prova

[maɾeðaðéwse ɲ ó ɾ ]  locució interjectiva Aclamació que expressa sorpresa o temor. ex: Marededéu, Senyor! Quina *auia està *caent! Cal remarcar que el primer substantiu és la referència a la mare. És la forma religiosa de la locució interjectiva general: Mare! o Ai, mare! fruit de la pulsió del subconscient que remet primer a buscar la protecció materna.

[maɾeðaðéw] vulgarisme Mare de Déu, Marededéu   subst f . 1 . Maria, mare de Jesucrist. ex: Que la *Maredadéu et protegisca! cast.: La Virgen María. 2 . Imatge de la Mare de Déu. ex: Totes les *maredadéus representen la mateixa persona: la nostra Senyora. ETIM.: de Mare de Déu , advocació de la Verge Maria com Mare de Jesucrist vertader home i Déu vertader, des de la proclamació d'este dogma pel Concili Ecumènic d'Efes (any 431). La devoció està tan arrelada a la nostra terra que hi és la denominació per antonomàsia. Festa: 1 de gener. malnom d'Oliva: … de la Maredadéu FMB

[susuít] vulgarisme   succeït subst . m . Cosa succeïda; esdeveniment, fet ocorregut. ex: Ai, xica! Quin *susuït m'ha passat! cast. suceso , sucedido . ETIM.: Participi passat del verb succeir , del llat.  succedĕre 'ocórrer'. XL

[klɔ̞́sa] crossa subst . f . 1 . Bastó amb un travesser una mica corbat, damunt el qual carreguen el pes del cos per sota l'aixella els coixos i convalescents per poder caminar. ex: Necessite unes *closses. El meu fill s'ha trencat la cama. cast. muleta . 2 . Bastó acabat en una forqueta damunt la qual es fa descansar una de les barres horitzontals que serveixen per a portar un tabernacle, unes andes, etc., per tal que els portadors puguen reposar. ex: Vàrem posar les *closses a les andes de la Mare de Déu i i els portadors es varen retirar. cast. horquilla . ETIM.: probablement del germ. * krŭkkjō , mat. signif.

[akonoɾtáɾ] conhortar v . trans . i pron .  1 . Fer espassar la pena a algú dient-li paraules encoratjadores. ex: No volia que l'aconhortaren. cast. consolar . 2 . Donar coratge o satisfacció. ex: Només té xiquets. Quina llàstima, les xiquetes aconhorten més. cast. animar .  ETIM.: del llatí vulgar conhortare , des del llatí clàssic. cohortari 'exhortar, animar', der. de hortari 'animar, estimular'.  diàleg dels informants: –Aconhortat no és quan tens pesar o disgust si algú t'ajuda a superar-ho?  –De fet, [tindre] una xiqueta aconhorta més diuen, perquè t'ajuda en la vellesa i superes millor les coses; d'altra banda diuen "un fill el perds i una filla te'n fa guanyar un altre".  MCGM, MLC

[baretéɾ] subst . i adj . barretera (f.) [baretéɾa]  Persona donada a fer barret, a parar-se a xarrar molt a sovint. signif. original : persona que fa barrets o que en ven. ex: Camina, que ve per allà la barretera eixa i si parem no arribarem a l'hora. vegeu barret  i Fer un barret MAFS

loc . adv . Parlar sense un motiu clar; fer una xarradeta, especialment entre dones. ex: És eixir al carrer i posar-se a fer un barret! hipòtesi: A Mallorca i a Menorca 'barret" també significa 'calumnia' per allò, segurament de "fer-li portar el barret a algú" és a dir 'designar un culpable amb un capell especial'. El contingut de certes converses de carrer sol tindre com tema persones absents, de les quals es parla malament o a les quals es critica. D'ací que passara a"fer-li un barret" i es generalitzara com "fer un barret" o "fer barret". vegeu barret JDMM, MAFS, JBM

[barét] subst . m . Xarrada o conversa relativament llarga sobre temes o qüestions generalment intrascendents. signif. original : peça de roba o d'altra matèria que s'adapta al cap per cobrir-lo i no té ala.  Capell . ex: Quin barret teniu! A treballar! Etim.: derivat del llatí birrus , ‘capeta curta', mot d'origen cèltic, probablement ja existent com a diminutiu en aquesta llengua, * birritto , tenint en compte que - ĭtto és sufix de probable origen cèltic. MAFS,  JDMM,  JBM

[ t έ sta] subst . f . Cap d'una persona o d'un animal. ex: No et preocupes . No s'ha fet mal. Té la testa dura. ETIM.: del llatí  tĕstu  (neutre indeclinable) 'tapadora o recipient de terrissa'. Posteriorment es va generar un plural neutre analògic  tĕsta  'petxina; closca; teula; rajola; recipient de terrissa', en llatí tardà 'crani; cap'. La pronunciació normativa és [tésta]. El pas a  [ t έ sta] es deu segurament a una harmonia vocàlica generada per l'articulació tradicional de les [a] final àtones com [ ɛ ]: [ t é stɛ ]>[ t έ stɛ]. La pèrdua de vitalitat de l'articulació s'ha resolt com  [ t έ sta]. A Oliva testa té una marca semàntica de displicència. Fer-se mal al cap.... Fer-se mal a la testa . Tindre maldecap.... Fer-li mal la testa . JB

[tést] subst . m . 1 . Recipient de terrissa, especialment en forma de con truncat, que, ple de terra, serveix per a criar-hi plantes vives. ex: Compraré un test per a les clavellineres. cast. tiesto , maceta . 2 . Fragment d'un objecte de terrissa trencat. ex: Buscava tests per a *juar a dones. cast. tiesto , casco , tejoleta . 3. Fang cuit, terrissa. ex: Voràs que bo si ho fas en cassola de test! cast. tierra , barro . ETIM.: del llatí tĕstum , mat. sign. tĕstu (neutre indeclinable) 'tapadora o recipient de terrissa'. En val. medieval, significava 'crani'. 

[ aka ɾ amu ʎ át ]   acaramullada  (f.)  [ aka ɾ amu ʎ át ]     adj . 1 . Ple fins més amunt de la vora. ex:  Li va servir un plat d’arròs ben acaramullat. cast.  colmado   2 . Posat formant caramull o muntó desordenat ex:  Vaig vore totes els meus llibres acaramullats damunt de la taula. cast.  amontonado . ETIM.; format damunt  caramull . vegeu  caramull  i  acaramullar

loc . verbal Expressa la reacció desproporcionada de certes persones davant d'una provocació, d'un contratemps, d'un adversitat… ex: No se li pot dir res. Prompte, prompte, se'n puja al caramull  pujar al caramull . Es diu del fet de pujar dalt de l´arbre. Expressió molt utilizada per els collidors de taronges. vegeu caramull i Fer un caramull MCGM, AST

loc . verbal Exagerar la proporció d'un esdeveniment. ex: Cada volta que tenia un examen *fea un caramull. vegeu caramull i Pujar-se'n al caramull

[ kaɾamúʎ ]  curull   subst . m . 1 Porció d'una substància que sobreïx del recipient que la conté,.  ex: Lleva-li el caramull a la mesura. 2 p. ext. Par superior d'un arbre. ex: El cóp servix  per a collir les figes del caramull. 3 p. ext. Muntó. ex: Deixa-ho damunt d'eixe caramull. 4 fig .  Grau més elevat al qual arriba alguna cosa, cim. ex: D'ací no passe. No ho tolere. Hem arribat al caramull! ETIM.: d'origen incert, potser preromà, encara que sembla més bé un postverbal de caramullar . vegeu acaramullar PSM

[akaɾamuʎáɾ] caramullar,   curullar   v . tr . i pron . 1 . Omplir un recipient de manera que el contingut sobreïsca per damunt les vores del recipient; omplir fins a caramull. ex: S'acaramullava la roba bruta per fora de la cistella. cast. colmar . 2 . Posar moltes coses formant caramull, munt desordenat.  ex: Acaramullava les branques dins del cremador. cast. amontonar .  3. Reunir apilotadament.  ex: En compraves i en compraves i acaramullaves *teveos.  cast. acumular .  ETIM.: de caramullar d'origen incert, potser d'un llat. vulg. * coromolliare , encreuament del clás. cŭmŭlare 'amuntegar' i un llat. vulg. * corolliare , derivat de corolla 'coronament'. El prefix a - és la prep. modal de “a caramull” lexicalitzada.

loc. substantiva La primera vèrtebra cervical, i per extensió la regió del coll situada prop de la vèrtebra esmentada i que és on s'uneix el cap amb l'espinada. ex: Va morir a la primera. S'havia trencat l'ansa del coll. cast. nuca MCGM

Expressió irònica per a manifestar incredulitat, sorpresa o desgrat davant d'una informació, un propòsit o una acció amb poc trellat. ex: Are gos: què tens tos? Tu encara fas eixes coses?

[ataɣaraɾé kaɣó] Expressió exclamativa 1 . lúdica  La diuen els adults per a jugar a acaçar els xiquets menuts.  2. irònica Per a expressar sorpresa o incredulitat davant d'una informació o d'un propòsit ingenu o amb poc trellat.  ex: Ara t'agarraré, cagó! I també em diràs que els burros volen! diàleg dels informants "A(ra) t'agarraré cagó!" expressió per respondre quan algú et conta res que pensava no sabies. Es diu també molt als xiquets en to de complicitat i fer-los brometes. APM, RMM

loc . subst .  pelvis   maluc Os de l'anca; cavitat òssia situada a la part inferior del tronc; en sentit ampli: cintura pelviana. ex: Veniu corrents que la uela s'ha trencat el ballador de l'anca! MCGM

[aɱfaðós] enfadosa (f.) [aɱfaðósa]  enutjós     adj .  Que genera enuig o molesta.  ex: Quina criatura més enfadosa; sempre demanant! cast. enfadoso , molesto .  ETIM.: del cast. enfadoso , des del cast.  enfadar , der. de l'ant.  fado , actual  hado  'destí', d'on 'disculpar-se amb el destí; abandonar-se, cansar-se'

[aʃúts] subst . pl . Jaç de palla o d'herba seca que posen en els corrals, solls i estables per llevar l'excés d'humitat i també perquè el bestiar en faça fem deixant-hi anar els excrements i l'orina. vegeu eixut Els eixuts serveixen per a que el gatxull que es fa en els corrals, establies, etc. impedisca que es puga entrar en aquestos llocs. Els eixuts són: la palla, la serradura, les burrumballes, la brossa etc. Així es feia el fem de corral, mesclant els excrements i els pixums dels animals i també les deposicions humanes en els antics retretes amb els "eixuts".  El resultat era el fem, com diem a Oliva i que també podriem dir adobs orgànics .  JMS Els eixuts són les restes d'herba seca que es posen als galliners o conilleres per a què els animals no xafen els seus excrements, i que barrejats amb els excrements dels animals fan que s'elabore el fem (de conill, gallinassa, ovella, colomina...) JB

[aʃút] eixuta (f.) [aʃúta]  adj . 1 . Privat de l'aigua o altre líquid que ho cobria o que hi estava contingut, o que deuria estar-hi.  ex: La terra està massa eixuta. Necessitem una miqueta de saó.  2 . Magre, escàs de carn. ex: Què prim? Prim no, eixut; més encara, flac endurit.   3 . Curt de paraules o d'expressió; que parla o es manifesta poc. ex: Quin home més eixut. Sí, no… i prou! cast. enjuto , seco .  ETIM.: del llatí exsūctu , participi passat de exsūcare 'eixugar'.

loc . verbal Es diu d'una persona mancada d'habilitats i malfaenera .  ex: No trobarà treball perquè no aprofita per a eixuts.  vegeu eixuts   Eixe no serveix ni per a eixuts ni per a banyats.  En l'expressió que ens ocupa allò de banyats és per a contrastar literàriament. Els banyats no són res.  Déu ens lliure dels senadors del Senat de Madrid, que sembla que no serveixen ni per a eixuts ni per a banyats. JMS,  JB

[ espampoláɾ ] v . tr . i pron . Obrir de forma exagerada (referit especialment a les orelles). ex: Tenia una cara bonica però les orelles massa espampolades. ETIM.: verb format sobre pàmpol   del llatí   pampĭnu, mat. signif. amb el sufix es – amb el sentit d' extendre .

met . Tindre els ulls ben oberts, fixos; estar desvetlat; no poder dormir. ex: Estàs cansat però fas ulls d'òbila. vegeu òbila

[aɱfitáɾ] v . tr . i pron .  Indigestar, empatxar; estar fart. ex: Es va enfitar de tant de menjar figues. cast. ahitar, empachar ETIM.: del llatí vulgar * infīctare , der. freqüentatiu del llatí infīgĕre ' aficar, omplir,  clavar, fixar', participi infixus , vg. infictus , en el sentit de 'enclavat, atapeït'

[aɱfít] subst . m . Indigestió; empatx produït per excés de menjar o per aliments mal digerits. cast. empacho.  ETIM.: del llatí infīctu , ‘aficat, farcit’.

llevar l'enfit, traure l'enfit Ritual ancestral per combatre la indigestió. S'executa amb una oració i amb un mocador amb una mida determinada, Els continguts en són secrets i tant sols es poden transmetre el Dijous o Divendres sant per una persona que ho sàpia fer. La fe en l'eficàcia del ritu és imprescindible, tant de qui el fa com de qui el rep, per tal que siga efectiu. És més no tots (els que saben l'oració i el ritu) saben llevar l'enfit.   vegeu enfit i enfitar NLL, VCP, JM, JNG

[meneʤáɾ]   v . 1 tr . Moure alguna cosa d'una banda a l'altra.  ex: No meneges tant el cap, que et faré un trasquiló! cast. menear , revolver . 2.  pron . figurat Obrar de pressa, amb promptitud.  ex: Si no et meneges et furtarà la nóvia! cast. menearse .  3 Moure's, fer diligències, per a aconseguir alguna cosa.  ex: Si vols la beca, comença a menejar-te! 4 Tractar o intervenir en un assumpte. ex: No gose menejar-me. No *vullc llançar a perdre el negoci. cast. menear , manejar .  ETIM.: variant de manejar amb probable influx de menar . hipòtesi: D'un possible verb llatí * manicare , construït amb el subst. manus i la terminació sufixada - icare , que expressa acció.

[reɫɔ̞́ɲʤe] vulgarisme relotge rellotge subst . m. Instrument destinat  a comptar i  a mesurar el pas del temps, a  assenyalar l'hora que és  i a indicar el compte de les hores i d'altres unitats de temps.  ex: Mon *uelo em va regalar el seu *relonge de cadena. cast. reloj .  ETIM.: del llatí horologĭum ,  i aquest, del gr.  ωρολογιον ( hōrológion), mat. sign., comp. de hṓra 'hora' i lógion 'que diu', de légō 'dir', a través de l'orolotge , lo rolotge. hipòtesi: El so [n] sembla ser fruit de la dissimilació d'una geminació i d'una metàtesi:  [rellɔ̞́ʤe] >  [renlɔ̞́ʤe] >  [reɫɔ̞́ɲʤe].

loc . verbal Estar obsessionat amb el temps,mirar sempre el rellotge. ex: Deixa de mirar el *relonge, pareix que menges hores!  RM

[goveɾnáɾ] v . tr . 1 . Dirigir amb el timó una embarcació; per ext., dirigir un vehicle en general. ex: Governava la barqueta com un mestre. cast. gobernar , guiar .  2 . Dirigir la conducta o manera d'obrar (d'una persona o d'una cosa). ex: La dona el governava per on volia. cast. gobernar , dirigir .  3 . Dirigir i administrar amb autoritat els afers d'una col·lectivitat, especialment d'un Estat. ex: Diuen que l'alcalde Sancho governava molt bé l'ajuntament. cast. gobernar .  4 . Mantenir, alimentar. ex: Ara et governe jo; quan et governes tu mateix, faràs lo que et done la gana. cast. mantener .  ETIM.: del llatí gŭbernare 'dirigir una embarcació amb el timó'. MCGM

[so ɾ ó ʎ a] atzerola subst . f . Fruit del soroller ( Crataegus azarolus ). Arbre de 5 a 10 m d'alt, molt lent en créixer però que pot viure 600 anys o més. La fusta és molt dura i apreciada en ebenisteria. Les sorolles, que maduren cap a setembre, són poms arrodonits de 2 a 3 cm de color variable; la polpa és farinosa, de gust dolç i acídul, rics en flavonoides i vitamines A i C. El conreu ja es feia en època dels romans i abans era molt comú a Aragó i a les nostres terres. cast. acerola   ETIM.: de l'àrab sarura , mat. sign., potser amb contaminació de soroll . JC sorolles

loc . verbal No fer cap despesa;  estalviar. ex: Corren mals temps, ara és mà de tindre la butxaca *queta. MCGM

-Tinc fam!  -Unta't el melic amb oli.  Sembla que aquesta expressió ve de moments històrics en els quals hi ha hagut dificultats per a tenir menjar.  -Si tens fam unta't el melic amb oli.  Jo ho recorde de menut, com una ironia o una manera de dir-te que encara no era hora de dinar o sopar i que calia esperar, però estic segur que té un fons més dur... JB

Sant Miquel s'emporta el berenar al cel  Com que els dies són més curts, ja no cal berenar. (Festa de sant Miquel, arcàngel: 29 de setembre) diàleg dels informants  –Mai ho havia sentit. –Al Raval ho he sentit tota la vida... des de xiquet...  –Jo sóc de la Vila, però sempre ho sentit i ma uela ho va dir l'altre dia.    JB, NLL, MTI, APM, MCGM

loc . verbal Fer alguna cosa, prendre alguna decisió o alguna actitud que fa perdre la confiança, la valoració positiva o les amistats; guanyar-se enemics o adversaris. ex: S i acceptes la faena d'encarregat et faràs mal de voler.

[koɾkáɾ] v 1 tr. Rosegar, deteriorar o destruir per l'acció del corcó (la fusta, els grans, etc.).  ex: Els cucs corcaven l'arròs. cast. carcomer , agusanar , picar . 2     intr . o   pron . Patir l'acció del corc, ser rosegat pel corc; destruir-se pel corc. ex: Les llentilles es corcaran en el rebost. cast. carcomerse , picarse , agorgojarse . 3 Cariar-se. ex: Té tres dents corcades. 4 . metafòric . Destruir lentament. ex: Els videojocs li han corcat el cervell! cast. corroer , carcomer . Etim.: derivat de corcó .

[koɾkó] corc subst . m . 1 Insecte de vàries espècies que rosega i destrueix cereals, fruites, fusta, etc. ex: Els corcons han rosegat tota la còmoda. cast. gusano , gorgojo , carcoma .  2 per extensió  Polseta produïda a la fusta per l'acció destructora del corcó. ex: Hi ha corcó per en terra. cast. carcoma . 3   per analogia  i metafòric . Persona molt treballadora, que no cessa de treballaro que és incansable en el treball. ex: És un corcó; entra el primer i sempre ix l'últim de la fàbrica. cast. hormiguita 4 figurat Persona insistent, porfidiosa. ex: Ell, fent el corcó, no parava de dir-li coses lletges de la nóvia. ETIM.: derivat de corc,  podria ser preromà, relacionat potser amb el llat.  corgus , nom d'un animal minúscul, o tal vegada format damunt corcoll ( resultat d'un encreuament entre  corc  i l'aragonès  gorgollo  'insecte coleòpter' –cast.  gorgojo– ) per canvi de sufix.

[ta β u ɾ ó] tauró   subst . m . Nom donat genèricament als peixos selaci selacis de la sèrie dels pleurotremats , del gènere Carcharodon , especialment als de grandària mitjana o grossa, de color gris blavós per l'esquena i blanc pel ventre, i de gran voracitat; per ext., nom d'altres peixos selacis semblants al gènere esmentat. ex: Els *taburons més coneguts per ací són les tintoreres. cast. tiburón .  ETIM.: incerta, com ho és la del cast. tiburón ; però segurament d'origen americà; és molt probable que vinga del tupí (idioma indígena de gran part de l'Amèrica meridional)  uperú , amb t- aglutinada que correspon al pronom de 3a pers. en funció d'article  per conducte del portugués  tubarâo , com raona Corominas DECast. Desplaçat per * tiburó Malnom d'Oliva

[buɣá] o [boɣá] subst . f .  vogada   1 Conjunt d'operacions destinades a netejar i blanquejar la roba. ex: Qui m'ajuda a fer la bugada? 2 Roba sotmesa a la bugada.  ex: Estén la bugada. 3 fig Neteja. Sèrie d'operacions que tenen per objecte netejar la roba escaldant-la amb lleixiu després de rentada amb sabó. ex: Hui és dia de bugada. cast. colada . ETIM.: d'una forma gal·lo-romànica * būcāta , derivada del gàl·lic būkon , mat. sign. (DCVB) d'origen incert, probablement del germ., on es troben formes pròximes, especialment el frànc. * bûkôn 'submergir'. (GDLC) És una paraula en desús entre les generacions més jóvens. diàleg dels informants:  –"FER LA BUGADA", trobe que és l'única manera que tenim en valencià/català de dir el que en castellà diuen "hacer la colada". També es diu TINDRE UNA GRAN BUGADA DE ROBA PER LLAVAR...  –Mentre ha viscut ma uela, en casa sempre es deia "bugada". És que m...

Expressió per tal de respondre a una pregunta òbvia sobre la presència d'algú en algun lloc determinat. Manifesta enuig o ironia. Forma part del joc de resposta ràpida anomenat *dotorada. ex: – Qui està ací? – El tio Saorí! vegeu * saorí

Expressió d'enuig, normalment, davant la pregunta sobre algun objecte perdut o oblidat. ex:  – Saps on ho ha deixat? – Què et penses? Que sóc saorina?  vegeu * saorí

[sawɾí] o [saoɾí] saorina (f.) [saoɾína]  saurí   subst . Persona que amb una vareta en la mà o amb altres mitjans, com ara d'un pèndol, endevina o pretén endevinar l'existència d'aigües subterrànies o d'altres coses ocultes sota terra. ex: Diuen que els *saorins troben de tot. cast. zahorí .  ETIM.: de l'àrab zuharí , mat. sign., der. de zúhara 'planeta Venus', de zahar 'brillar', per semblança de procediments entre astròlegs i saurins.

[gozáɾ]  v . tr . o intr . Tindre el coratge suficient per a fer alguna cosa, atrevir-se. ex: Si goses enganyar-me, ho sabré. cast. atreverse , osar ETIM.: del ll. vg. ausare , freqüentatiu de audēre , m. sign., que donà l'ant. osar , al qual s'afegí la g - per resoldre el hiat en fonètica sintàctica (no (g)osar) (ant. ausar i gausar). Segons Coromines, (Vox Rom. ii, 161), aquesta g- prové d'un evitament d'hiat en el grup freqüentíssim no aus , ‘no goso’, que hauria donat per resultat no gaus i la subsegüent modificació del radical aus- en gaus-. Va sent desplaçat pel predomini del sinònim atrevir-se. vegeu ausades

[aspanɫáɾ] vulgarisme espatlar v . tr . i pron .  1 . Malmetre, fer malbé; posar en mal estat (normalment, a Oliva, una persona).. ex: Li va clavar un tros de fusta a l'ull i l'ha eixat ben *espanlat. cast. estropear , estar en mal estado   2 . metafòricament : perdre el juí, no tindre trellat; estar molt malalt. ex: Estàs poc *espanlat! No digues eixes coses, home! 3 . Fer-se mal en una caiguda.  ex: A vore si caus de l'escala i *t'espanles! cast. deslomarse .  ETIM.: format sobre espatla , del llatí tardà spatŭla 'omòplat; espàtula, pala, cullera’, per al·lusió a la forma de l'os principal de l'espatla o esquena.', dimin. de spatha 'pala'. El so [n] es genera per dissimilació de l'antiga geminació [ll]: antigament [aspálla ɾ]. AL

loc . verbal   Raure el pèl amb un instrument metàl·lic afilat  sense posar a la pell ni aigua ni lubricant. Expressió d'amenaça davant un fet no volgut o per tal de pervindre'l. ex: Com tornes a furtar-me diners t'afaitaré en sec!

[boɾðáɾ]  udolar  v . intr .  Fer udols. ex: El gos no va parar de bordar tota la nit. cast.   aullar. ETIM.:  el germ.  bord,  ‘vora’ formant del verb abordar 'acometre un vaixell'  que passà al mallorquí a bordar  ' acometre un gos o altre animal; lladrar'. Va passar a estar en desús quan el verb brodar va passar a ser * bordar o per metàtesi de la [ ɾ ] o per incorporació del castellanisme bordar. bordar va ser sustituït pel castellanisme aullar . El verb estava viu a Oliva fins els anys 50 de segle XX.

[boɾðáɾ] vulgarisme i castellanisme brodar v . tr . 1 . Ornamentar un teixit amb dibuixos fets amb passades d'agulla enfilada. ex: De menuda anava a *bordar al carrer *l'Iglésia. 2 . Afegir ornaments o detalls embellidors. ex: Encara li falta bordar les inicials a *l'aixuar. ETIM.: del germ. * bruzdan , mat. sign.

[faðɾí] fadrina (f.) [faðɾína] subst . i  adj . 1 . Persona jove, en estat de casar-se; des de l'edat de quinze anys aproximadament fins que es casa. ex: Té vint-i-cinc anys i encara és fadrí. 2 . Persona soltera, que no s'ha casat mai. ex: Per atendre sa mare es va quedar fadrí. 3 . Crescut, major, gran. ex: Què fadrina s'ha fet la teua filla! 4. Topònim i vulgarisme Riuet del Fadrí per Riuet d'Alfaradí. ETIM.: del llatí fratrīnus , derivat dim. de frater ‘germà’; aquest derivat llatí vulgar té representants en altres llengues romàniques, per ex. en el francès medieval fadrin‘ grumet, en el bearnès fadrine ‘dona de mala vida’ etc. d'origen incert, probablement . (DCVB) d'un ll. vg. * fratrīnus , dimin. de frater 'germà', aplicat a frares mendicants joves o llecs, semblantment a l'oc. ant. frairin 'pobre, mesquí' i el fr. ant. frarin 'pobre, mendicant. (GDLC)

loc . verbal No estar encertar, estar molt equivocat, enganyar-se . ex: Estàs poc bona! No veus que no ho has entés? La locució activa la ironia: la bondat referida (l'encert, la veritat...) té el com referent a l'error atribuït al receptor; equival a l'exemple, a estás molt equivocada . El verb estar sempre es conjuga en present d'indicatiu que denota el temps de l'elocució. L'entonsció, exclamativa, emfàtica no és pot transferir a l'escrit.

[ bɔ́va ] boga, voga, balca subst . f. 1 . Gènere de plantes herbàcies perennes de la família de les tifàcies ( Typha latifolia L. i Typha angustifolia L. ), de fulles molt llargues, coriàcies, erectes, amb les quals es fan seients de cadira, estores, cistelles, etc. Es fa pels aiguamolls i llocs d'aigua de curs lent.  2 . Conjunt de fulles d'esta planta que formen un seient de cadira.  cast. enea , espadaña .  ETIM.: del gàl·lic. bŭda , a travs del llat.; mat. sign. ‎ "Anar a fer bova". Per embovar les cadires. Mon uelo ja major, em va enssenyar a fer-ho amb cordall. MAFS

[kúp] subst . m . Recipient generalment d'obra sobre el qual es trepija el raïm i on el most es transforma en vi. cast.: lagar ETIM.: del llat. tardà hispànic  * cūpu  'cubell', der. del ll. cl. cūpa 'bóta gran’. PSM

[akasáɾ] v . tr . 1 . Perseguir algú, corrent darrera ell. cast, perseguir . ex: Els xiquets s'acacen per tota la casa. 3 . Cercar amb sol·licitud i tenacitat una cosa; desitjar, procurar obtenir. ex: Sempre va acaçant oportunitats. cast. rebuscar . ETIM.: del llatí * captiare , ‘caçar’ més el sufix a - que expressa tendència, direcció… Sinònim de perseguir o anar darrere : el gos acassa el gat , la policia acassa els lladre ... Quan els xicons entràvem en l'adolescència escoltàvem molt sovint als coneguts més majors que ens dien: "Què? Ja acaces les xicones?". Acaçar les xicones significava que ja et fixaves en les xiques per eixir amb elles. JM, ACP

[reɣoláɾ]  v . redolar rodolar  Caure per una superfície inclinada fent voltes sobre si mateix.  a) intr .  ex: Fer regolar pedres montanya avall. b) tr . amb complement directe indicador del lloc inclinat per on es fa la caiguda.  ex: L a pobra dona va regolar per l'escala. ETIM.: del llatí rŏtŭlāre , 'moure's amb rodes o fent voltes sobre si mateix com una roda'. Hi ha canvi de fricativa intervocàlica dental [ ð ] a velar [ ɣ ] potser que per voler acostar el significat a 'gola'.

[revét] vulgarisme   subst . m . rivet Taca o marca de brutícia quan està al voltant del coll o les bocamànegues d'una peca de roba.  ex: Canvia't de camisa, que eixe revet que portes fa molt lleig.   ETIM.: de rivet 'cinta o doblec a la vorera d'una peça de vestit com a ornament o com a reforç', de l'àrab ribâṭ  ‘tira o faixa de tela’, ‘lligall’. MCGM

[pέtol] o [pétol] vulgarisme   subst . m . peto Taca gran i aparent a la roba, sobretot quan és a l'altura del pit.  ex: Mal pètol portes en la camisola.  ETIM.:  de l'it.  petto ,  ‘pit’, d'on ve també el cast.  peto  'Tros de tela que cobreix de cintura en amunt fins al pit'. XL

[bɔ̞́ɫta] subst . f. revolta Tros de carretera, de via de ferrocarril, de camí, etc., en què hi ha un canvi de direcció. ex: Has vist com ha pres la volta? Quina imprudència! cast. curva topònim la volta del Segonero

[bɔ̞́ɫta] subst . f . Acció i efecte de girar o de moure's en línia corba al voltant d'un punt o eix; cada trajectòria closa d'un cos que es mou entorn d'un altre cos, d'un centre o d'un eix; acció de recórrer el volt d'un lloc fins a tornar al punt de partença; cada girada completa d'un cos sobre ell mateix; espai recorregut per un mòbil que recorre una línia tancada; porció d'un cos que s'estén en línia corba des d'un punt fins a tornar a trobar-se en el punt mateix; moviment de rotació d'una persona o animal, pel qual canvia de posició fins a quedar en la mateixa que tenia en iniciar el moviment; línia corba; cosa que té forma curvilínia; desviació de la línia recta en un camí; arcada, construcció en forma d'arc; passejada que acaba en el mateix lloc on ha estat començada. cast. vuelta, revuelta, rodeo, arco. ETIM.:  del llat. vulg.   * vŏlvĭta ,  part. pass.  de   vŏlvĕre ,  ‘girar’. ...