buf

[búf] subst. m. 1. Acte de bufar, i l'aire que s'impulsa bufant.
cast. soplo.
2. Espai brevíssim de temps.
ex: És fer buf, i ja està fet!
cast. soplo. 
ETIM: postverbal de bufar.
vegeu bufa

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

afonar (2)

[afonáɾ]  esfondrar 1 . v . tr . i pron . Caure (una cosa) desfent-se sobre els fonaments.  ex: S'ha afonat una casa a la carretera!  cast. derruirse , derrumbarse , hundirse .  2 .   tr . i pron . Destruir (una cosa) trencant-la, fent-hi una obertura, de fora cap a dins, de dalt a baix.  ex: Un cotxe li ha afonat una paret al meu veí.  3 . fig . Arruïnar, destruir, abatre.  ex: Van afonar l'empresa de son pare.  cast. arruinar .  4 . fig . Fer caure en una situació roïna, en un estat de depressió, d'abatiment, etc.   ex: Estava afonat des de que l'havien despatxat de la fábrica.  ETIM.: del llatí vulgar affŭndāre , mat. sign. o de fons .
Leer más

Son pare…

El pare, fetge Son pare fetge Son pare fel i la mare freixura, i sa mare freixura, i sa mare freixura, a vore a qui li semblarà la criatura. com ha de ser la criatura? a qui ha de semblar la criatura? Diàleg dels informants: –Qui no sembla als seus és un porc. –Quan una persona fa alguna cosa o mostra algun aspecte que fa recordar els seus progenitors. –També la diem en castellà, però només la primera part: Hijos de gatos, gatitos i sinó marramiau! –Encara que són parts de la carn d'un animal no especialment valorades, es tracta d'una ironia per referir-se a un xiquet o xiqueta menut/da, perquè és especialment bonic o bonica. MCGM, APM, JB
Leer más

rascló

[raskló] subst . m . 1. Au  de l'ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids  (Rallus aquaticus) de 28 centímetres, plomatge gris  blavós a les inferiors  i castany ( bru oliva )   a les parts superiors  amb els flancs ratllats de blanc i negre, i el bec llarg i roig, que habita en pantans i aiguamolls. 2. rascló , -ona   [rasklóna] fig. Infant amb unes característiques físiques i psicològiques que el predisposen a l'activitat i a l'entremaliadura. ex. Veges tu, quin rascló! Ara em diu que no s'ha menjat ell el pastisset! Diàleg de l'informant Un xiquet flaquet que no para *quet? CMN
Leer más