prova

Nit de l'1 al 2 de novembre. Vespres del dia de la Commemoració de tots els fidels difunts (2 de novembre), on es fa memòria de totes les ànimes cristianes que no han arribat encara a la visió definitiva de Déu al Cel pels pecats comesos. És a dir de les ànimes del Purgatori. Se sol confondre amb la vespra de Tots Sants.  A Oliva, hi queda l'ús de l'expressió i l'esment de l`antiga celebració. Algunes persones mantenen la tradició dels llums de les animetes . Era tradicional encendre, en un vaixell ple d'oli, les "palometes". Una per cada ànima d'un familiar perdut i que es mantenien des del dia de Tots Sants fins el migdía del dia de les Ànimes, el dia 2 de noviembre. El primer dia tota la família es reunía al voltant d'aquell altaret per resar el "Rosari" en sufragi dels difunts que hi havía hagut entre ells, recordant-los amb les seues oracions i pregàries.  JB, MAFS

[nov ɔ́ len]   No fa!, Blanca!  loc . adv . de negació S'empra per a dir que no amb èmfasi. diàleg dels informants: Em feia gràcia que l'expressió "no volen"; jo l'escoltava quan algú ja volia deixar clar amb un to sever i definitiu que l'assumpte en qüestió era "que no", i qüestionar-lo era possible motiu d'ofensa.  Per exemple: - Demà acabarem de collir este bancal, que hi ha poca renda.  - Mira el que hem fet hui; i demà, que en serem la meitat ¿tu trobes que açò estarà collit? No volen!  VCP, JM

aliacrà (font: Alberto Rot Albarca) [aliakɾá] escorpí, alacrà subst . m .  Qualsevol aràcnid de l'ordre dels escorpins; aràcnid amb tràquees en forma de bosses i abdomen que es prolonga en una cua formada per sis segments i acabada en un agulló verinós en forma de ganxo que l'animal clava en el cos de les seues preses.  cast. alacrán , escorpión .  ETIM.: de alacrà de l'àrab vulgar. al-'aqráb (clàssic al-'áqrab) ‘escorpí’, amb analogia de aliacrà (2) .

Aliacrà (font: Drosi del Raval)  [aliakɾá] icterícia   subst . m . Augment de la bilirubina circulant, que provoca l'aparició d'un color groguenc a la pell i a les mucoses; absorció de la bilis. També rep este nom una malaltia més greu, la  leptospirosi ictero-hemorràica , lligada al conreu de l'arròs.  ex: Va tindre una aliacrà que *casi es mor. cast. aliacán . ETIM.: de l'àrab  al-yaraqân , mat. sign. nota: A Oliva sol emprar-se com si fóra de gènere femení, segurament per haver assumit que la forma original antiga era *aliacrada. JNG

Pluges de novembre,  omplen els barrals  i curen tots els mals. Les plogudes de novembre garantixen l'abastiment d'aigua i són presagis de prosperitat. RM

Si en octubre plou,  el rovelló mou. La pluja a l'octubre assegura la humitat suficient per a què cresquen i abunden els esclata-sangs. JMN

Novembre nevat, bo per al blat. El blat és un conreu de secà. Si neva a novembre, la reserva d'aigua de les nevades garantirà una collita abundant. JMN

A Tots Sants guarda el *palmito  i trau els guants. La festa de Tots Sants (1 de novembre) marca la culminació del canvi d'oratge propi de la primavera d'hivern. I per tant marca els canvis adients a la indumentària.  JMN

loc . adv . modal i comparativa Molt negre, com una soca mig carbonitzada dins d'una llar de foc. vegeu tió i Negre com un tió

loc . adv . Molt negre. vegeu   tió i Més negre que un tió diàleg dels informants: –Ma mare empra molt l'expresió "negre com un tio". Fa no massa em vaig assabentar que el tio que diu ma mare en realitat és un tió , és a dir un tros de soca o branca grossa que es destina a ser cremat. –A ma casa sempre s'ha dit...  Negre com un tió ....amb accent a la o .... que és com correspon… Per altra banda… molts pobles de Catalunya tenen la tradició nadalenca de pegar-li al tió en Nadal, no sé si hi ha pobles valencians que conserven aquesta tradició. NMT, JB

tions [tió] o [tío] subst . m . Tros de soca o branca grossa, sobretot el que es destina a ser cremat o que està ja mig cremat. cast. tizón , leño . ETIM.: del llatí titiōne , (tītio, -ōnis) mat. sign. A Oliva es conserva a les locucions Negre com un tió / Negre com un tio i  Més negre que un tió / Més negre que un tio .

[arast ɾ ó] ròssec, rossec   subst . m . Acte d'arrastrar, d'arrossegar. ex: Va pegar un arrastró per en terra i es va fer la pell a banderes. vegeu *arrastrar APM

[arastɾáɾ]  castellanisme   v . tr . 1 . Arrossegar.  ex: Sempre vas arrastrant els peus. 2 . Tirar trumfo, en certs jocs de cartes, per obligar els altres jugadors a tirar-ne.  ETIM.: pres del cast. arrastrar . És un castellanisme introduït modernament.

[arast ɾ óns] de ròssec,   a l'arrossegall loc . adj . i loc . adv . Arrosegant; a ròssec.  ex: Sempre portaven a arrastrons la pobra xiqueta. vegeu *arrastró APM

loc . verbal  Caminar abatut i cansat. ex. Com es nota que no dorm bé. Va a arrastrons pel carrer. vegeu a arrastrons APM

loc . verbal S'empra per tal d'indicar que algú té ferides severes fetes a la pell. Es diu quan es fan arraps per alguna caiguda o algun accident. APM

[ʧanoʧáno] xino-xano adv . de mode Es diu d’una acció feta lentament, a poc a poc (aplicat sobretot al caminar). ex: Encara anava tots els dies, xano-xano, caminant a comprar a la plaça.  cast. despacito .  ETIM.: de l’italià dialectal ciano-ciano , variant genovesa de piano-piano , 'pla; calmós', reduplicat. Vegeu les variants de la dita italiana: piano-piano / sano-sano / ciano-ciano , si va lontano o Quel que anda sano, anda lontano. APM

[pi ʃ aví] pixavina (f.) [pi ʃ avína]  subst i adj . 1 . Home presumit, sobretot en el vestir; aplicat a la persona molt presumida. ex: Serà pixaví! Mira com li agrada lluir! cast. pisaverde 2. Malnom que en els pobles de la rodalia de València i de Gandia es dóna als habitants d'aquestes ciutats. Ex: Mira tu! Saoret s'ha casat *en una pixavina. ETIM.: de pixar i vi . Es considerava que el presumit se sentia tan important que en lloc de pixar aigua (pixum) com tot el món, pixava vi. MCGM

[fulé ɾ o] castellanisme   fulera (f.)  [fulé ɾa ]   subst . i adj . Persona presumida amb un cert grau de supèrbia. ex: Mira quina fulera està feta.  ETIM.: del castellà fulero des del germànic ful 'fals, fallit'.  En castellà no té, no obstant això, el mateix sentit. fulero -ra adj. i m. i f. 1. [ chapucero ] barroer -a, matusser -a. Tiene unas manos tan fuleras que todo lo rompen. ® Té unes mans tan barroeres que tot ho trenquen.  2. [ persona falsa ] mentider -a, farsant. No puedes confiar en él porque es un fulero. ® No pots confiar en ell perquè és un mentider. diàleg dels informants: –Quan una xicona és molt presumida i ho demostra (sempre amb sentit positiu i connotacions positives). –Jo gaste moltíssim la paraula fulero o fuleret aplicat als homes, però no amb tan bon significat. Més bé vol dir presumit amb mala sombra, prepotent, arrogant. –Sense voler ofendre, fulero és com pixaví .  NLL, ACP, MGM

[ambafós] embafosa (f.)  [ambafóza]  embafador .    adj . Que embafa. ex: Quin xiquet més embafós: no me'l lleve e damunt! cast. empalagoso . vegeu baf , embafar

[ambafáɾ} v . tr . i pron .  1 . Llevar l'apetit  (d'algú) , carregar l'estómac (un aliment,  un menjar o una beguda)  per l'excés de dolçor, de greix o d'espessor d'allò que es menja o beu. ex: Era només provar la mel i s'embafava. cast. empalagar .  2 .  fig .  Enutjar, m olestar o cansar, una cosa , per l'excés d'artifici  o una persona per l'excés o la insistència. ex: Només de sentir les lletres de les cançons ja m'embafava. cast. e mpalagar, fastidiar.  3. Llevar (a alguna cosa) la brillantor, la nitidesa.  ex: L'aire calent em va embafar els vidres de les ulleres.. ETIM.: de  baf nota: Hi ha documentada una accepció  antiga a la novel·la medieval   Curial e Güelfa : Privar de les forces per excés de treball, de calor, etc. vegeu  baf diàleg dels informants: –Sempre he sentit dir i he usat el verb "embafar" per dir que els cristalls s'han entelat per causa del baf. Acabe de vore q...

Dita que expressa el dubte pel que fa a la integritat dels que tracten amb diners. Se'ls aplica, als diners, la qualitat de l'aigua que perd integritat al llarg d'un recorregut. Es fa difícil que la totalitat arribe a terme. MCGM

loc . verbal Tindre una relació excessiva amb algú; sobrevalorar algú.  vegeu bufa Quan tens bufa amb alguna persona la tens molt mirada i molt valorada, d'una manera exagerada. Molt emprada també com a "tindre botifarra". XL, APM

loc . verbal Es diu per a referir-se a una persona que ha viatjat molt.  ex: Encara que semble poqueta cosa, ací on el veus, ha corregut més terres que té el rei. APM

Es diu als malfaeners amb ironia. Ex: Ai mèu! Quina poca gana! Au, que la faena gira esquena! XL

loc . verbal Es diu d'una persona que és poc realista i amb molta fantasia per veure i contar el món que l'envolta; amb intenció de crítica, de les persones que gallegen (o bufen en caldo gelat), que són unes fantasioses.  ex: Eixa persona té molta terra en l'Havana! Sí, i a més ningú de per ací anirà a comprovar-ho!  APM, MCGM

[ʧét] xeta (f.) [ʧéta] subst. Nom per a cridar un gos. ex: Quan volíem cridar un gos li déiem: Xet, xet...! ETIM.: a partir del diminutiu de xixo , xixet , amb amb afèresi de la primera síl·laba. vegeu xixo SA

[ʧíʧo] subst . m. . 1 . Gos en llenguatge familiar (sobretot en llenguatge infantil).  ex: No toques el xixet, preciosa! 2 . Veu per espantar un gos. ex: Xixo! Mire-te'l *en el nas dins de la paella! cast. chucho .  ETIM.: segurament d'origen onomatopeic per imitació de la interjecció ʧiʧ amb què s'incita el gos perquè envestisca. També s'escriu xixo .

[míʃ]   mixa (f.) [míʃa]  subst .  1 .  col·loc  Gat domèstic (sobretot en llenguatge infantil). ex: Mira quin mixet més bonico! cast. miz , minino .  2. Veu amb què es crida el gat (usat generalment repetint-lo).  ex: Mixa! Mixa! Esta gata no torna esta nit! cast. miz , micho .  ETIM.: d'origen expressiu. O potser de l'àrab maxx ‘gat’. XL

[ ʧufɫéta ] subst .   f . 1 .  Burla o dita burlesca,  falòrnia, cosa de per riure .  ex: No hi ha qui el suporte, sempre llançant xufletes. cast.  chufeta , cuchufleta . 2 . Trosset de paper doblegat que es llança amb un tirador o amb una goma. També es deia xuflito . ex: Li va pegar *en una xufleta al bascoll! ETIM.: der. de l'ant.  xuflar  'bromejar, trufar-se d'algú', del llatí arcaic i vg.  sīfĭlare , *sūfĭlare,  llatí  cl.  sībĭlare  'xiular' més el sufix diminutiu - eta ; o de l'àrab  kukúffa  (que es troba en R. Martí amb el significat de «fabula»), amb equivalents aràbics que signifiquen ‘rondalla’, ‘xerrameca’, ‘cosa de no res’, i amb un equivalent 'mossaràbic' que Simonet deriva amb probabilitat de trufa ‘burla'. XL

[maʧúʧá ɾ se]   v . pron . Es diu del procés pel qual passen les taronges deixades a llocs ben ventilats per tal de reblanir-les i fer-les prendre més suc.  ex: Sobretot les valències, que segons passaven els dies, anaven matxutxant-se. vegeu matxutxo JM

loc . verbal Es diu d'una persona a qui no li agrada massa relacionar-se amb gent. ex: No el trauràs de casa fàcilment; és tot un gat de pallissa. Els gats que naixien i es criaven a les pallisses solien ser menys sociables més independents que no els que es criaven a casa. MCGM

Dita que s'empra per tal de consolar els infants quan cauen de cul. vegeu Caure de tòs APM

loc. verbal  1 . Fer caure algú d'esquena fins fer-lo tocar terra.. ex:  Pobra criatura!. El va estibar i el va tombar de tòs.  2 . fig . Fer recular, provocar un efecte de retrocés d'algú per un olor difícilment soportable. ex:  *Fea una olor de ceba que tombava de tòs.  vegeu  tòs AL, MCGM, APM, MAFS, CMN

loc. verbal   Perdre l'equilibri i  caure d'esquena involuntàriament. ex:  No *t'assentes a la baraneta que te'n pots anar de tòs. vegeu  tòs AL, MCGM, APM, MAFS, CMN

loc. verbal  Caure d'esquena (pegant, de vegades, amb la part posterior del cap). ex: Va caure de tòs i *casi es denuca. vegeu  tòs AL, MCGM, APM, MAFS, CMN

[tɔ̞́s] subst . m .  1 . Occípit; l a part posterior del cap i superior del clatell; bascoll. ex: Li va pegar una *bascollada en tot el tos que el va deixar sense saber què fer. cast. colodrillo , nuca .  2 . La part més alta del cap,  situada entre les dues banyes d'un animal boví, oví o cabrú  (caprí). ex: A què no li toques el tos a la cabra. cast. testuz . ETIM.: d'origen incert; segons Corominas probablement masculinització d'un preromà hispànic * taucia 'rabassa' que es troba amb el mateix significat en el castellà dialectal toza . A Oliva té el sentit general de esquena , espatla . nota: L'AVL n'aconsella l'accentuació diacrítica per tal de distingir tòs de tos  'expulsió sobtada, sorollosa, més o menys violenta, de l'aire dels pulmons'. vegeu …de tòs AL, MCGM, APM, MAFS, CMN

[astoɾó] subst . m . Acció d'estorar, d'espantar o de fer fugir algú amb fets o paraules amenaçadores, dures o desagradables. ex: Collons quin astoró li has pegat! vegeu astorar JB

[astoɾáɾ] estorar 1 . v . tr .  Espantar, c ausar o  p roduir  un gros espant (a algú) , aterrir-lo ; commoure intensament de por o d'admiració . ex: La notícia els va astorar a tots.  cast. azorar , espantar   2 . intr . pron . Rebre un gros espant: s entir espant. ex: Es varen astorar quan varen sentir aquell esclat. 3 . v . pron . Posar-se en guàrdia davant d'una amenaça franca o encoberta, un perill, etc.  ETIM. : derivat de astor  –l'ocell rapinyaire– (com esparverar derivat de esparver ).  reflexió de l'informant: Estorar una persona .... parlar-li malament o fer-la sentir mal o incòmoda per tal que abandone un lloc que compartim; posar-se més o menys desagradable amb finalitat manifesta de què una persona o persones determinada/es abandone el lloc o situació on estem...  Exemples:  –Collons, quin astoró li has pegat!  –El vas astorar de mala manera.  I el significat de estorar vindria d'...

[bɾivá] subst . f . Moviment fort i sobtat cap avant; reacció agressiva sobtada i inesperada;  mala reacció . ex:  Eixa xica té una brivada que *mos tomba de tòs. cast. embestida . ETIM.: derivat de briu 'energia, força de coratge', del gàl·l. * brīgos , mat. sign .  MCGM

loc . verbal engrunsar-s'hi Entretindre's excessivament a fer una faena, fer-la amb negligència, no avançar la faena, anar torbant-se. ex: Que no vaja *esgunsant-se tant que a la primera la despatxaran. vegeu *esgunsar MCGM

[soɫsít]  sargit subst .  m . Adob que es fa en una roba solsint-la.  ex: A ma tia li eixien molt bé els solsits. cast. zurcido , zurcidura   ETIM.: postverbal del part. pass. de solsir 3 vegeu solsir 3 En èpoques d'estretor econòmica solsíem tota la roba quan s'esgarrava, però el solsit havia de quedar ben disimulat; si es veia en calces o calcetins es deia "tomaca". MCGM

[soɫsí ða ]  ensulsiada, esllavissada, enderroc subst . f. Caiguda o e sfondrament  d'una part d'un mur, d'un marge,  de terres, de roques, de parets,  d'un edifici;   etc.  ex: De camí a la Font vaig trobar una solsida que tallava la carretera. cast. desmoronamiento , desprendimiento .  ETIM.: postverbal derivat de solsir 1 .  vegeu solsir (1) MAFS solsida (font: comarquesnord.cat)

[soɫsíɾ] ensulsiar-se, esllavissar-se, enderrocar-se. v . intr . o pron . Desfer-se i caure una massa de terra, de pedres, un mur, un edifici, etc.  ex: Mira si havia plogut que el marge es va solsir com si fóra sucre. cast. derrumbarse, desmoronarse, resbalar    ETIM.: probablement del llatí succīdĕre , mat. sign.

[soɫsíɾ]     sargir v . tr . Refer amb l'agulla el teixit d'una roba foradada o esclarida, imitant el teixit original. ex: Li vaig solsir el colze de la camisa… i apanyat! cast. zurcir .   ETIM.: de l'ant. i dial. sarcir /  sarzir des del llatí sarcīre 'apedaçar', modificat per analogia del solsir 1 i 2 . vegeu solsit

[soɫsíɾ] v . tr . 1 . Consumir, gastar, fer malbé. Especialment:  a) pron . Corcar-se la fusta. ex: La barca de mon *uelo es va solsir a la platja.  b) fig . Consumir la carn, extenuar, demacrar. ex: La malaltia anava solsint-lo a poc a poquet. c) fig . Consumir moralment, migrar per un sofriment.  ex: El fill l'havia feta anar solsint-se de patiment. 2 .  Cremar un menjar per excés de foc o per escassesa de líquid. ex: Ara què sopem? Les *albargines estan solsides! cast.  asurar, rehogar, achicharrar ETIM.: incerta, però si s'accepta el llatí * solsum com a origen del nom de condiment sols sembla probable que solsir siga derivat de sols . d'una forma de llatí vulg. * sŏlsum , substitutiu del clàssic solūtum com a part. pass. de sŏlvĕre , ‘dissoldre’. diàleg dels informants: – Una persona també pot estar solsida.... és diu d'una persona que ha perdut pes, està demacrada, flaca, o ha perdut molt de pes. –Solsida la tomaca quan està molt f...

loc . verbal No hi haver pautes i no saber a què atendre's.  ex: Ací no pots agarrar cappatró.   vegeu cappatró MCGM

[kapató] subs . m . ant . Libre registre.  Conservat a l'expressió No agarrar cappatró .  ex: Llibre de Cappatró de la Peita o Llibre de Béns: Cappatró de la Peyta dels arrossars a Cullera i a Sueca, Cappatró de les Peytes de la Vila de Albalat de la Ribera. ...   ETIM.: construït amb els subst. llatins   caput , 'inici, primer, cap' i patrōnus 'protector, defensor, patró, model definidor'. nota: peita : Tribut que es pagava al rei o al senyor territorial.  vegeu No agarrar cappatró MCGM

El cuc de la figa allarga la vida  diàleg dels informants:  –El cuc de la figa allarga cent anys la vida, era el que deia ma mare. –Jo sempre ho he sentit referint-se a la persona que obre les figues abans de menjar-se-les per comprovar que no estan "avivades" de cucs. O siga....és una manera de dir-te... "MENJA-TE-LA SENSE MIRAR TANT... que això és carn sens os. – Jo també interprete que forma part de la figa i no passa res si te'l menges. XL, MCGM, JB

Me n'entre a un hort,  a genollons,  a collir codonys.  Codonys collits  amb la punta dels dits. Travallengua tradicional d'Oliva. MASF

[azɣunsaðóɾa] engrunsadora , engronsadora , gronxador subst . f . Seient que penja de dos cordes o cadenes fortament fixades a una biga, travesser, etc., que s'usa per a engrunsar-s'hi. ex: Mira quina *esgunsadora més bonica *mos ha fet el pare! cast. columpio . ETIM.: postverbal de * esgunsar vegeu *esgunsar *esgunsadora

[azɣunsáɾ]  engrunsar, engronsar, gronsar, gronxar … bressolar   v .  1 .  tr . i pron . Comunicar un moviment de vaivé (a un cos suspés).  ex: Encara que *l'esgunsara, el xiquet no s'adormia. 2 . tr. i  pron . Comunicar (a un cos), respecte a un punt d'ell mateix, un moviment de vaivé.  ex: *Esgunsava el balancí mentre cantava una cançoneta. 3 . tr . i  pron .   p . ext . El menut *esgunsava el major. Veges tu! cast.: mecer, hamaquear, acunar. mecer, columpiar, balancear ETIM.: probablement d'una base indoeuropea krontio , que hauria donat * cronticare  d'on gronxar en els parlars del nord, i *crontiare (segons  Coromines), d'on gronçar (grunsar/gronsar) en els del sud; relacionable amb l'occità crossar ‘bressar’.  En el nostre cas hi ha una confusió molt comuna es-/en- i una caiguda de la ròtica bategant [ ɾ ] per simplificació del grup consonàntic. XL, JC, JB

gronsa [gɾónsa] subst . f . Tremuja del molí d'oliva o de gra. Dipòsit de fusta o caixa en forma de tronc de piràmide o de con invertits que funciona com un embut on s’aboquen per l'obertura superior les olives o el gra, deixant-los caure per la inferior. D’ací passa a les moles. cast. tolva .  ETIM.: sembla derivat postverbal de gronsar = gronxar, pel moviment de vaivé de la tremuja del molí. vegeu trompellot A L'almàssera, crec recordar que haviem dit els esportins, ens faltaria la gronsa i el trompellot i fem tot el procés. Les olives arriben a l'almàssera i és xafiguen amb la gronsa (corretja de ferro?) i el trompellot (pedra amb forma de cono). PSM

loc . interjectiva vaja! caram! ex: Ai me! Estàs poc bo! No digues això, home! ETIM.: composta de la conj. exclamativa ai que expressa llàstima, dolor o temor i de me , forma de l'acusatiu-datiu del pronom personal de 1a pers. que vindria a ser literalment ' ai de mi ' en paral·lel o procedent de la interjecció italiana aimè (it. mod.) o ahimè (it. antic).  La forma de construcció és molt semblant a la nostra forma antiga ai las! ( ai + las ant. 'Infeliç, desgraciat', – com en francés   hélas–  'per desgràcia, dissortadament'. L'altra hipòtesi ens remet a la contracció de l'imperatiu de mirar: mira > me amb el mateix sentit: ai mira > ai me.

[aʤinoʎóns] o De genollons  [deʤinoʎóns] loc , adv . 1 . Amb els genolls doblegats sobre una superfície i suportant el pes del cos.  ex: Ell sense fer res i ella a genollons fregant pissos.  2 . En postura de súplica o de submissió. ex: T'ho demane a genollons... Fes-me eixe favor...  cast.:  de rodillas, de hinojos.  ETIM.: derivat de genoll amb el sufix -ons (cf. formacions anàlogues com a o de reculons , etc.). LLN, XL

loc . verbal  * Apegar-li-se com una llepassa (a algú). Per hipèrbole: Mantindre una relació personal unilateral a la qual una de les dues persones li imposa a l'altra la presència i la influència tot llevant-li la llibertat;  no deixar de cap manera, no poder perdre de vista. RM, AST

llepassa (xanthium strumarium) [ʎepása] llapassa subst . f . 1 . Plantes de famílies diverses de fruits espinosos com ara les de la família de les compostes, pertanyent a diferents espècies del gènere Lappa , i principalment la Arctium Lappa minor i la Lappa maior ; o la Xanthium de la família Asteraceae : ( Xanthium italicum, Xanthium strumarium ).  ex: La llepassa és una brossa de la qual la llavor s'agarra als vestits dels passants. cast.  lampazo, bardana.  2 . Persona massa insistent o inoportuna. ex: Si no trobe més amics és per culpa seua. És una llepassa! ETIM.: del llatí lappacĕa , des de lappacĕus 'relatiu a la llapassa' derivat de lappa , mat. sign. amb interferència de llepar . LLN, RM, AST, SA, MAFS

…els cucs de la seda.  …com les serps. La comparació es fa amb animals de metabolisme lent, que es mouen de forma imperceptible o que resten immòbils durant molt de temps. vegeu encantar MCGM, XL

[t ɾénk ] subst . m . Solució de continuïtat; marca d'un plec.  ex: Ja no s'estila planxar els trencs dels pantalons. cast.: raya, pliege ETIM.: de trencar   El trenc del pantaló, la ratlla planxada. També diem trenc a la marca que deixen els llençols, els cobertors.. per on han estat doblats. MCGM

[ʎambɾíɣoɫ] llambric , llombric subst . m . Cuc de terra, especialment de la família de les lumbricidae .  cast. lombriz . ETIM.: del llatí * lumbricŭlu , dim. de lumbrīcu , mat. sign. XL llambrígols

La gallina de dalt caga la de baix.  Dita que vol expressar la relació fatalment injusta entre qui té poder, diners, prestigi… i qui no en té.  MCGM

[si ɲ ós] vulgarisme sinó conj . adversativa que, davant d'un membre d'una proposició, designa que allò que hom nega tocant a un membre precedent, ho afirma del membre precedit de sinó . ex: O fas això o, *sinyós, no tornes.  ETIM.: aglutinació de si no . No sembla haver-hi cap explicació a la palatalització de la [ n] com no fóra per una analogia atàvica amb senyor / * sinyor . Menys encara pel que fa a la terminació -s.

[gavinɔ̞́t] gavina , gavià subst . m  Au palmípeda de l'ordre dels caradriformes de la família dels làrids ( Larus ridibundus, Larus marinus ,  Larus marinus fuscus …). cast.: gaviota ETIM.: forma valenciana de gavina , encreuament de gavina amb el cast. gaviota , der.  augmentatiu del llatí  gavia . (GDLC) hipòtesi: del llatí gavia amb doble diminutiu: - ina (f.) i amb - ot (augmentatiu en cast. però diminutiu en llengua medieval. Vegeu el cas de doble diminutiu de xicotet . gavinot (font: Els alumnes de diver2 en la marjal Pego-Oliva)

[oɾonéʎa] oroneta   oreneta orenella subst . f . Ocell de la família de les hirundínides, espècie Hirundo rustica , de color negre vellutat amb els pits i ventre grisencs blanquinosos; ve de l'Àfrica en la primavera i fa els nius de fang sota les cornises i finestres, i en acabar-se l'estiuada emigra a grans grups cap a terres africanes. cast. golondrina .  ETIM.: d'un llatí vulgar * hirundĕlla , der. de hĭrŭndo , -ĭnis, mat. sign. que hauria donat un *eronella, orenella per metàtesi i oronella per assimilació. JB oronella (font: rafelmas)