[astɾeɫéta] destraletasubst. f. Diminutiu de *astral; destral menuda. ETIM: des de *astral amb el sufix diminutiu/afectiu -eta. El canvi de vocal tònica genera una atracció de la [a] a l'articulació de la vocal tònica: [astɾaɫéta] > [astɾeɫéta]. vegeu *astral
[ansoβináɾ] v . Posar de sobines –e n posició horitzontal, mirant cap al cel –, ajagut d'esquena. ex. Com tornes a faltar-me al respecte, te'n pegue una que t'ensobine. cast. tumbar de espaldas Etim.: de la forma femenina de sobí (del llatí supīnu , mat. sign.).
[ floɾíɾ ] v . 1 . intr . Fer flor les plantes. ex: Els cirerers han florit massa prompte. 2 . intr . Aparéixer les flors. ex: Ja florix la primavera. 3 . intr . fig . Prosperar, estar en ple vigor. ex: Estic content. El negoci ha florit. cast: florecer 4 . pron . Cobrir-se de floridura. ex: Posa al sol eixa tela o sinó es florirà. cast. enmohecerse . 5 . tr . Cobrir de floridura; fer eixir floridura. ex: Si no bufa el vent, la humitat farà florir les taronges. cast. enmohecer . ETIM: del llatí tardà florīre des del llatí clàssic florēre , mat. sign.
Estar ple de ferides al cos sobretot a la pell i a més, de vegades, tindre la roba esgarrada i bruta. Ex: Va caure en unes angilagues i va vindre a casa fet un sant Llàtzer. Sant Llàtzer és el personatge d’una paràbola de l’Evangeli (Lluc 16,19-31); un home pobre ple de nafres que demanava almoina a la porta d’un ric. És el patró del leprosos. No classificat encara
Comentarios
Publicar un comentario