Expressió d'incredulitat amb una càrrega forta d'ironia per fer entendre que ja se sabia allò que l'interlocutor ha comunicat o que el qui ho diu no té cap interés per la informació rebuda.
Dita que expressa, entre altres coses, la censura moral de la burla, per ser una manca de caritat, i les conseqüències que se'n solen derivar. De vegades el resultat sol ser-ne immediat i físic (com ara caure un bac).
[raskló] subst . m . 1. Au de l'ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids (Rallus aquaticus) de 28 centímetres, plomatge gris blavós a les inferiors i castany ( bru oliva ) a les parts superiors amb els flancs ratllats de blanc i negre, i el bec llarg i roig, que habita en pantans i aiguamolls. 2. rascló , -ona [rasklóna] fig. Infant amb unes característiques físiques i psicològiques que el predisposen a l'activitat i a l'entremaliadura. ex. Veges tu, quin rascló! Ara em diu que no s'ha menjat ell el pastisset! Diàleg de l'informant Un xiquet flaquet que no para *quet? CMN
[ansoβináɾ] v . Posar de sobines –e n posició horitzontal, mirant cap al cel –, ajagut d'esquena. ex. Com tornes a faltar-me al respecte, te'n pegue una que t'ensobine. cast. tumbar de espaldas Etim.: de la forma femenina de sobí (del llatí supīnu , mat. sign.).
Comentarios
Publicar un comentario