ensobinar

[ansoβináɾ] v. Posar de sobines –en posició horitzontal, mirant cap al cel–, ajagut d'esquena.

ex. Com tornes a faltar-me al respecte, te'n pegue una que t'ensobine.

cast. tumbar de espaldas

Etim.: de la forma femenina de sobí (del llatí supīnu, mat. sign.).