Caure de tòs
loc. verbal Caure d'esquena (pegant, de vegades, amb la part posterior del cap).
afonar (2)
[afonáɾ] esfondrar 1 . v . tr . i pron . Caure (una cosa) desfent-se sobre els fonaments. ex: S'ha afonat una casa a la carretera! cast. derruirse , derrumbarse , hundirse . 2 . tr . i pron . Destruir (una cosa) trencant-la, fent-hi una obertura, de fora cap a dins, de dalt a baix. ex: Un cotxe li ha afonat una paret al meu veí. 3 . fig . Arruïnar, destruir, abatre. ex: Van afonar l'empresa de son pare. cast. arruinar . 4 . fig . Fer caure en una situació roïna, en un estat de depressió, d'abatiment, etc. ex: Estava afonat des de que l'havien despatxat de la fábrica. ETIM.: del llatí vulgar affŭndāre , mat. sign. o de fons .
Comentarios
Publicar un comentario