vinçós
[vinsós] vinçosa (f.) [vinsóza] adj. Que té vinces.
ex: Aquella carn era tan vinçosa que no hi havia qui la rosegara.
ETIM.: de vinça amb el sufix -ós /-osa que expressa 'tindre la propietat de ser'.
vegeu vinça
afonar (2)
[afonáɾ] esfondrar 1 . v . tr . i pron . Caure (una cosa) desfent-se sobre els fonaments. ex: S'ha afonat una casa a la carretera! cast. derruirse , derrumbarse , hundirse . 2 . tr . i pron . Destruir (una cosa) trencant-la, fent-hi una obertura, de fora cap a dins, de dalt a baix. ex: Un cotxe li ha afonat una paret al meu veí. 3 . fig . Arruïnar, destruir, abatre. ex: Van afonar l'empresa de son pare. cast. arruinar . 4 . fig . Fer caure en una situació roïna, en un estat de depressió, d'abatiment, etc. ex: Estava afonat des de que l'havien despatxat de la fábrica. ETIM.: del llatí vulgar affŭndāre , mat. sign. o de fons .
Comentarios
Publicar un comentario