desori

[dezɔ́ɾi] subst. m. Desordre, confusió; estat de desordre, confusió i de gran anormalitat produït per una desgràcia, una pèrdua, una tribulació inesperada… en què no hi ha manera d'entendre's, en què cadascú tira pel seu costat, en què en què molts criden, o ploren, o s'insulten o esvalote, o mouen gatzara, etc. 

ex: Quin desori quan va arribar la Guàrdia civil a sa casa! 
cast. desconcierto, zipizape, zaragata

ETIM.: der. de odi i el prefix privatiu des-, afegit vulgarment a mots que ja no es veien negatius (cf. desenemic, desgastar), i canvi de d en r per dissimilació de la primera d.

JMN