prova

[raβása] o [reβása] subst . f . Part inferior de la soca d'un arbre o arbust generalment més gruixuda i resistent, que creix i que està coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels.  cast. cepa .  ETIM.:  probablement  del llatí tardà * rapacĕa , derivat del llatí clàssic   rapum , des del llatí vulgar rapa ,  'nap rodó', per les arrels voluminoses d'este vegetal. Malnom d'Oliva, també Rabasseta . APM

[rapdé ʎ s] topònim "Rabdells, partida [i platja] d'Oliva, també [de l'arrel ribāt], amb sufix "superlatiu islàmic"; o sigui format amb el mateix Ribat el·lah ' el ribat (caserna fortificada) sublim' o simplement amb Ràpita" Coromines (VI, 341b37). ETIM.: de l'àrab clàssic  ribāt (رباط), ‘monestir fortificat a la frontera’ o de l'àrab dialectal andalusí  rābiṭa , edifici musulmà, militar o religiós, situat a la frontera o en un lloc apartat. diàleg dels informants:  –L'any 2007 es va estrenar una obra en el certamen de marxes mores i cristianes d'Oliva; el compositor volia posar-li Rabdells perquè precisament en la partida del terme va escriure les primeres notes; el problema és que hi havia una fanfara (escrita per Josep Malonda) que ja portava el nom de Rabdells . Li vaig suggerir Rabell , que és el nom de la marxa. I per què Rabell? I què té a vore amb el comentari? Precisament per les definicions de Rabell 1. RABELL...

[ankaŋgɾenáɾse] gangrenar-se v . pron . 1 . Patir gangrena una part del cos; posar-se la gangrena en alguna cosa. ex: La cama anava *encangrenant-se i el metge no podia fer res. cast. gangrenarse   2 . per analogia Encolerir-se molt. ex: *Veïa com es *feen les coses i anava posant-se de molt mala llet; *s'encangrenava. ETI1M.: de * cangrena , forma vulgar de gangrena , del llatí gangraena , i aquest, del gr. gággraina , (γάγγραινα) del verb grao γραω o graino (γραινω), 'rosegar, menjar'. La forma engangrenar (segles XVI i XVII) és documentada per Marià Aguiló al seu Diccionari. JL, MCGM

loc verbal Fer *encangrenar, *agarrar una bona maliciada,  agafar una enrabiada.   MCGM

loc . verbal Es diu de la persona o de les persones que fan *encangrenar i només creen maror (desavinença, malestar, agressivitat…) al seu voltant. MCGM

[ dezɔ́ɾi ] subst . m . Desordre, confusió; estat de desordre, confusió i de gran anormalitat produït per una desgràcia, una pèrdua, una tribulació inesperada… en què no hi ha manera d'entendre's, en què cadascú tira pel seu costat, en què en què molts criden, o ploren, o s'insulten o esvalote, o mouen gatzara, etc.  ex: Quin desori quan va arribar la Guàrdia civil a sa casa!  cast.  desconcierto, zipizape, zaragata ETIM.: der. de odi i el prefix privatiu des- , afegit vulgarment a mots que ja no es veien negatius (cf. desenemic , desgastar ), i canvi de d en r per dissimilació de la primera d . JMN

loc . verbal positiva (o negativa, amb el adverbi de negació no ): assabentar-se, acceptar, comprendre, entendre.  ex: No t'has quedat en la *tonaeta (no m'has comprés). Amb la referència musical a la tonada (melodia).  VCP

Més calent que el tio de la tela. Més calent que el tio de la tissa. loc . adv . molt lexicalitzades que només permeten conjectures pel que en fa a l'origen. Poden molt bé referir-se a l'estat  d'enuig  (expressat per l'ús col·loquial d' estar calent , és a dir en un estat avançat de còlera que deixa entreveure l'agressivitat) de personatges masculins majors (*tio) coneguts pels referents 'de la tela' i 'de la tissa'. Els personatges esmentats s'han perdut de la memòria dels usuaris de les expressions. És possible tanmateix que la confusió *tio / tió (vegeu tió) permeta una interpretació més per analogia metafòrica: la comparança amb la incandescència de la brasa del tió de productes com ara la tela o el guix –*tissa). diàleg dels informants: –També està l'expressió, quan a encolerir-se, "més calent que el tio la tissa".  –Jo crec que això de tio deu ser tió, o tronc de llenya (una paraula molt viva a Catalunya sobr...

[aɱfeβɾáɾse]  enfebrosir-se v . tr . i refl . 1 . Agafar febre, patir de febre. ex: La mare s'ha tornat a enfebrar esta nit passada. cast. enfebrecerse .  2. Alterar-se profundament; encolerir-se, enfadar-se molt. ex: Només de pensar què està fent-li m'enfebre. Etim.: derivat de febre . MCGM, APM

[aŋkaɾnisáɾse] acarnissar-se, aferrissar-se v . pron . 1 . Mossegar algú amb força tot i perdent el control. ex: S'havia encarnissat de tal forma que no hi havia qui li fera obrir la boca. 2 . Fer-se cruel, obrar amb crueltat contra algú. ex: És tan antipàtica que no puc, quan parle, deixar d'encarnissar-ne *en ella. cast. encarnizarse .  ETIM.: format amb l'arrel carn , el prefix en- que expressa acció sobre alguna cosa i amb l'infix -iss- que expressa tensió o força mantinguda. Cal considerar la pèrdua d'autodomini, l'embogiment, que provoca l'agressivitat efectuada sobre els sers vius sobretot si hi ha visió de la sang. diàleg dels informants:  –Després d'encangrenar-se [amb alguna persona], "encarnissar-se" amb la persona que t'ha encangrenat. Posar-se les botes "balafiant" d'ella! –Encarnissar-se: no tindre mesura. PSM, APM

[aʃuáɾ] o [aʃwáɾ] aixovar subst . m . El conjunt de roba d'ús personal i d'ús comú de la casa, que la dona aporta al matrimoni.  ex: A punt de casar-te i encara no has *bordat *l'aixuar! cast. ajuar . ETIM.: de l'àrab aš-šuwâr (ax-xuwár) ‘el dot: Quantitat en diners o en robes i altres béns, que la dona –o l'home– aporta al matrimoni’.  JC, MTC

[ aʃuáɾ ] eixugar   v .  1 . torcar tr . i pron . Assecar (una cosa banyada o humida) passant-hi alguna cosa que se n'emporte la humitat  o el líquid que la cobreix.  ex: *Eixua't ara mateix eixa suor!.  cast.  secar, enjugar. 2 . intr . i pron . Assecar (una  cosa banyada o humida ) fent que s'evapore l'aigua que la recobreix o que l'amara. cast.  secarse. ex: Posa les sabates prop de l'estufa i *s'eixuaran. ETIM.: del llatí tardà exsūcare 'deixar sense suc', derivat de sucus 'suc; saba de les plantes; líquid del cos humà o dels animals'. JC

Fia't només de qui tinga la palma de la mà peluda. Consell i dita que expressa desconfiança extrema. Equival a l'expressió No et fies mai de ningú . NLL

[vensiʎá] revinclada   subst . f . Torsió forçada i violenta d'una articulació. ex: El pobre home va pegar una vencillada quan estava pujant al cotxe. ETIM.: de vencill (amb el sufix - ada , que expressa acció) del llatí vulgar * vĭncicŭlum , alteració del llatí clàssic vĭncŭlum 'lligam', derivat de vĭncīre 'lligar', que va influir en aquell; del significat de 'lligar' es passà al de 'tòrcer, doblegar'.  vegeu girada de peu  RM

[ʤiɾó] girada   subst . m . Acte de girar, amb una força més o menys determinada. ex:  Només quan va vore el camió damunt li va pegar un giró al volant. ETIM.: de gir 'rotació' (amb el sufix -ó que marca intensitat a l'acció descrita),  del gr.-llatí  gyru,  ‘cercle, volta’,  del grec  gỹros ( γῦρος ) 'gir, cercle'.  LLN

[ʤiɾáðepέw] loc . substantiva giró de peu  Acte de tòrcer-se un peu. ex: Quasi es mata d'una girada de peu. cast. torcedura . diàleg dels informants –S'ha pegat "una girà de peu", també "una torçuda de peu"  –Jo era molt propens a aquest tipus d'accident, i més d'una nit me l'he passada amb el peu embenat amb un empastre d'arròs bollit per eliminar la inflamació.  Al santdemà el peu amaneixia tot arrugat com un cigró, però sense la inflació tan molesta. El remei funcionava!  –Pot ser que també haja sentit "giró de peu"?  –Una vencillà(da). MCGM,  JM,  LLN,  RM

[deskonseɾtáɾ] v.   1 . tr . i pron . Privar del concert o harmonia entre les parts o entre les persones; fer perdre la seguretat, l'aplom.  ex: Sempre que parla em deixa desconcertat.  2. luxar tr . i pron . Fer eixir un os, totalment o parcialment, de la seua articulació.  ex:   El va estirar massa fort i li va desconcertar el braç.  ETIM.: del llatí concertare 'combatre, rivalitzar, discutir' amb el prefix de negació dinàmica des– .

loc . substantiva Persona a la qual se li manen sense cap consideració  els treballs més desagradables  o  molta faena. ex: Per qui m'heu pres? Per la xeringa de l'hospital? La referència a la xeringa deixa predisposar més l'instrument de lavatives que no la xeringa d'injectar medicació.

[ʃeɾíŋga] subst . f . 1 . Instrument destinat a la introducció o l'extracció de substàncies líquides en conductes, cavitats o teixits de l'organisme, consistent en un canó o un tub de vidre, plàstic, etc., acabat en un canonet més prim al qual s'hi acobla l'agulla , el trocar, etc. i dins el qual hi ha un èmbol que permet omplir-lo per aspiració i expel·lir després el líquid aspirat. ex: El practicant bollia la xeringa de vidre en alcohol. cast.   jeringa ,   jeringuilla . 2 . Instrument per a donar lavatives, per a injeccions, per a omplir embotits, etc. ex: Aquells metges d'opereta acaçant el malalt imaginari amb la xeringa a la mà! Què còmic! cast. jeringa .  ETIM.: ant.   siringa ,   xiringa , del llatì   syrĭnga , 'lavativa', i aquest, del grec sỹrigx, sỹriggos 'canya, flauta'. xeringa

loc . adverbial modal Expressa la forma més correcta, lligada a la obediència als manaments de Déu; és a dir la forma de fer que no permet fer les coses malament. Atenent al sentit comú. ex: Tu veus com si fas les coses com Déu mana pots aplegar a aprovar la carrera? La forma neutra, sense connotació religiosa, és: Com cal .

A qui no té faena,  Déu li'n dóna. Dita per tal de remarcar que sempre hi ha alguna cosa a fer. Sol dir-se amb ironia, sobretot quan la faena o la ocupació no són vitals o a més a més són poc valorades o fins i tot supèrflues. MCGM, JMN

Déu dóna faves al que no té queixals…  i torrons al que no té bancada. Déu dóna torrons a qui no té dents  i dents a qui no té torrons.  Dites que expressen les paradoxes de situacions determinades on sembla que no hi ha justícia divina. Expressen la manca de correspondència entre el que es té i el que es necessita. NLL, MCGM

Dita que remarca la capacitat adquisitiva dels diners. Dins del context inicial de la frase feta els torrons eren un producte de luxe. JMN

[ʧiɾimité ɾ ] o  [ʧiɾimité ɾo ]  xirimitera (f.)  [ʧiɾimité ɾa ] 1 .  subst .  Sonador de xirimita (dolçaina). ex: Hi ha una xirimitera nova a la colla. 2 .  pejoratiu . Persona poc seriosa, poc fiable, no digna de confiança, rodamón. ex: A eixe xirimiter, fer-li cas? Si té el cap ple de pardalets! ETIM.: format sobre xirimita . vegeu xirimita VMT xirimiter (font: El món de la xirimita)

[ʧiɾimíta] xaramita, xeremia subst . f . Dolçaina; flabiol valencià.  ex: Quina melodia més bonica de xirimita! ETIM.: del grec karamites (καραμιτης), ‘de canya’  val. meridional . vegeu dolçaina

(font: La Soca) Esta nit és nat un Xic de la més bella Senyora, sens poder trobar abric, a qui el cel i terra adora, entre la mula i el bou, Ou, ou, restant sa mare donzella, quina meravella! Davall d’un roín portal i de una pobra Mare naix lo Rei universal per a que lo món repare, sens tenir tan sols un sou ou, ou, sinó la pura mamella, quina meravella! Lo infant no té bolquers ni sa mare ab que comprar-los, i Josep no té diners ni troba de qui amprar-los, ni en l’olla carn de bou, ou, ou, ni prou de pa en la cistella, quina meravella! Lucifer va tot torbat per no entendre aquest misteri,. de tot lo veig contrastat, puix perdrà prest son imperi; bramant ne va com un bou, ou, ou, bé podrà portar esquella, quina meravella! Adam i Eva cantant estan ab molta alegria, i Jesús està plorant de fred dins de l'establia, i l'estança tota es plou, ou, ou. sense carbó ni una estella, quina meravella...

[tɾapatɾɔ̞́ɫes] subst . m . i f . Persona que obra sense reflexió; persona eixelebrada.  ex: Veges tu, el major tan assentat i el menut, tan trapatroles.  cast. aturdido, atolondrado.   ETIM.: d'origen expressiu d'un parlar precipitat.  hipòtesi: onomatopeia del parlar precipitat; d'un radical trapp -, soroll que fa una porta o post en caure i tancar-se amb al·literació a trola 'mentida' amb un valor atenuat, mot castellà en plural. No és inusual trobar en valencià mots composts amb un terme en castellà com ara també en * xafaxarcos amb un efecte buscat, també per al·literació.  LLN, VMT, ABP

[tɾapatɾám] trapasser -a subst . m . i f . Entremaliat, atrotinat; embolicador, comboiant.  ex: Estàs poc bona si et deixes *enredrar per eixe trapatram.  cast. travieso .  ETIM.: d'un radical trapp - i de tram onomatopeies per al·literació del soroll que fa una porta o post en caure i tancar-se.  Ortografia alternativa: trapa-tram .  ABP

cresol [kɾezɔ́ɫ] gresol subst . m . 1 . Llum d'oli consistent en un recipient de terra refractària, de metall, etc., dins el qual es posa l'oli i un o més blens; llum de ganxo, compost essencialment de dos platets de metall posats un dins l'altre, el superior dels quals és llevadís i conté l'oli i el ble. cast. candil.  2 . Nom popular donat a algunes plantes per la semblança de les flor o de les fulles am un cresol. ETIM.: sembla venir d'una forma llatina * cruceolum , var. de crucibŭlum , ‘vas amb brocs, de forma semblant a una creu’ (DCVB) probablement d'una base llatina * crosiŏlu , d'origen incert, probablement der. del preromà * krosos 'buit de dins' (GDLC) vegeu cresolera i rapa

La Mare de Déu  que pel món anava,  amb oli del cresol  a tots acurava.  Quan a mi em feia mal la panxeta de menuda, ma  uela  em feia unes creuetes a la panxa amb oli d'oliva i em cantava el següent: […]  I al final, no sé si era perquè em torbava amb la cançó i no recordava el mal o perquè funcionava, però el mal de panxa desapareixia.  vegeu Oli en un cresol NLL

Posar oli en un cresol : aplicar un remei molt ràpid i eficaç.  Anar [com] oli en un cresol : anar bé.  Ser [com] oli en un cresol : fer efecte positiu.  cast:  Ser mano de santo diàleg dels informants: –Xica... va ser... Oli en un cresol!  –Anar "oli en un cresol" significa anar bé la cosa, marxar bé.  vegeu cresol i  La Mare de Déu… XL, JC, NLL,

Bona nit, cresol, que la llum s'apaga. Dita tradicional   s'emprava quan es perdia o desapareixia una cosa quan menys era d'esperar.    Actualment se sol dir com expressió per tal d'acomiadar-se i donar la bona nit en contexts de familiaritat. cast: Apaga y vámonos. vegeu cresol LLN, VCP, MCGM, BS, VV, JB, ACS, JC, MLC, CMN

[apleɣáɾ] arribar v .  intr . Vindre a trobar-se en un lloc per moció progressiva, tocar al terme del seu camí; atènyer el fi perseguit… Arribar, en general ex: No vàrem aplegar a cap acord. cast. llegar   ETIM.: del llatí applĭcāre , ‘acostar’, ‘unir’, ‘acostar-se’, ‘arribar’, 'fer que una cosa estiga junt a una altra'; de la frase llatina navem ad terram applicare 'posar en sec una nau, atracar una nau' sorgí el sentit català, hui sobretot valencià, de 'arribar', terme inicialment propi de la navegació, 'desembarcar'. XL, JRC

faldó de la camisa [faɫdó] faldar subst .  m . 1 . Part d'una peça de vestir, que penja sense cenyir-se al cos. ex: Només els gossos i els desastrats van *en els faldons fora quan van a passejar. cast. faldón .  2 . Faldes de dona. ex: Tenia tanta vergonya que m'amagava entre els plecs del faldons de la *uela. cast. faldas, saya. enaguas.  3 . Malnom antic de la gent d'Oliva. ETIM.: derivat dim. de falda .  diàleg dels informants: –" faldons " segons Els pobles valencians parlen els uns dels altres de Manuel Sanchis Guarner. "Diu que els llauradors d'Oliva solien portar els faldars de la camisa fora dels saragüells, igual que els pagesos de Sa Pobla de Mallorca".  –Pel que fa als faldons , no he consultat l'obra que diu, però la dita que recull Sanchis Guarner (crec que en l'obra Els pobles valencians parlen els uns dels altres ) és "Si vols vore coses rares, ves-te'n al poble d'Oliva; i voràs els llaur...

loc . verbal Expressió irònica que vol denotar immobilitat i / o excés d'humitat. ex: Si seguix plovent uns dies més, criarem llepó! vegeu llepó (1) JB

llepó  Rhizoclonium riparium [ʎepó]   subst. m.  Llim, fang verd que es congria en els recipients i terrenys d'aigua aturada;  més de 50 plantes amb aquest nom; diverses espècies de clorofícies continentals (algues verdes) Ex:  La bassa està plena de llepó. cast.  légamo, tarquín, verdín. ETIM.: derivat de  llepar  amb el sufix  -ó  indicador d'acció, de cosa abstracta. JC, MCGM, LLN, CMN

[ʎepó] llepona (f.) [ʎepóna]  adj . i  subst . Adulador servil. Ex:  Eixa llepona va sempre darrere de l'encarregada. cast.  lamedor ,  soplón . 2 . Malnom modern donat a la gent d'Oliva, generat a partir d'una contalla tòpica que tracta d'un burro lligat d'una corda al coll per tal de pujar-lo al campanar i fer-li menjar una herba o un arboç. L'estrangulament (la llengua fora de la boca) i la ximpleria, segons la història, fan dir a la gent:  Ja llepa! ETIM.: derivat de  llepar  amb el sufix  -ó  indicador d'acció, de cosa abstracta. MCGM, MASF

[ka ɾ bu ɾ á ɾ ] v . 1 . tr . Impregnar de composts volàtils de carboni; efectuar una carburació; mesclar un carburant amb l'aire en proporció convenient perquè la mescla resultant siga inflamable.  ex: Este motor no carbura bé. No sents quin *roido?   cast. carburar .  2 . intr . fig . i col·loq . Funcionar, actuar així com cal. ex: Tot carbura! Tot carbura! No et preocupes de res.  3 . intr . fig . i col·loq . amb adv. de natació : Actuar irreflexivament; tindre algun problema psíquic.  ex: No li faces cas! No veus que no carbura? 4 . intr . fig . i col·loq . Pensar, pegar-li moltes voltes a una cosa, a una situació, a un teme…  ex: Ací el tens carburant sempre com portar avant el negoci.   ETIM: de carbur : 'compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d'una electronegativitat semblant o menor'. SA

[patakéta] subst . f . 1 . Pa cuit en forma de mitja lluna, més menut que la pataca; pa menut.  ex: Fan unes pataquetes més bones al forn del cantó!  2 . fig . Manteniment de vida. ex: Està mal ara per ara això de guanyar-se la pataqueta. pataqueta ETIM.: de l'americà de les Antilles patata , per la semblança del panet amb la forma de la creïlla; el sufix diminutiu - eta marca la grandària en un cert sentit però de vegades només té un simple valor afectiu. MCGM

[ʎepó] llepona (f.) [ʎepóna] llépoll-llépola, llaminer adj . Afeccionat al dolç, a les llaminadures. ex: És molt llepó. Si no li lleves els rotllos de davant se'ls menjarà tots.  cast. goloso, laminero.  ETIM.: derivat de llepar ; variant de llépol amb canvi de síl·laba tònica.

[ʎepáɾ] v . 1 .  tr . i pron . Fregar amb la llengua; passar la llengua per alguna cosa.  ex: Es llepava la ferida com si fóra un gosset. cast. lamer .  2 . Passar fregant; tocar lleugerament, superficialment, sense estrényer.  ex: Va passar l'altra barca llepant llepant. cast. rozar , lamer .  3 . fig . Llevar la part superficial d'una cosa.  ex: Li va llepar una part de la carosseria. 4 .  fig .  Tacar, una cosa que deixa, en fregar la superfície d'una altra.  ex: És llepar a penes la paret i …i, taca! 5 .  fig .  Emportar-se alguna cosa en un sorteig o en un repartiment. ex: Sempre llepa alguns euros per Nadal i al Ninyo. 6 .  fig .  Adular baixament, servilment. ex: Llepa ací, llepa allà i sempre trau *lo que vol. cast. halagar , hacer carantoñas, lamer.  7 .  vulg .    llepar el cul (a algú) Adular-lo, llepar-lo. llepar el cul.  ETIM.: d'un...