desvanir-se

[dezvaníɾse] v pron. alegrar-se molt, sentir molta satisfacció; esvanir-se, devanir-se, enorgullir-se.

Ex: Està desvanit perquè el seu fill ha aprovat les oposicions.

cast. envanecerse.

ETIM.: de esvanir, per canvi de prefix.

Del sentit d'envaniment a la nostra parla s'ha passat al de satisfacció i alegria.