fussar

[fusáɾ] v. tr. Furgar; remoure, punxar, escorcollar, xafardejar, tafanejar; als animals, alçar o remoure la terra amb el morro.
Ex: Es fussa el menjar; es fussen els caixons; es fussa la ferida; es fussa el nas; es fussen els assumptes dels altres…; els porc i els senglars fussen la terra.
ETIM. verb construït sobre el subst. fus, del llatí fūsu 'fus'
vegeu fus
CPG

Comentarios

Entradas populares de este blog

ensobinar

florir

Estar fet un Sant Llàtzer