prova

[kakáwéɾ]   cacauera (f.) [kakáwéɾa]   subs . 1 . Venedor de cacaues.  Vulgarment: * cacauero . ex. Ja no passa el *cacauero pels carrers. cast. cacahuetero . 2 . Persona que canta de nas o malament, en referència a la veu de reclam del venedor de cacaues. ex. Què canta bé? però si és un *cacauero! Malnom d'Oliva. vegeu cacaua , cacauera

[ kakáwéɾa ] subst . f . Planta herbàcia lleguminosa anual  procedent d'Amèrica,  de la família de les papilionàcies ( Arachis hypogea ), de fulles pinnades, piloses, de flors grogues i de fruit que madura sota terra en forma de beines amb diversos grans. cast. cacauete, maní cacauera (font: Infojardín) vegeu cacaua , cacauer

[ kakáwa ] cacau, cacauet   subst . f . 1 .  Fruit i llavor de la cacauera  consistent en un llegum de clovella forta i gratellosa i de bessons blancs, arredonits, oliosos i amb un punt de dolçor; la solen menjar torrada o fregida amb sal. ex. Va! Posa'm una cervesa i un platet de cacaues. cast. cacahuete, maní . 2 . vulgarisme Penis, sobr e tot e n llenguatge infantil. ex. Ai, el meu xic, que va *en la cacaueta a l'aire! 3 . Expressió de sorpresa o d'aquiescència, amb ironia. ex. Ah, cacaua! Ara sí que l'hem feta bona! ETIM.: des del cast. cacahuete , d'origen americà,  del nàhuatl tlalkakáwatl 'cacau de terra', comp. de tlal·li 'terra' i kakáwatl 'cacau', en femení . VCP, LLN cacaues vegeu cacauera , cacauer

[kaɣaritó]  cagarrita subst . m . 1 . Excrement o trosset d'excrement, especialment el de forma arredonida o cilíndrica produït per animals menuts.  ex. Quin desastre! El rebost, ple de cagarritons de ratolí!  2 . Qualsevol matèria que s'hi assemble en la forma o en la textura.  ex. Prenia una medicina que era com cagarritons.  cast. cagarruta .  ETIM.: del llatí cacāre 'avacuar el cos', en rel. amb l'adj. grec κακός , - ή , - όν 'roïn, dolent, horrend, desagradable', en neutre plural κακά . la forma infixada expressiva despectiva - rrit - i el sufix diminutiu - ó .

[vinsós] vinçosa (f.)  [vinsóza]   adj . Que té vinces. ex: Aquella carn era tan vinçosa que no hi havia qui la rosegara.  ETIM.: de vinça amb el sufix - ós /- osa que expressa 'tindre la propietat de ser'.  vegeu vinça

[vínsa] subst . f.   1 .Veta o aigua; porció d'una cosa de color, forma o consistència diferent de la resta, com ara vinça de sang, de cansalada, de fusta, de terreny, etc.  ex. Has vist *en eixe tallat? *N'hi ha una vinça de terra més fosca. cast. veta . 2 . Tendó; tel de la carn. ex. No *vullc que me'n talles d'eixa [carn], que té massa vinces.   3 . Estella fina de la fusta. ex. Quin dolor! S'havia clavat una vinça. ETIM.: der. d'un verb ll. vg. * vĭnctiare (*vinçar) 'lligar', i aquest, del ll. vĭncīre , íd.; el sentit inicial degué ser 'lligam', després 'fibra, veta'.

loc . adv . de lloc En un lloc que no es vol revelar, com un lloc amagat sota unes posts. Activa la ironia per tal de manifestar: No res t'importa! diàleg dels informants: –A ma casa sempre s'ha dit responent a On estàs?? i no tenies ganes de donar explicacions. –He preguntat a mon pare sobre el significat de "baix postetes" i m'ha recitat esta cançoneta.  Es col.locaven dos xiquets, d'esquena a esquena, amb els braços entrellaçats; l'un doblegava el cos, quedant l'altre enlaire, i li deia el primer:    –A on estàs?  –Baix postetes.  –Què menges?  –Farinetes.  –Què beus?  –*Auia de la mar.  –Que es torne a voltejar.  Després es canviava el torn, el de dalt passava baix, i seguien el joc. XL, PFS, MCGM

loc . adv . temporal En un temps indeterminat o incert; no mai. ex. Ens veurem en la setmana dels quatre dijous!  informació de l'informant: S'utilitza per referir-se a una cita complicada amb algú, mai es troba el moment idoni per a quedar... JUV

[poðɾiméɾ] podrimener subst . m . 1 . Conjunt de coses podrides, corrompudes, brutes (en sentit material i moral).  ex. El món de la política és un podrimer!  2 . Lloc on es troben o on estan dipositades aquestes coses.  ex. La pallissa estava feta un podrimer.  cast. pudridero, cochambrería, sentina, estercolero.   ETIM.: der. d'un ll. vg. * putrīmen , -īnis, alteració del ll. putrēdo , -ĭnis 'putrefacció, corrupció', der. de putrēre 'podrir'.

[kalíʤa] xafogor subst . f . Ardor de l'ambient; aire ambient carregat de calor humida.  ex: Fa una calitja que no que no hi ha qui *ixca al carrer!  ETIM.: del ll. calīgĭne  'tenebres; boira'. vegeu fosquissa

[ventoɫéɾa] ventada subst . f . 1 . Colp de vent fort i sobtat; període breu de colps de vent forts i irregulsrs.  ex: Veges tu!  Quina ventolera  s'ha girat!  2 . Acte o actitud irreflexiva.  ex. Li va entrar la ventolera i ho va comprar.  cast.: ventola , ventolera .  ETIM.: Del llat. vulg. * ventularia (de * eventulāre , per eventilāre , per infl. de ventŭlus ).