prova

[búfaró ʎ os] subst .   m . i   f . Persona amb un sentit de la realitat deficient, fantasiosa, donada a projectes escabellats o inconsistents; fracassat. ex: No *vullc sentir-te parlar de les idees d'eixe bufa-rotllos! ETIM: construït amb el verb bufar en 3a pers. del sing. del pres. d'ind. i el plural del subst. rotllo . Vol expressar l'acció inútil de qui bufa aire per un forat. vegeu xafa-xarcos

[ʧáfaʧáɾkos] subst . m . i f . Persona amb sentit de la realitat deficient, fantasiosa, donada a projectes escabellats o inconsistents; fracassat. ex: Si penses que et faràs ric ent-li cas… No veus que és un xafa-xarcos! ETIM: de xafar , del cast. chafar 'trepitjar',  i de xarco del castellà charco 'toll, bassa'. [ ʧaf-], l' onomatopeia de l'esclafament i l'al·literació amb [ ʧáɾ-] li dona una força expressiva particular pel que fa a la vanitat de caminar per les basses. vegeu bufa-rotllos

loc. adv . de lloc   vulgarisme Molt lluny, amb escreix. ex: *Lluntíssim, dius? Se n'ha anat a fer la u! ETIM: sembla expressar llunyania dins de la continuïtat. A la línia on s'escriuen les vocals, la u n'és la de més a la dreta, l'última que s'escriu segons la norma d'escriptura d'esquerra a dreta. Amb una càrrega menor de vulgarisme, es considera sinònima de 'a fer la mà' o 'a fer punyetes'.

loc . subst . olor de naftalina fig. Expressió amb què hom fa referència a institucions, a ideologies, etc., massa tancades, que no evolucionen.  ex: El nom mateix d'aquell casino ja *fea olor de boles.  vegeu boles

[boɫes] naftalé, naftalina, càmfora subst . f . plur. Conjunt d'unitats  de naftalé   impur  de cos esfèric utilitzat principalment per a combatre les arnes. ex: No se n'anava  mai a estiuar sense omplir els armaris de boles.

[aŋkaɾaðís] encaradissa (f.) [aŋkaɾaðísa]  adj . Que fàcilment s'encara; que agafa idees fortes o desitjos insistents.  cast. caprichudo , voluntarioso .  ETIM: format des del verb encarar  en l'accepció de 'acarar, enfrontar'  derivat de   cara . diàleg dels informants:  –L'escolte moltes vegades, però no acabe d'entendre el significat  –Jo crec que és com "tenir botifarra", quan l'agarres amb algú, "allà va". FP, MCGM

loc . subst . Acte de presència molt breu. ex: No es queda mai a dinar. És fer visita de metge i anar-se'n. vegeu Tocar buf

loc . verbal Anar a un lloc o fer una visita molt breu. ex: Va, dona! Acompanya'm! Però si serà tocar buf! vegeu buf , Visita de metge

[búf] subst . m . 1 . Acte de bufar, i l'aire que s'impulsa bufant. cast. soplo . 2 . Espai brevíssim de temps. ex: És fer buf, i ja està fet! cast. soplo .  ETIM: postverbal de bufar . vegeu bufa

[vensiʎá] revinclada subst . f . Torsió forçada i violenta d'una articulació; torcement del turmell caminant. ex: La vencillada em va fer tan de mal que no podia ni moure'm. ETIM.: de vencillar 'lligar amb un vencill' i este del llatí vulgar * vincīcŭlum , ‘lligam’ (derivat de vincire , ‘lligar’). vegeu girada de peu

[deskapsá ɾ ]  escapçar   v . tr . 1 . Tallar el cap. ex: Va descapçar el pollastre com si no res. cast. decapitar .  2 . tr . i pron . Tallar o llevar el cap, l'extrem o la part superior d'alguna cosa. ex: Ahí el tens, descapçant-se els granets davant de l'espill! cast.: descabezar . ETIM.: de escapçar , del llatí vulgar * excapitiare , per canvi de prefix ( es - (< ex -) a des -).

[piɣɔ̞́ta] subst . f .  1 .  verola  Malaltia infecciosa contagiosa i a voltes mortal,  caracteritzada per febre i per l'erupció de pústules a la pell i a les mucoses, que en esclatar-se i caure la crostera solen deixar petites cavitats inesborrables; pigota negra : la classe més maligna d'esta malaltia. Actualment es considera extingida. cast. viruela. ex: La pigota li va deixar la cara ratada. 2 .  varicel·la pigota borda : varietat benigna de la dita malaltia, en la qual les pústules són escasses i deixen pocs senyals. ex: Si té la pigota borda, no el deixes anar a escola. cast.  varicela, viruelas locas. 3 . per ext. Marca redona deixada per la vacunació. ex: Encara tenia al muscle una pigota. 4.  per ext.  Malalties semblants en animals i plantes. ETIM.: derivat de piga .

Modalitat de caça.  Caçar a la joca :  a) Caçar els ocells mentres dormen, anant-hi amb llums per enlluernar-los i pegant-los bastonades.  b) Parar espartets enviscats per agafar-hi ocells quan van a ajocar-se. c) Caçar a l'aguait. vegeu jóc FP

[apaɾáɾ] vulgarisme   aturar v . 1 . tr .  Impedir de continuar un moviment, una acció (a algú o a alguna cosa). cast. parar . ex: La Guàrdia Civil el va *aparar quan tornava de la platja. a) refl . o intr .  Cessar de moure's, de prosseguir una acció. ex: Es va *aparar i la va esperar. 2 . Rebre una cosa que cau dins les mans o dins algun recipient, sense deixar-la arribar en terra. ex: Va *aparar la pilota a l'últim moment. ETIM:  del llatí   parare   'preparar; fornir'; de la idea de 'preparar' es passà a la de 'posar en una situació determinada, aturar-s'hi, aturar alguna cosa amb un prefix a - de reforçament per tal de distingir-lo de parar 'posar, distribuir, preparar'. Per exemple: la taula 'es para' però el cotxe '*s'apara'. 

loc . adv . de mode . Canvi de sentit de l'expressió metafòrica Deixar (algú) més net que a sant Paulí (deixar algú arruïnat). Sant Paulí de Nola es va convertir al cristianisme i  va distribuir les seues riqueses entre els pobres.  Va passar tota la vida fent obres de caritat. Passa a significar en sentit comparatiu propi  per pèrdua de context:  Molt net; sense cap brutícia, sinònim de Més net que una espasa. cast.: Más limpio que una patena. MCGM

‎ fraseologia La bona qüestió és:… / La bona qüestió és que... Estructura introductòria per tal de centrar el contingut principal o el més important del discurs. En estil directe introduïx una pregunta clau; en estil indirecte sol indicar-ne en estil expositiu la informació rellevant de la qüestió. ex: La bona qüestió és: Pagarà? / La bona qüestió és que no sabem si et tornarà els diners.  diàleg de l'informant:  Trobe que emprem aquesta expressió per donar més emfasi al que anem a dir a continuació. MCGM

[enέɾta] Alerta! interj . imperativa per recomanar vigilància i atenció o per amenaçar. ex: Enerta que tornes a agarrar-me *dinés sense haver-me'ls demanat! cast. ¡cuidado! ETIM: de l'italià all'erta (erta, del llatí er [e] cta ), ‘en lloc elevat’ per a vigilar'. Sembla una forma paral·lela amb canvi del grup preposició+article ( al ) per la preposició ( en ). Tot i que també pot ser per confusió o per corrupció atribuïble a l'ús. Cal denotar que hi trobem una excepció a la regla general que fa que en valencià els inicis àtons en [en-] passen a pronunciar-se [an-].

loc . verbal vulgarisme Gitar-se, anar-se'n al llit, anar a dormir. ex: Xiquets, ja és ben tard; me'n vaig al joqueró. vegeu joqueró

[ʤoke ɾ ó]  vulgarisme subst . m . Llit; lloc on es dorm. ex: Hale! Prou per hui! Tots al joqueró!  ETIM: del fràncic juk , ‘pal on es posen les gallines’ amb l'infix -er- que sol expressar conjunt i el sufix. augmentatiu/afectiu -ó . vegeu jóc

[ aʤokáɾse ] v. 1 . pron   Posar-se les gallines o ocells en el lloc on han de dormir. ex: Les gallines s'ajoquen encara *en el sol fora.. cast.   recogerse. 2 . pron per ext . Retirar-se a dormir (un animal qualsevol o una persona). ex: Sempre s'ajoca en acabant de sopar. cast.  acostarse. 3 . Agotzonar-se, ajupir-se, posar-se amb els genolls doblegats i amb les anques reposant damunt els talons. ex: Ajoca't que *el voran! cast.  ponerse en cuclillas nota : La 3a pers. del sing. i del plur. del Pres. Ind. així com l'Imp. solen alterar la pronunciació de [-ó-] a [- ɔ́ -]   [s aʤóka ] / [s aʤ ɔ́ ka] i [s aʤóken ] / [s aʤ ɔ́ ken ]. vegeu jóc diàleg de l'informant: Estar ajocat: quan algú està febrós i amb poca gana de rebombori. NMT

[ʤók] joca subst . m . Lloc on acostumen dormir; es diu pròpiament dels ocells i aviram, i per ext., dels altres animals i de les persones.  ex: Quan va vore que totes les gallines eren al jóc se'n va tornar a casa.  ETIM: del germ. fràncic juk 'jou; perxa per a objectes, pal on es posen les gallines'.

[está ɾ  anwelát] loc . verbal Estar envellit (físicament i/o psíquicament). ex: L'he vist pel carrer i està molt *enuelat! vegeu *uelo

loc . verbal Envellir. ex: Mon pare s'ha fet *uelo a la carrera. vegeu *uelo

*nyespla [ɲéspla] nespra nespla, nyespra subst . f . 1 . Fruit del nesprer o nespler, de forma redona amb una cavitat profunda, el qual es cull verd i es conserva amb palla fins que ha madurat; comestible quan és passat o molt madur. cast. níspola, níspero.  2 . fig . Colp violent, normalment donat amb la mà tancada, especialment el que es dóna en agressió. ex: Li va arrear una nyespla tan forta que el va tombar de tòs. ETIM: del  llatí vulgar  nespĭla , neutre pl., des del llatí clàssic mespĭlum , i aquest, del gr. mespílon ( μέσπιλον) , nom de l'arbre, i mespílē ( μεσπίλη) , nom del fruit, amb alteració popular de m - en n - per dissimilació de la m - davant la - p -, i finalment amb palatalització de la n - > [ ɲ ]. El nesprer és un petit arbre caducifoli, de la família de les rosàcies ( Mespilus germanica ), de fulles lanceolades, flors blanques i solitàries i de fruits bruns comestibles.  El fruit d'aquesta espècie ha anat estant substituït ...

[aláɾp]   subst . m . 1 . Nadiu de l'Aràbia, àrab. 2 . fig . Persona inculta, salvatge, feréstega, esquerpa, intractable. 3 . fig .  Persona profitosa; ser un aprofitat. ETIM: de l'àrab al-ʿarabi (العربية), 'àrab'. diàleg de l'informant: És un "alarb", si t'encantes amb ell "no les tastes", "es faria amb tot". Ma uela ho deia a una persona profitosa i a més, ràpida en eixe comportament. MCGM

loc . verbal Veure allò que és amagat a dins del cos (se sol dir quan algú badalla obrint la boca exageradament). ex: Xica, quins badalls! T'he vist *hasta l'entrevill! vegeu entrevill ER

loc . verbal Fer uns ulls ben oberts; fer o tindre ulls inexpressius. ex: Em mirava sense dir res: *fea ulls de mújol! vegeu  mújol

[múʤoɫ]  llíssera   subst .  m . Peix de l'espècie  Mugil cephalus , semblant a la llissa, amb el cap pla i la boca menuda. cast.  mujol ETIM: del llatí  mugĭle , mat. sign. mújol

[ká]  prep .  Forma apocopada del mot casa . ex: La tonyna és de ca la Jòrdissa? Equival al chez francés que expressa l'entorn pròxim, l'àmbit, més que no l'edifici.

fraseologia Vols llavor? o Vols llavor o l'enrame? Expressió de desaprovació intensa. ex: Vols llavor? T'ho hauries imaginat? No podem arribar a més! vegeu Tu què trobes? MCGM

fraseologia Expressió de desaprovació. ex: Les dotze i encara res! Tu que trobes? La interrogació sol ser retòrica, de fort valor fàtic. tot i que semble voler implicar l'interlocutor. vegeu Vols llavor? Tu trobes?

fraseologia   En vols més? Para el cabàs!! Expressió de desànim quan no s'acaba la mala ratxa, per exemple. ex: Ahir es trenca el cotxe, hui no va la llavadora… En vols més? Para el cabàs!! MCGM

molt bé! magnific! fraseologia Expressió d'aprovació entusiasta. ex: Ho has dut? Sí? Escolta, la gràcia del món! MCGM

Quedar-se esperant infructuosament. ex:  No ha vingut veritat? T'has quedat com la nóvia del Pinet. La dita completa: Quedar-se com la nóvia del Pinet,  amb la cara *llavà i el monyo fet. cast. compuesta y sin novio. El Pinet és un barri d'Oliva. MCGM

[ve ɾ in ɔ́ ka] vulgarismes   subst . f . Genitals externs femenins. ETIM: incerta, pot ser que en relació amb verí , però no es veu clar l'origen de la terminació - oca . A Tàrbena hi ha un grup de danses anomenat 'Sa verinoca'. diàleg de l'informant: Temps enrere en parlàvem d'aquestes qüestions o d'unes molt semblants sobre la riquesa per anomenar "les vergonyes"... i ara m'ha vingut al cap l'expressió que diu: "Ves i toca't la verinoca" o "Ves i toca't allò que es cull amb cop". I la cançó que fa: "T'has esvarat i has caigut i t'he vist la verinoca, que's un animal pelut amb una cresteta roja". APM

A tot tirar   loc . adv . de temps . Com més tard, prolongant al màxim la duració.  ex: A tot estirar, el mes que ve ja podrem collir les taronges.

[ti ɾ át] subst . m . Persona molt dolenta i que fa patir als altres.  ex: Mal fill? Què va! Més encara: és un tirat. ETIM: del part. pass. de tirar  en el sentit de 'fer fora, despatxar' Tirat en el sentit de 'fet fora', pària. L'ús que es fa a Mallorca segons el DCVB ens remet al sentit original: Esser un tirat : haver estat desheretat o engegat de casa seva (Palma).  vegeu arrastrat MCGM

[moʎó] subst . m . 1 . Fita; pedra robusta ficada en terra per a servir d'indicació de límit d'una propietat, d'un país, etc.  ex: Com que posar un molló enmig d'un hort? cast. mojón . 2 . Pedra posada a una cantonada o a un costat de portal per impedir que els carros en passar freguen la paret. ex: Vaig rascar la pintura del cotxe en aquell molló. cast. guardacantón .  3 . Muntó de coses de poca alçada, semblant a una pedra de fita. 4. un molló (de) loc . adv . molt. ex: Mare, a mi me'n poses un molló, de puré! cast. montón .  ETIM: probablement del llatí hispànic * mutŭlōne 'cap de biga, permòdol'.

tornaveus –Vull dine(r)s! –El pare (el burro) en té tres! –Vull dine(r)s! –Tira't mà al fogó i en trauràs un quarteró!

escarniment Vicente mata la gente, con un cuchillo mata un chiquillo, con un puñal mata un pardal, con una faca  mata una vaca. MCGM

escarniment Salvador! La camisa et fa pudor!

escarniment Miquel de la mel, bollo, bollo, bollo… sardina *torrà pa i *cansalà!

tornaveus –Tinc set! –Pixa i beuràs calentet!

tornaveus –Tinc fred! –Arrima't a la paret!

tornaveus –Tinc fam! –Pega un bram!

tornaveus   –Què passa? –Una *uela per la plaça ( passa un camió i l'esclafa ). –Què passa?  –Un avió per la plaça,  passa ta uela  i l'esclafa. MCGM

v . No aprendre, no canviar d'actitud.  ex: Estes són hores? Tu no nous! ETIM: del llatí nocēre , mat. sign.  Defectiu emprat amb adv. de negació en present sing. ( este no nou o, tu no nous ) des de  noure   intr . ant . Fer mal; danyar.  diàleg dels informants:  –Referint-se a 'esta persona no apren, o que no agafa consciència'.  –No canvia. Continua fent el mateix, li diguen el que li diguen, li passa el que li passe  –Quan li manes que faça algo i passa del tema.  –Sinònim d'esmenar-se, a partir de Noure 'fer mal' (per tal que s'esmenen). MJLV, PF, FXLI

[azbaðoká ɾ ] v . 1 . tr . Badar, obrir (especialment una fruita o una flor); pron. obrir-se o badar-se una fruita com ho fa la magrana. ex: Ja estan esbadocant-se els melons. 2 .  Estar esbadocat , estar més obert del que toca.  ex: Això no t'ho comprarà ningú. No veus que està esbadocat? cast. abrir .  ETIM:: derivat de badoc . MCGM

bodocs [boðɔ́k] subst. m. Relleu de forma redona que serveix d'adorn en alguns brodats. ex: Allí estava, fent bodocs mentres escoltava la novel·la de la ràdio. cast.: bodoque ETIM: De l'àrab hispanic búnduq , avellanas, des de l'àrab clàssic bunduq , i este del grec [κάρυον] ποντικόν , [nou] pòntica).  diàleg de l'informant: Fer "bodocs", redolinets amb puntades de fil, elements decoratius en els brodats (centre de floretes...) MCGM

propaganda [pɾopaɣánda] publicitat   subst . f . 1 . Manera d'influir en l'opinió pública a fi d'aconseguir conductes col·lectives encaminades vers certes metes religioses, socials, polítiques, comercials, etc.  ex: No cal que em faces tanta propaganda que ja m'has convençut! 2 Mitjans (impresos, dibuixos, cartells, etc.) que serveixen per a propagar una cosa. ex: Només entrar a ca la Malonda hi havia una propaganda de sabó. ETIM: del llatí propaganda 'allò que ha de ser propagat, que ha de propagar-se', participi de futur passiu, n. pl. de propagare 'propagar', pres concretament de l'expressió Congregatio de propaganda fide , ‘congregació per a propagar la fe’.

doctrina [doktɾína] o [dotɾína] subst . f . 1 . Matèria d'ensenyament.  2 . Conjunt de principis en una branca determinada de coneixements. 3 . Allò que professa com a ver un savi, una escola, una secta, etc.  4 . Doctrina cristiana, o simplement doctrina: conjunt de veritats fonamentals de la religió cristiana que s'exposa i ensenya als infants i neòfits; per antonomàsia: catequesi de Primera Comunió. ex: Només acabes la doctrina prendràs la comunió. 5 . Catecisme, llibret on es recullen les veritats de la religió cristiana, normalment en forma de preguntes i de respostes. ex: Agarra la doctrina que sinó el *retor s'enfadarà! Locucions : Saber la doctrina: saber les veritats fonamentals de la religió.  Fer doctrina : ensenyar-la; se catequista.  Anar a doctrina : assistir a les explicacions del catecisme o doctrina cristiana.  ETIM: pres del llatí dōctrīna , mat. sign.

[askaɾðaléŋk] escardalenca ( f .) [askaɾðaléŋka] adj . 1 . Molt prim de cos.  ex: Està escardalenc. Què no menja? cast. seco , flaco .  2 . (So) esquerdat, estrident. ex:   Tens la veu massa escardalenca. cast. estridente . 3 . Persona xillona, basta, vulgar.  ex: La tia escardalenca eixa! Vas al mercat i només la sents a ella! MCGM

[samáro] subst . i adj . m . 1 . Astut i reservat, difícil d'enganyar. ex: Xe, quin samarro, no *n'hi ha qui l'enredre. cast. martagón   2 . toixarrut Home tosc, talòs, rústic, pesat; rude, grosser mentalment, estúpid. ex: Ahí va eixe samarro! No traurà trellat d'ell. 3 . Persona o animal gran i fort. ex: E m varen dir que era un gos falderet i mal samarro s'ha fet! ETIM: masculinització de samarra , del basc zamarra , peça de vestir, rústica, feta de pell amb la llana o el pèl de l'animal. JB

[samará] subst . f . Colp donat amb la mà o altra cosa plana. ex: Li va pegar una samarrada que el va deixar coent. cast. manotazo .  vegeu samarro RMS

[vóɾe peɾ un foɾaét] fraseologia loc . verbal Expressió que denota la desconfiança envers la sinceritat d'un fet o d'una actitud expressada per algú.  ex: Ja m'agradaria vore-la per un foradet, tant que diu.  Expressa la imatge d'algú espiant sense ser vist, darrere d'un barandat, per un forat on pot observar l'actitud o el fet sense la influència de la pròpia presència.

Gallina vella fa bon caldo. Dita que remet a la bondat de les coses antigues i a la valoració positiva de les persones majors. En comparança amb el valor culinari de la carn de gallina per tal de donar-li substància i gust al caldo. JBM