miquenga

[mikέŋɣa] subst. f. Poquíssima cosa, quasi no-res, amb sentit menyspeador. 

ex: I vos baralleu per eixa miquenga? 

cast. migaja, nimiedad 

ETIM.: de mica 'partícula, petita porció', del llatí mīca, mat. sign. 

diàleg dels informants:

–Les miquengues, o solls, són les restes d'algun menjar. Solen ser molletes xicotetes, insignificants, que no ens calmen l'apetit, vaja! 

–A més de miquengues jo he oït miquenguengues.

–Miquengues: parts inapreciables, quasi, d'alguna cosa, més menudes que miquetes... de fet la terminació -engues en aquest cas ja ens dóna una pista d'un cert menyspreu d'allò que ens queda d'un tot... 

–…"miconeues","miconengues" "miconiues".

RM, JB, MAFS, MCGM