fora

[fɔ̞́ɾa] adv. 1. A la part exterior. 

ex. Quan fa calor, dormim fora. 

cast. fuera. 

2.  amb la prep de 

a. En sentit immaterial, lliure, deslliurat, exempt. 

ex. Jo faig prompte el dinar i *aixína ja estic fora d'anar amb presses. 

b. Equivalent a no caldre, no haver de.

ex. Ves amb el teu cotxe i fora d´esperar a uns i a altres. 

ETIM.: del llatí fŏras, mat. sign.

LLN