rabassa

[raβása] o [reβása] subst. f. Part inferior de la soca d'un arbre o arbust generalment més gruixuda i resistent, que creix i que està coberta per la terra, de la qual arrenquen les arrels. 

cast. cepa. 

ETIM.: probablement del llatí tardà *rapacĕa, derivat del llatí clàssic  rapum, des del llatí vulgar rapa, 'nap rodó', per les arrels voluminoses d'este vegetal.

Malnom d'Oliva, també Rabasseta.

APM