa. cast. pasada , paso . 2 . Cada vegada que se sotmet alguna cosa a una operació, a l'acció d'un instrument, d'un agent destinat a acomplir una faena. ex: Una altra passadeta de planxa i ja està! cast. pasada , paso , mano . 3 . Esdeveniment notable; feta digna de veure's, de saber-se, de considerar-se; succeït.  ex: Ai! Vaig a contar-te la passada de hui al mercat. cast. caso , pasada . 4 . Jugada; volta en què es juguen les cartes que s'han donat d'una vegada. ex: A l'altra passada me ho jugue tot. cast. mano , jugada . ETIM.:  forma femenina de   pas, del llat. passu , més sufix - (a)da .  Es dubtós si s'ha format com a postverbal de  passar  o si representa una forma llatina   *passa  que vindria a equivaler a un plural neutre en   -a. PSM

loc. v. Contrariar, sentar malament. ‎"El que més tort em pega" és sentir sorolls al ple de migdia. MCGM

‎ loc. adv. de mode Fer ràpidament. "Això està fet en un punt" Ho solen dir persones molt eficients; quan tires a fer-ho tu, sempre estàs hora i mitja. Jo sempre desconfie d'eixe "punt". MCGM

[ambatà] subst . f . marinada embat garbí   Vent que bufa de la mar cap a terra i sol durar des de migdia, quan amaina el terral (vent que bufa des de terra) fins a l'entrada de la nit, quan es fa fosc. ex: Quin goig fer el ple de migdia sentint-te a la cara l'embatadeta! cast. brisa , virazón . ETIM.: 'embat fort',  de l'it. imbatto , mat. sign. o de l'ant. embatre's 'llançar-se'. MMP, EB

[tamboɾiná] subst . f . 1 . Colp o so de tamborí ( en desús ). cast. tamborilada , tamborilazo . 2 . Colp fort donat amb la mà. ex: No li parles d'eixa forma o et pegarà una tamborinana. cast. trompada . 3 . Colp que es pega en caure. ex:   Es va pegar una tamborinada i es va desmaiar. cast. batacazo . 4 . Soroll molt fort. ex: Vàrem sentir la tamborinada i vàrem pensar que era una bomba. cast. bombazo. 5 . Tempestat curta, però forta, de pluja, vent i tronada.  ex: Va plou re tot 'una tamborinada. ETIM.:  de   tamborinar   des de tamborí 'tambor menut' més el sufix (n) - ada 'propi de'.