prova

loc . verbal No confiar en algú, no fiar-se'n gens. ex: Jo, a eixa persona, no li posaria bolleta. MCGM

[ ráŋgoma ráŋgo]   adv.  de mode xano-xano, xino-xano   Caminant a poc a poc;  anar o fer sense pressa però sense pausa. ex: I ella, rango-marrango, se n'anava a visitar la seua germana. cast.   despacito. vegeu xano-xano nota: En mallorquí rango significa 'persona bruta'. APM

loc . substantiva Allò més important, allò que fa que una cosa siga el que és.  ex: Lo tot del putxero és la pilota. LLN

loc . adv . de mode   Contínuament;  sense solució de continuïtat, immediatament,  ràpidament;  sense dubtar. ex: Això ho fa ell seguit seguit. També seguidet seguidet . LLN

loc . subst . També paréixer un *flare marmolador . Ser algú amb mal geni que protesta de tot; ser algú que sempre parla entre dents tot protestant. vegeu *flare i marmolar hipòtesis: 1. Per referència a la dialèctica agressiva que empraven alguns religiosos des de la trona, que amenaçaven amb càstigs, excomunions i condemnació eterna. 2. Per referència a les pregàries en veu baixa dites a tothora pels religiosos. 

[fláɾe] vulgarisme frare subst . m . Religiós pertanyent a certs ordes catòlics, especialment als mendicants (franciscans, dominics, agustins, carmelitans…); per extensió, clergue regular: religiós, monjo.  cast.: fraile ex: Sap molt. És que va estudiar *en els *flares. ETIM.: del llatí fratre , ‘germà’ malnom d'Oliva

[maɾmoláɾ] renyar , bonegar v . 1 . Dir a algú paraules de reprensió, de queixa irada, mostrant irritació; dirigir a algú paraules de blasme sever per alguna falta que ha comés. cast.  reñir ,  regañar ,  reprender. 2 . Parlar entre dents o en veu baixa, sobretot en to negatiu. ex: No està mai conforme. Sempre va per ahí marmolant. cast.  refunfuñar. ex: Este xiquet  sempre en  fa alguna, com si buscara que el marmolaren. ETIM.: del llatí murmurare , 'murmurar'

loc .  adv . Expressa que alguna cosa està a punt de passar.  ex:  No és mort encara però està cau no cau. MCGM

Déu *mos lliure d'home roig, pedra redona i gos pelut, primer fotut que conegut. Refrany lligat al prejudici envers la forma de ser els hòmens pèl-rojos MCGM

[bɔ́nakɔ́za], vulgarment [bánakɔ́za] locució substantiva Gran quantitat, molt; una quantitat considerable d'alguna cosa.  1 .  Usat com adj . i pron .  ex: Hem menjat bona cosa d'arròs. Massa i tot. 2 . Usat com a adverbi :  ex: Quan li ho varen dir va plorar bona cosa. La pronunciació vulgar  [bánakɔ́za]  denota un grau alt de lexicalització que indica que s'ha perdut la conciència de trobar-se davant d'una locució. –Em vols? – [bánakɔ́za]!

[estɾém] subst . m . 1 . Moviment o gest violent, provocat per un ensurt, per sorpresa, dolor repentí, admiració, etc.; sobresalt. ex: Quan la va tocar, ella va fer un extrem. 2 . Contracció de les vies digestives altes que acompanyen les nàusees i precedix sovint els vòmits.  ex: Quan provava les ostres, tot era un extrem. ETIM.: pres del llatí extremum , des de l'adjectiu. extremus, -a, -um , superlatiu de extĕrus , per substantivació.  RM

Santa Bárbara bendita, que en el cielo está escrita  y en la tierra bautizada, líbranos de esta "tronada".  Esperit Sant no pot dormir  perquè veu eixos tres núvols:  un de pedra, un de foc, i un de la mala ventura;  que no em faça mal a mi,  ni a ninguna "creatura". Pregària de les tronades a Oliva L'informant diu: Ma mare m´ha dit que eixa pregària ve de ben lluny, de la seua uela o més enrere... MFS

Fórmula de bon desig d'aniversari de natalici o pel dia del sant. La fórmula es completa amb la resposta En vida teua! MLC

[feramént] eina, ferramenta   1 . subst .  m .  Instrument de treball, sobretot el que és de ferro o conté ferro. ex: Au, arreplega els ferraments, que hui ja hem treballat prou! cast. herramienta .  2 . vulgarisme Òrgans genitals masculins.  ex: Allí estava ell *en tot el ferrament a l'aire. ETIM.: del llatí ferramĕntum , mat. sign.

[ʧikón] xicona (f.) [ʧikóna] xicó -ona 1 . Xic o xica jóvens, adolescents.  ex: Recordes que bé ho passàvem quan érem xicons? cast:  chaval, muchacho. 2 . Forma familiar d'Interpel·lar. ex: Que et pose hui, xicona? Una llisseta? 3. Forma familiar de designar els fills i les filles sobretot són jóvens i fadrins; per extensió, els germans o les germanes menors. ex: Vicent, no marmoles a la xicona quan torne a casa. ETIM.: de xic ,  relacionat amb el llatí   ciccum   'membrana que separa els grans de la magrana; cosa insignificant', amb un sufix - ó (n/t) que en llengua clàssica tenia valor diminutiu tot i que sembla que per influència dels usos del castellà (o de l'aragonés?) s'arribara a interpretar com augmentatiu.

Tots em *dien que en casara  i no portaria llenya  i ara que ja *m'ha casat  en porte al coll i a l'esquena. Font: Consuelo Gregori XL

[apapút] puput   palput subst . m . 1 . Au de l'ordre dels coraciformes, de la família de les upúpides, espècie Upupa epops , de vora 30 cm. de llargària, amb la part superior del cos de color argilosa o bru rosat, les ales negres creuades de ratlles blanques-groguenques, i la part inferior del cos de color groc terrós amb taques negres en el ventre; té la coa negra amb ratlles blanques, sobre el cap una cresta llarga d'un floc de plomes erèctils en forma de ventall, i el seu bec és molt llarg, prim i un poc corbat; és molt pudent  cast. abubilla .  *apaput 2 . vulgarisme Pilositat genital femenina. ex: I allí estava ella, tota arromangada mostrant *l'apaput. ETIM.: del llatí upupa , mat. sign. El gènere és variable: predomina el masculí. En el nostre cas el masculí ve de la confusió i l'atribució de la vocal de l'article femení la  al radical, freqüent per vulgarisme: vegeu el cas a *anou .  En valencià existeixen també les formes  paput...

loc . verbal Sanar. vegeu bo i * acurar -se

*astreleta [astɾeɫéta] destraleta subst . f . Diminutiu de *astral; destral menuda.  ETIM: des de * astral amb el sufix diminutiu/afectiu - eta . El canvi de vocal tònica genera una atracció de la [a] a l'articulació de la vocal tònica: [astɾaɫéta] > [astɾeɫéta]. vegeu *astral

*astral [astɾáɫ] destral, *estral subst . f.   Instrument de tall més o menys corbat format per una fulla plana ampla de ferro acerat, de forma aproximadament trapezial en un cap i que en l'altre té un ull on encaixa el mànec que segueix el mateix pla de la fulla.; cast. hacha, destral.  ETIM.: de destral (del llatí tardà * dextrāle , 'destral de mà', en oposició a altres ferraments semblants, més pesants, que s'havien de manejar amb totes dues mans, com la dolabra ; derivat de dĕxtra , ‘mà dreta’); amb pèrdua de la [ð] per ser intervocàlica i amb assimilació de la [a] de l'article amb la [e] àtona de la primera síl·laba [laðestɾáɫ] > [laestɾáɫ] > [lastɾáɫ]. nota: atxa Cal distingir  la destral   d e l' atxa , arma ofensiva cavalleresca, amb una certa semblança amb la destral, de la qual prengué l'origen. APM

loc . verbal Parlar sempre amb males paraules o de males maneres de tothom. vegeu *astral Entenc que ve que de tindre llengua de "destral" i que vol expressar que es té una llengua afilada, que talla, que fereix, que fa mal... APM

[ bɔ́ ] bona (f.) [ bɔ́na ] o [ bɔ́nɛ ] I .–  adj .  ( bon   quan precedix un substantiu masculí o un infinitiu)   Que posseïx perfecció dins el seu gènere.    1. referit a persones i en alguns casos, per analogia, a animals i a objectes personalitzats:  a . Caracteritzat per la bondat moral.  ex: És un home bo; no mira a qui dóna. b . Home simple, crèdul.  ex: És massa bona. Li la peguen com volen. c . Terme afectuós. ex: Escolteu, bona gent! 2 . referit a l'estat: a . Adequat. ex: Té un tros en molt bon lloc; no [hi] gela mai. b . Sa. ex: Ja està bo Salvador? 3 . referit a la qualitat  a . Que reporta utilitat, satisfacció (avantatjós, útil, convenient, favorable). ex: Què bones eren aquelles figues! b . Que encara servix, no deteriorat.  ex: Són bons encara eixos coets? c . Que excel·lix en el seu gènere, que posseïx en alt grau les qualitats desitjables. ex: *L'auia està molt bona no véns...

[askoɫtáɾse] v .   pron . 1 . En parlar, fer-ho amb molta pausa i afectació i tindre l'aire d'agradar-se, d'admirar-se, a si mateix, mostrant seguretat que es parla molt bé i i amb molt de trellat.  ex: Em posa nerviós quan parla escoltant-se. 2 . Atendre excessivament a l'estat de salut propi, observant minuciosament els símptomes reals o imaginaris. ex: Si no t'escoltares tant estaries més bona. ETIM.: Forma pronominal (reflexiva) del verb escoltar , del llatí  auscŭltare , mateix significat.

Set boques i una amb dents, tu m'entens? Set panxes i una amb melic,  saps lo que et dic?  Set culs i un amb *rabo,   endevina-me-la *salao.  Què és?  Una burra i sis cànters! FMB

Penjoll penjava,  pelut mirava.  Penjoll *caia,  pelut corria. Què és?  Una botifarra i un gat! APM