prova

Ser una persona desaprofitada, de poc profit, que no serveix o no vol treballar.. vegeu *gramàntul Seria alguna cosa així com un perdut, bandoler en el sentit de golfo, que no aprofita per a taco d'escopeta... JB

[gɾamántul] subst. i adj. gramàntol, gramanto. 1. Alatrencat;  pollastre alatrencat. 2. Carranc de riu. 3.   Persona desaprofitafa, de poc profit. Ex:   Està fet un gramàntul! ETIM .: desconeguda La forma gramanto es troba en el diccionari de Carles Ros, citat per Martí Gadea i emprat per Enric Valor a les Rondalles . JB

Loc. Ser una persona poc disposada, poc faenera i grandassa. vegeu gramallla MCGM

[gɾamáʎa] subst. f. Túnica llarga fins als peus que portaven els homes i les dones a l'edat mitjana. I en particular era el vestit dels governants: consellers i regidors. ETIM.: del grec grammátika (γραμματικα), en llat  grammatica  vestis 'vestit propi dels notaris i escrivans', dits  grammatici  en el ll. medieval. MCGM gramalla

Loc. castellanisme .  vestit de bany;   banyador. Forma antiga d'anomenat la indumentària per a prendre el bany; és una referència als mallots complets tant d'home com de dona.  RM Tratge de bany

[andɾaɣó] subst. m. dragó. Rèptil sauri de la família dels gecònids, del gènere Gecko, que té el cap gros, els dits molt eixamplats, el dors grisenc o negrós i la panxa blanquinosa; és tímid i inofensiu, i habita per dins forats de paret i cases velles. Ex: Matava els *andragons amb el seu rifle de balins. cast. salamanquesa . ETIM.: del llatí dracōne   vegeu els comentaris Hipòtesi: Amb l'afegit de l'article personal  en com marca de respecte per tal de conjurar els efectes nocius que li eren atribuïts? CMN endragó

Expressió que qualifica algú de ser inútil; de ser un  'poc trellat' o un 'poca solta'; algú que  ocupa lloc i que no fa ni aporta res; algú  poc disposat, poc faener i grandàs; algú detestable. vegeu andròmina Diàlegs dels informants: - Ës un insult afectuós que fa pensar a les coses velles que estan criant pols a la pallissa o a la cambra i que servixen de ben poc o fan poc servici. - Jo sempre l'he sentida aplicada a persones. - Clar, per això és un insult amable. És una forma fina de dir 'poc trellat', 'poca solta' en lloc de dir 'inútil'. 'destrellatat'… - Ah, jo no li donava eixe sentit. Per a mi era algú vestit un poc com un fantasma, amb roba gran i passada de moda. - Imagina't una roba vella penjada a a cambra. També podria considerar-se eixe valor 'fantasmagòric'. - Estàs feta una andròmina vella. - A perssones sempre l'he sentida referint-se a aquelles que ocupen lloc i no fan ni aporten res. Com faristol, q...

[andɾɔ́mina] 1. subst. f. Cosa inútil o que fa nosa. Ex: Lleva d'ací totes eixes andròmines! 2. m. El qui conta mentides o afalaga per enganyar.  Ex: Va, home, no sigues andròmina. Això no s'ho creu ningú. cast. trapacista . 3. pl. Eines o artefactes, en general, dels que serveixen per fer qualsevol cosa. Ex: Té la pallissa plena d'andròmines. cast. enseres, cachivaches.  ETIM.: probablement és certa l'etimologia proposada de Corominas DECast, i, 209-210, que fa venir andròmina del nom mitològic Andròmeda , personatge d'una famosa faula que, contada a la gent, devia semblar tan fantàstica i absurda que el dit nom hauria esdevingut sinònim de ‘faula, mentida, embolic’. (DCVB)

[kantáɾ laskeʎá] Acció d'escarni dels vidus que es tornaven a casar. Mon uelo, viudo, es va casar amb una viuda cap als anys 1940, sembla ser que estava mal vist ( si vegueren lo que passa ara!!) i ho va fer a les 8 del matí un dia de faena per a que no li cantaren l'esquellà (una colla que anava amb esquelles a fer escarni dels pobres viudos) FMB

[está ɾ   aɱfambɾat ] loc. verbal .  Patir fam, patir gana molt intensa. Ex: Encara no dinem? Estem emfambrats! cast. hambrear, estar hambriento. ETIM.: fam ve de l'acusatiu del llatí fames , famis, que passa a ser fame ; el nostre mot sembla venir del llat. vulg. * famen , -ĭnis, del qual procedeix el castellà hambre per evolució del grup - mn - a -m br -. Tenim doncs dues possibilitats: a) Que siga una construcció popular sobre la base de hambre ( *enhambrado ) amb emf -. (en- fam). b) Que vinga d'una evolució paral·lela d'origen mossàrab, més pròxima de les solucions evolutives castellanes que no de les catalanovalencianes. MCGM, JC el grup musical  La comuna de  la Font d'En Carròs, canta: El tercer món mor emfambrat està malalt i endeutat Fons Monetari fins a quan?

[tɾáw] subst. m. 1. Forat llarguer practicat a una tela, cuiro, etc., per a fer-hi passar el botó. Ex: No li faces massa gran el trau que el botó se n'ìxirà. cast. ojal . 2 . Incisió profunda feta al cos d'una persona o animal per ferida d'instrument agut, per colp violent, etc. Ex: Se'n va vindre tot xorrant sang. Li havien fet un trau al cap. cast. agujero . ETIM.: d'un mot probablement gàl·lic * traucum , mat. sign., del qual sembla esser una variant la forma traugum que apareix en la Lex Ripuaria. (DCVB). d'origen preromà, probablement d'un mot gàl·lic * tráokom 'forat'. (GDLC) AL

[peɾéta] subst. f. Dispositiu d'interruptor elèctric, amb semblança figurada a la forma d'una pera, que va entre l'endoll o la font d'alimentació i l'aparell elèctric. ETIM.: del llatí vg. pĭra , var. del clàssic pĭrum , 'pera'. pereta antiga pereta moderna

[peɾíʎa] subst. f. bombeta. Làmpada elèctrica formada per una ampolla de vidre a l'interior de la qual hi ha un filament metàl·lic, generalment de tungstè, que produeix llum per incandescència en circular-hi el corrent elèctric. Ex: No toques la *perilla, que crema. cast. bombilla . ETIM.:  ETIM.: del llatí vg.  pĭra , var. del clàssic  pĭrum , 'pera'.  Tot i que es considera un castellanisme, el diccionari de la RAE no en recull l'accepció de l'enginy elèctric.

Menjar una porció menuda d'aliment per tal de distraure la gana i així poder esperar la menja forta Menjar alguna coseta que et lleva la fam de moment quan estàs "emfambrat" MCGM

[bumbɔ́t] subst. m. borinot. Insecte himenòpter de diverses espècies del gènere Bombus , semblant a l'abella, però molt més voluminós, i que es caracteritza per la forta remor que fa amb les ales i la boca quan vola. Ex: M'ha entrat un bumbot dins de casa i no sé què fer! cast. abejorro . ETIM: segurament de l'onomatopeia bomb - per referència indirecta a bomba. A mb tancament de la  o  en u. JC, RM borinot (Bombus sp.), xuclant nèctar del romer

[karánk de ríu] Cranc d'aigua dolça.  Austrapotamobius pallipes . Carranc de riu Aquest és el nostre, l'ibèric. El desplaça del seu hàbitat el cranc de riu americà ( Procambarus clarkii ) introduït, vector de fongs i virus. JC

[ asp ɾ e ʎ a] subst. f. Alga d'aigua dolça. Chara vulgaris .  – Quan una bassa está plena d'herbassa flotant, mon pare deia que tenia asprella . – L'he utilitzada en aquaris casolans, per a mantenir viva la gambússia i altres peixets de riu, ja que oxigena l'aigua.  MAFS, JC asprella

[klέk] subst. m. Espècie de botó compost de dues peces que es tanquen ficant-se la part convexa d'una dins la part còncava de l'altra. Ex: Li va posar un clec al coll de la bata. cast. botón a presión , cierre . ETIM.: onomatopeia del soroll de tancament. TCM, RMS, LLN Cartó de clecs

Rebre. Ser castigat físicament. Ex: Si no *assoltes això, portaràs bastó! Encara que el càstig no siga amb cap bastó. La marca de passivitat la dóna el verb portar. LLN

El meu Miquel és un poc original, porta guants de punt d'anguila mitjos de fil d' ampalomar i una vareta de canya dolça i al dit un sello de correus, el meu Miquel és un poc original. JP

Els xurros en Aragó, al cresol li diuen " candil ", a la finestra " ventana " i al jolivert " perejil "!. MAFS

Adiós Cavall Bernat! Muntanya del Xiricull, totes les dones de Forna, porten un pedaç al cul!. Quan els homes passaven pel Cavall Bernat en direcció a Forna. MAFS

[tarɔ́s] subst. m. Terròs. Persona rústica, mancada d'instrucció i d'educació; persona poc intel·ligent; persona difícil; persona amb certes deficiències naturals. Ex: *Tarròs, més que *tarròs… No entens res de res! cat. or. talòs cast. palurdo . ETIM.: derivat de terra amb el sufix - òs , que sembla venir d'un sufix llatí vg. *- ocĕum format a imitació dels clàssics - acĕum , - icĕum i - ucĕum . MCGM, MAFS

[torupéɾo], [turupéɾo] o [terupéɾo] subst. m.  terruper (o terrupero).  T erreny pobre. Ex: Açò és un *torrupero: d'ací no es trau renda. Peça de roba vella o pesada. Ex: Quin *torrupero t'has posat, xica? Persona que porta roba vella. Ex: Estàs fet un *torrupero, no tens vergonya? ETIM: incerta, però podria tenir alguna cosa a veure amb terra petrarum : terra pedregosa. definició provisional Diàleg dels informants: – Sí senyor! Mon uelo ho deia quan parlava d'un terreny que era una càrrega dur-lo endavant. – En ma casa es diu torrupero , quan et poses alguna peça de roba que ja esta molt velleta. Ex. No et poses això que és un torrupero. No et poses això que pareixes un torrupero. – Jo ho he escoltat en els dos sentits, tant per un terreny difícil de dur endavant, com per una peça de roba vella o pesada; el problema és que jo he escoltat terrupero . I em sembla més adient, perquè supose que vindrà de terra... però clar, cadascú tindrà les seues variants. – Quan et p...

[bɾéɣa] subst. f.  baralla  Discòrdia manifestada violentament. Ex: No es parlen des de que varen tindre una brega al carrer Major. cast. pelea , brega , combate . ETIM.: del germ. brekan ‘rompre’.

[alβaɾzéɾ] subst. m.  esbarzer  Planta rosàcia espinosa, Rubus fruticosus. El que hi ha a Oliva és el  Rubus ulmifolius. Ex: Es va enganxar en un *albarzer i va vindre fet un sant Llàtzer. cast. zarzamora . ETIM.: de barzer , precedit de l'article aràbic al -; potser d'un preromà hispanopirinenc, segurament no indoeuropeu, probablement emparentat amb l'oc. barta 'bardissa' i el cat. i cast. barda 'cleda'. (GDLC) JC albarzer  Rubus ulmifolius  

[aɲʤiláɣa] subs. f. Argelaga. Planta lleguminosa i molt espinosa ( Calycotome spinosa, Ulex europaeus, Genista scorpius i Ulex parviflorus ). Ex: Pastorets i pastoretes, feu-me *nyenya que tinc fred No me la feu d'*angilagues, feu-me-la de romeret. cast. aliaga ETIM.: de l'àrab hispànic arjilāqa. És mel·lífera i els agrada molt als conills quan és tendra. JC angilaga ulex parviflorus

[meneʤáɾ] v. tr. Moure d'un costat a l'altre Ex: Meneja una miqueta l'arròs. cast. menear , revolver . v . pron . menejar-se Obrar de pressa, amb promptitud. Ex: Meneja't! què esperes? Tractar o intervenir en un assumpte. Ex: Tranquil·la que ja em menege jo i t'ho resoldré. cast. menear , manejar . cat. or. remenar ETIM.: derivat de menar, del llatí mĭnare , ‘amenaçar’, ‘conduir un ramat’.

[dezvaníɾse] v pron. alegrar-se molt, sentir molta satisfacció; esvanir-se, devanir-se, enorgullir-se. Ex: Està desvanit perquè el seu fill ha aprovat les oposicions. cast. envanecerse . ETIM.: de esvanir , per canvi de prefix. Del sentit d'envaniment a la nostra parla s'ha passat al de satisfacció i alegria.

[roma ŋ gó]   romangona (f) subst . i adj . Apel·latiu afectuós que es fa als xiquets i a les xiquetes d'intel·ligència desperta i molt xarradors. Ex: Esta xiqueta està feta una romangona, ho xarra tot. ETIM.: Segurament en relació amb romangar / arromangar i per extensió amb romana i romancera .

[aromaŋgáɾ] v. tr. Arremangar. Ex: Arromanga-li els camals, que no se'ls banye. v. pron. arromangar-se Ex: Em vaig quedar en els ull com a plats quan es va arromangar tota *arromangà! ETIM.: és dubtós si és pres del cast. arremangar o si és una formació paral·lela a la del mot castellà, que evidentment es deriva del llatí manĭca, 'mànega'.

Ser d'un poble molt menut, poc important.

[saɾváʧo] subs. m. Fardatxo; reptil sauri de l'espècie Lacerta ocellata. Els que hi ha a Oliva són laceta lepida. Ex: Els *savatxos em fan *fredat perquè es planten i mosseguen. cat. or. llangardaix . cast. lagarto ETIM. probablement d'un encreuament de l'àr. ḥardûn , íd., i el preislàmic sarvatxo , mot també dels parlars meridionals, del gr. bizanti saurákion ( σαuρáκιον) , dimin. de saûros ( σαûρο ς ), saúra ( σαúρα ) 'llangardaix', amb tractament mossàrab del sufix. JC sarvatxo lacerta lepida

[seɣɾentána]  sargantana   subst. f.  Sauri de diverses espècies del gènere Lacerta ; és el nom de les espècies de poca corpulència, sobretot de la Lacerta muralis (mentre que les de més grossària s'anomenen llangardaix o lluert ). Ex: Puja per les parets com una *segrentana. cast. lagartija . ETIM.: probablement d'un derivat llatí vg. * lacartāna de * lacarta (clàssic lacĕrta ), ‘llangardaix’, amb la l- canviada en s- per creuament amb noms d'altres rèptils com serpent, salamandra o els de la família del cast. sabandija . (DCVB) D'un preromà * lakartana , dimin. del preindoeuropeu * lakarta amb el sufix iberobasc - na , probable base del ll. lacerta 'llangardaix', amb encreuament progressiu amb el protobasc seguandílea 'sargantana'. (GDLC)

[fusáɾ] v. tr. Furgar; remoure, punxar, escorcollar, xafardejar, tafanejar; als animals, alçar o remoure la terra amb el morro. Ex: E s fussa el menjar; es fussen els caixons; es fussa la ferida; es fussa el nas; es fussen els assumptes dels altres…; els porc i els senglars fussen la terra. ETIM. verb construït sobre el subst. fus , del llatí fūsu 'fus' vegeu fus CPG

Pis pissiganya, oli de la ganya… Filla pelingrera, Filla pelegrina, Filla pelingresa, agrana’m esta casa! "grana'm" esta casa! Mare que no puc, que tinc la mà encordà. que tinc la mà cordà. que tinc la mà encordada. Qui te l'ha encordà? Qui te l’ha cordà? Qui te l'ha encordat? El rei i la reina. Passa un castelló. Posa el peu Posa els peus dins del caixó! APM MLC MAFS

[aspiʃoráɾse] v. pron. 1.  Regalimar. ex:  De tant com plovia, l'aigua s'espixorrava per les parets. 2 .  Compixar-se; riure amb soroll o amb grans contorsions. ex:  Sempre que obria la boca m'espixorrava de riure. cast. mearse . ETIM.: derivat de pixar , d'un radical onomatopeic [piʃ-] (cf. el fr. pisser , it. pisciare , etc.).

loc. adv. Estar dret i sense moure's d'un lloc. Ex: Poseu-vos de plantó quan entre el professor. Estar de plantó : estar aturat dempeus. Fer estar de plantó : fer esperar aturat a un lloc. El plantó és el soldat que està dret per guardar o per complir una consigna. En aquest sentit, estar de plantó: estar dret complint un servei o consigna militar. Pres del cast. plantón

loc. adv. Fer una acció o una cosa arreu, de mala manera, sense planificar, sense posar l'atenció, el trellat, necessaris en allò que hom fa, irreflexivament. Ex: Hala! A tiri *bandiri! I penses que fent-ho d'eixa forma trauràs trellat? L'origen de l'expressió és incert. Sembla ser una expressió en català oriental, imperativa: Tiri (tire vosté), Baldiri (nom d'home documentat al DCVB ). Segurament per algú (Baldiri) que quan tirava –en un joc segurament–, ho feia sense parar atenció. No coneixem les circumstàncies del fet. És una expressió lexicalitzada , emprada sense saber-ne el sentit estricte. És pròpia d'Oliva. Sinònims: a burro barra , a la babalà. MCGM

Fet arreu, sense atenció, sense planificar. Ex: Si fas els exàmens a burro barra, no aprovaràs mai. L'expressió sembla relacionada amb el temperament dels ases, de vegades impredictible. I amb "barra": maxil·lar inferior. JC

[víɾi] sust. m. Verí. Ex: La serp li va soltar el viri. Mal geni; caràcter: Ex: Mal viri té la dona! cast.  ponzoña, veneno . ETIM.: del llatí vg. * venīnu , var. del clàssic venēnum ; sembla format per regressió damunt verí (pronunciat virí) per haver-se interpretat la terminació de verí com si fos un sufix diminutiu. S'usa per dir que una persona és emprenedora, o que un animal té força; exemples d'això seria " mira com trau el viri ", la locució tindre viri o traure viri seria per expressar això. MLC Quan una persona és nerviosa, planta cara i és cul coent també se li diu que és virinosa. MCGM

[fɾeðát]  feredat   subs. f. 1. Horror, por intensa. Ex: Vicentet *fea fredat. Només vore'l els xiquets amollaven a córrer. cast . grima 2 . Gran admiració barrejada d'espant. Ex: Li tinc *fredat; sempre té les idees més bones. ETIM.: del llatí ferĭtāte , ‘feresa’. LLN, MCGM

[faɾ έ stik] o  [fa ð έ stik]  adj. Feréstec; salvatge, indòmit; que fa feredat. Ex: Animal *farèstic, més que animal! Per què fas eixes coses? cast. terrible,   salvaje . Var. form.: feréstic ETIM.: del llatí fĕrus , ‘salvatge’, i considerar la terminació com a presa de forest ‘bosc’ (o sia, que feréstec equivaldria originàriament a ‘boscatà’).

[ankonna ɾ se] v. pron. Tancar-se o mantenir-se ferm en una decisió o en una actitud. Ex: Mira, que s'ha encotnat i no el traurà d'*ahí. Etim.: verb construït sobre cotna ' Pell gruixada i forta ', del llatí * cŭtĭna , derivat de cutis , ‘pell’ "Estàs *anconnat en tal o qual cosa " quan estàs obsessionat per *algo. XRO

[rámpa] subst. f. Paràlisi dolorosa i transitòria de certs músculs, principalment de la cama o del braç, per defecte circulatori; Ex: Ai, quina rampa més dolorosa! cast. calambre . ETIM.: probablement del germ. * hramp (var. gòtica del fràncic kramp ), ‘estrenyedor’ També se li diu rampa al dolor causat per un espame muscular involuntari. Pero com que en castellà li diuen "calambre", busca qui t'ha pegat. SMS

[ʧέnvit] subst. m. Gelat en forma rectangular col·locat entre dues galetes de neula. Ex: Qui vé a fer-se un "xenvit a la Ibense? cast. corte ETIM.: de l'anglés sandwich Antigament feien un trosset de gelat, i li deien xènvit! Per deformació, a ma casa sempre que han dit anar a fer-se un gelat han dit " Anem al xènvit? " MLC

Expressió de son. Ex: Oh quina tora! No hi ha cap definició que s'acoste al nostre mot tora [t ɔ́ ɾ a]: planta verinosa, protuberància del terreny… o forma de pronunciar Torah –la Bíblia jueva, els cinc primers llibres de l'Antic testament–. Potser també una antiga forma relacionada amb aturar –en castellà, atorar –. ETIM.: del llatí vg.   * attūrāre ,  var. de   obtūrāre ,  ‘tapar’, ‘impedir el moviment’. MTG

Endormiscar-se. Com si se li posara un tel als ulls. vegeu *embeltir-se Quan algú està a punt d'adormir-se, se li tanquen els ulls, diem que "està entelant". La paraula "entelar" l'he sentida en referència a una tercera persona: " Mira eixe bebé.. pobret, està cansaet, ja està entelant ". ACP

Es diu d'un xiquet llest –que mira de reüll, amb intel·ligència–. vegeu *bisco

adj . exclamatiu i admiratiu. Vindria a equivaldre a quin . Ex: * Minro mantecao ham montat. Ex: * Dien que era falderet... i minro *galulo s'ha fet. Sembla ser una variant formal de manro , tot i que acompleix sempre la funció adjectiva, és a dir que acompanya el nom i el qualifica. VL, ACP, APM

Exclamació per expressar disgust o disconformitat, dita amb to irònic. Ex: Ai, manro! I això t'ho creus? ETIM: desconeguda, tot i que hi ha un joc amb aquest nom. VCP, MCGM, APM Definició provisional

[askaɾotáɾ]  v. tr. Avalotar; moure escarot o produir espant, enrenou, aüixar, fer fugir (els animals, etc.). Ex: No m'escarotes a la gent que no hi ha per a tant. cast. alborotar . v. pron. escarotar-se  Desbandar-se. Ex. L'haca es va escarotar quan va vore la serp. ETIM.: derivat de escarot. MASF

[askaɾɔ́t] subs. m. Enrenou, avalot. Ex: Has vist l'escarot a la porta del col·legi? cast. alboroto . Feredat, espant. Ex: Quin escarot quan va començar la guerra! cast. espanto . ETIM.: del germ. skara , ‘tropa’, com el prov. esqueira , l'italià schiera , l'ant. fr.eschiere , etc. L'evolució del significat de ‘tropa, esquadra’ a ‘soroll de crits o paraules’ passa pel soroll que feia tanta gent junta. MCGM