[kasét] cassó m . Atifell de cuina de forma aproximadament semiesfèrica, constituït per un recipient menut de forma aproximadament semiesfèrica, amb mànec relativament llarg, que serveix per a bullir aigua o per altres usos culinaris cast. cazo . Etim.: derivat dim. de cassa – del llatí cattĭa (gr. cyathos ) ‘tassa’ (cfr. REW 2434), o de l'àrab qaṣ'a ‘escudella gran’ –, amb canvi de gènere per influència del castellà cazo . (DCVB); o d'origen incert, probablement d'un preromà, no cèlt. ni protohispànic, * kattia / kattio -, provinent d'una forma protohel·lènica o mediterrània, afí a formes micèniques (GDLC). RM, JLJ, JMC, JES, SG