acaçar

[akasáɾ] v. tr. 1. Perseguir algú, corrent darrera ell.

cast, perseguir.

ex: Els xiquets s'acacen per tota la casa.

3. Cercar amb sol·licitud i tenacitat una cosa; desitjar, procurar obtenir.

ex: Sempre va acaçant oportunitats.

cast. rebuscar.

ETIM.: del llatí *captiare, ‘caçar’ més el sufix a- que expressa tendència, direcció…

Sinònim de perseguir o anar darrere: el gos acassa el gat, la policia acassa els lladre... Quan els xicons entràvem en l'adolescència escoltàvem molt sovint als coneguts més majors que ens dien: "Què? Ja acaces les xicones?". Acaçar les xicones significava que ja et fixaves en les xiques per eixir amb elles.

JM, ACP