llandada
[ʎándá] subst. f. Situació o fet enutjós, dolent, avorrit.
ex: Esta pel·lícula és una llandada.
cast.: latazo
ETIM.: construïda sobre llanda, del llatí lamĭna, més el sufix -ada (-ata) amb sentit de superlatiu. Expressa dissonància i poc valor.
vegeu llanda
VCP
Comentarios
Publicar un comentario