batecul

[batekúɫ] subst. m. Colp donat al cul, a les anques, amb la palma de la mà.
ex: *En quatre bateculs li lleve jo eixa cabuderia que té.
cast. azotaina, julepe 
ETIM.: compost de l'imperatiu de batre i cul.
AL, ACP, JC, JB, XL

Comentarios

Entradas populares de este blog

ensobinar

florir

Estar fet un Sant Llàtzer