prova

[reskaldà] escalfor, sufocació   subst . f . Calor sufocant, aire molt calent; calorada; sensació psicofísica de calor produïda per la timidesa o per un pensament sobtat o colpidor.  ex: M'ha vingut una rescaldada i me n'he *enrecordat que m'he deixat el dinar al foc!  cast.: sofocón .  ETIM: construïda sobre el verb cast rescaldar 'tornar a escaldar' amb el sufix f. - ada de participi de passat.  diàleg de l'informant:  Fer memòria de sobte d'algun fet que requereix una certa urgència d'acció. Supose que fa al·lusió a la calorada que et ve en vore't immers/a en una situació així de responsabilitat, havies de fer una cosa necessàriament i... "com la mort de cent anys" (expressió molt emprada al meu voltant) se t'havia oblidat!  APM

[papá ɾ ] v . 1 .  tr . Engolir sense mastegar.  ex: Papava sense tocar vora. cast.: tragar 2 .  tr .  vulgarisme Menjar. ex: Se n'ha anat a papar. cast.: jalar 3 .  pron . vulgarisme Veure, escoltar sense cap criteri ni moderació. ex: Es posa davant de la tele i s'ho papa tot. cast.: tragarse 4 . tr . No entendre ex: És canviar al francés i no papar-ne ni una. cast.: no entender ni papa 5 . pron . Creure qualsevol cosa. ex: És molt simple. Ja li pots dir una bola que s'ho papa tot.  ETIM: del llatí pappare 'menjar'

pap (1) [páp] subst . m . 1 . Dilatació en forma de bossa que presenta l'esòfag dels ocells entre la gola i l'estómac; expansió voluminosa terminal de l'esòfag, on s'emmagatzemen els aliments.  ex: El pardalet tenia el pap ple de llavoretes. cast.: buche 2 .  per extensió . Part compresa entre la barba i el coll.  ex: Què gros s'ha fet! Mira quin pap… I quina panxa! cast.  papera, lamparón.  3 .  per extensió .Ventrell, estómac de persona o d'animal. ex: I ell, al pap! No para mai de menjar! ETIM: derivat del llatí infantil pappare 'menjar'. pap (2)

[reʧiʧinat] retxitxinada (f.) adj . Recuit, passat.  ex: Me'n vaig a pel dinar que el tindré retxitxinat.. .  ETIM: construït amb xixina 'carn picolada' (amb el prefix re - 'més que…, dues vegades' i el sufix - at /- ada de participi de passat) probablement des del cast. chichina . evolució de cecina , i aquest, del llatí vulgar caro *siccina 'carn assecada' (GDLC); o del nahua chichina , 'chupar algo o tomar sahumerio de olores con cañas' que passa al castellà col·loquial d'Hondures com 'excrement humà' (DRAE). També escrit: rexixinat. diàleg de l'informant:  Quan el menjar està passat, l'arròs esclatat o el bullit gelat.  APM

[asataigwát] * assataiguada (f.) [asataigwá] sotaiguat adj . Assaciat; estar sense tindre ganes de menejar-se (moure's) ni fer cap exercici; estar molt relaxat.  ex: Al ple de migdia, en acabant de dinar? I vols que *mo'n anem? No puc. Estic *assataiguat! ETIM:  de sotaiguar (de sota - i aigua ) 'submergir sota l'aigua; regar o mullar un bancal, un terreny, etc., l'aigua que passa pel del costat', amb influència, potser, del més usual assorrar , amb harmonia assota-  > asssata - per lexicalització, és a dir per pèrdua de significació de sota 'baix'.  MCGM, FXLI

Dos viris viris, dos vares vares,  un matamosques  i quatre *fangaes. resposta: el bou CMN

[tenó ɾ ] caliu subst . f . Calor o ardor tènue, d'un foc moderat.  ex: Quan t'acostes al forn… Quina tenoreta més bona! cast.: rescoldo   ETIM: del llatí tenor , - ōris 'curs ininterromput' derrivat de tenēre 'tenir/tindre'.

margalló (font: Rafa Llodrà) [maɾɣaʎó] bargalló subst . m . 1 . Arbre dioic de la família de les palmes, de la categoria de les arecàcies ( Chamaerops humilis L. ). cast. palmito, margallón.  2 . Lluc ( medul·la o tronxo)  tendre d'esta planta, que és comestible.  ETIM: d'origen incert, potser relacionada amb barballó , o potser d'un ant. * (a)bregalyon , der. del llatí vulgar * africanione 'planta africana', variant de bargalló , que ho és també de barballó .  Es una palmera que pot arribar fer un a dos metres d'altària, però sol tindre el tronc davall terra; té el tronc revestit de protuberàncies triangulars;  de fulles grans  (palmes) en forma de ventall (palmito), amb pecíols  proveïts d'espines,  agullonats; de flors grogues,  en raïms densos ; i de  fruits semblants als dàtils, de color  verd-rogenc.  Les fulles d'esta  planta palmàcia  s'usaven antigament per a la confecció de graneres, d'estor...

Ni té os ni espina i baix del llençol s'enfila... Què és? resposta: la pasta bona de fer coques comentari d'una informant: Què bo! No havia caigut i mira que és una de les imatges que més gravades tinc de la meua infància! La pasta de les coques fermentant dins del llit! SA, APM

[flo ɾ í] vulgarisme   subst . m . 1 . Òrgans genitals externs femenins. ex: Mira, bonica... no *vullc saber res més! I saps què et dic? Ves i toca't el florí!  2 . Persona, normalment una dona, ingènua, crèdula o amb poca capacitat psíquica. ex: Seràs florí! No veus que volia prendre't el pèl? ETIM.: Potser de l'italià  fiorino , moneda marcada inicialment amb la flor de lis, emblema dels Mèdici de Florència. Tot i que també pot haver estat construït sobre flor (tot i que siga femení) amb el sufix diminutiu -í , per relació metafòrica afectiva. El DCVB ressenya que en valencià significa anus , sense aportar cap més informació. vegeu figa , figot , bacora

paradores [paɾaóɾa] o [apaɾaóɾa]  rater, ratera, ratonera, ratolinera, parany   subst .  f . Parany per a agafar rates i ratolins; parany per a agafar ocells (pardals). ex: Va parar tres paradores i van caure dos ratolins.   cast.: ratonera, armadijo trampa para ratones; tampa para pájaros.   ETIM: del llatí  parāre , 'posar una cosa en disposició de funcionar' amb el sufix - dora  'que servix per a'. 

[ foɣó ] subst . m . Anus, forat del cul: per extensió, zona perineal. ex: El xiquet no para de rascar-se el fogó… no tindrà cucs? ETIM: de fŏcu , que en el llenguatge clàssic significava ‘foguer’ o 'llar'. CMN, GB

[ ʎíwɾa] subst f . Unitat de pes que generalment es considera dividida en dotze unces i equival aproximadament a 400 grams.  1 lliura = 453,59237 grams. cast. libra .  ETIM: del llatí lībra , ‘pes de dotze onces’, ‘balança’. vegeu onça

[ónsa] o [ónza] unça subst . f Unitat de pes de valor molt variable segons els països o les localitats; pes equivalent a la dotzena part d'una lliura.  1 onça = 28,3495231 grams cast. onza ETIM: del llatí ŭncĭa , mat. sign.

loc . verbal Referida a la falta de destresa o d'habilitat manual. ex: Té mans de segó! És agarrar un plat i… a terra! Per analogia a la falta de consistència de les pallorfes (pellorfes) de segó.  vegeu segó (1)

pa de *segó (font: Viquipèdia) [seɣó]  sègol, ségle subst . m . Planta herbàcia gramínia anual, semblant al blat, però de qualitat inferior; ( Secale cereale ), de canya d'un metre fins en dos, de fulles linears, primes i planes i d'espiga llarga, que constitueix un cereal molt apte per a la muntanya. cast. centeno . ETIM: del llatí  secăle , mat. sign. A Oliva se solen confondre sègol i segó sobretot quan es fa referència al pa. El pa negre i el de segó (integral) solien rebre el genèric 'pa de segó' i es recorda com senyal d'alimentació de baixa qualitat pròpia del temps de la fam. camp de sègol (font: Viquipèdia) 

segó (font: Viquipèdia) [seɣó] subst . m . Conjunt de pells mòltes dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la mòlta o de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals. cast. salvado .  ETIM: d'origen discutit, molt probablement del llatí secŭndu , ‘segon’ (per ser resultat de la segona porgadura del gra o d'una segona mòlta). 

Expressió irònica per tal d'expressar que alguna cosa pesa poc. ex: –Pesa molt? –Ni se sabe! Un *migermut i quatre *onzes!  vegeu *mig armut  i onça diàleg de l'informant Ho deia ma uela , crec, que quan agarrava una cosa de poc pes i algú preguntava si pesava. MCGM

mig armut [mi ʧ a ɾ mút] o  [mi ʧe ɾ mút]   mig   almud, mig armud   subst .   m . Mesura seca de capacitat dels àrids (forment, dacsa, ségol…), així com de la llavor, de les olives…  de valor variable usada en diferents països. vegeu *armut

*armut [a ɾ mút] almud, armud subst . m . Mesura seca de capacitat dels àrids (forment, dacsa, ségol…), així com de la llavor, de les olives…  de valor variable usada en diferents països. L'almud o armud valencià és la quarta part de la barcella i equival a un poc més de quatre litres; cada almud conté 4 quarteronets , i cada quarteronet 8 mesuretes ; segons l'antiga mesura de València l'almud era la quaranta-huitena part del cafís . ETIM: de l'àrab hispànic al-mudd , ( المد ) mat. sign.

loc . verbal Resultat de qui es troba malament de salut; resultat de no haver pres gens el sol.  ex: Em va dir que sentia *agonieta. I la veritat és que estava trencat de color. MCGM

[kapsɔ́t] subst . m .  1 . Persona que té el cap gros. ex: É s fàcil de reconéixer. Si veu un capsot, és ell.  cast.   cabezudo. 2 . Efecte de cap gros que fan els cabells llargs o mal pentinats. ex: A vore quan et talles el monyo! *En eixe capsot pareixes un *bitel (Beatle). cast.   cabezón. 3 . Taronja bufada o que té la pell molt grossa. ex: Mira, d'eixos capsots no en trauràs ni un duro! ETIM.: derivat augmentatiu del radical capç -, que expressa la idea de ‘cap’ (cfr. capçana, capcer, etc.).  MML

loc . verbal Referit als aliments mastegats que tenen molta fibra i que són difícils d'engolir. ex: Mira, no me la puc menjar! Esta carn es fa estopa en la boca! vegeu estopenc

[estopéŋk] estopenca (f.) [estopéŋka] adj.  1 . Fet d'estopa. ex: El fregall era estopenc. cast. estopeño . 2 . Que sembla estopa; tou, flonjo. ex: Què *roïn està esta taronja, està estopenca! cast. estoposo . ETIM: d' estopa del llatí stŭppa , ' part basta que es separa del lli i del cànem en trencar-los o pentinar-los ' amb el sufix - enc 'que està fet o que sembla'. vegeu surenc RMM

[suɾéŋk] surenca (f.)  [suɾéŋka]  adj .  1 . Semblant a suro; sec o dur com suro.  ex: Este formatge surenc no val res! 2 . f .  Taronja sense suc que recorda la textura del suro. ex: Eixes taronges del racó són de repom. Estan surenques. ETIM: de suro (del llatí sūbĕre 'Part exterior de la crosta de l'alzina surera' amb el sufix -enc 'que està fet o semblant a'. MCGM, MML

[ karáka ]   subst . f . 1 .Vaixell sense qualitats marineres, lent o molt vell.  ex: Encara tens aquella carraca al club nàutic? 2 . [p. ext.] Vehicle lent i atrotinat.  ex: I ell, carretera amunt carretera avall *en aquella carraca! 3 . [p. ext.] Objecte atrotinat i inútil, andròmina; objecte i cosa que ja no podem utilitzar.  ex: Mare! Quina carraca de llavadora! A vore quant te'n compres una nova.  ETIM: segurament de l'aràbic ḥarrak ‘barca’; nom donat a una classe de vaixell de gran tonatge, propi del segle XIII, destinat a la càrrega i el transport de tropes.  MCGM

Xacarracatxac, ma uela va a missa  xacarracatxac, no porta camisa  xacarracatxac, si en porta o no en porta  xacarracatxac, a tu res t'importa!  APM

‎A la rebolica,  si em pica  o no em pica. Se sol dir quan hi ha desordre.  MCGM

loc verbal  Estar apurat i angoixat; no trobar la solució. ex: Ja em *vec a les tres pedretes, xica. I ara que faré? MCGM

adv . de mode . Caminant com un coix; coixejant, anant amb una coixera lleu. ex: Li ha xafat el peu i ell, en lloc de queixar-se, se n'ha anat coixín-coixan. ETIM: per repetició de coix tot afegint-li a cada membre les terminacion -ín i -an que mimetitzen verbalment l'alternança de cada passa.

loc. verbal Plaure o pedregar amb molta intensitat i amb força, sobretot amb trons i llamps. ex: No isques de casa que ara mateix cauen dimonis de punta. *El xoparàs . també: Ploure a bots i a barrals. cast: Caer chuscos de punta.

[monfloíɾta] subst. m. Efeminat. ex: Si ixes vestit *aixina al carrer pensaran que eres un *monflorita.   ETIM: potser del cast. manflorita des de pres del gr.-llatí hermaphroditus 'Que té els òrgans dels dos sexes'.

[aɔ́ɾao ɾá ]  loc . adv . de temps Molt tard, a última hora, normalment de la nit. ex: No m'agrada arribar a hora horada, després vaig tot el dia com cagalló per séquia. vegeu A deshora

cabiscol [kaβiskɔ̞́ɫ] capiscol subst . m . 1 . Xantre. Director del cant litúrgic en un cor catedralici o monàstic.  ex: Fa cent anys que no tenim ací un cabiscol. 2 . Apel·latiu afectuós donat a un xiquet entremaliat, hiperactiu.  ex: I tu, cabiscol, no et meneges d'ací! ETIM: del ll. caput scholae (cantorum) 'cap d'escola (de cantors). diàleg de l'informant Cabiscol: a mi m'ho dien quan sempre anava trafegant en mig de tots sense fer res. Llavors algú em dia, per exemple: "T u, cabiscol, a vore vine cap ací i fes... ". JM

[astéza] subst .  f . 1 . Conjunt de roba o altres coses posades a estendre perquè s'eixuguen, s'assolellen, s'oregen, etc. ex: Fa unes esteses…! Clar, *en tant de fill! cast. tendido .  2 . Conjunt de coses  escampades o  espargides per terra o en sentit predominantment horitzontal. ex: I aquelles esteses de cacaues al sol, a la porta de casa… Te'n recordes? cast. tendalera .  ETIM.: forma femenina de estés , participi passat del verb estendre . MCGM estesa (font: Nati Almao)

1 . Referència a la vellesa: estat de salut minvant i ple d'alifacs. 2 . Referència a la sort: mala sort generalitzada.  En valencià, també: Caldera vella, bony o forat. cast: A perro flaco todo son pulgas.

loc . verbal Estar molt segur de la pròpia actitud, sentir-se pagat de la pròpia situació; ser intransigent; ser superb.  cast:  Ser más tieso que el palo de una escoba. vegeu fus MMN, MCGM, KMV, XL, APM, JMN, CMN

Paret amunt, paret avall, *en el tabalet al cul. resposta: El caragol CMN

[anʧiʧaronáɾse] o [anʧiʧoronáɾse] v . pron . Manifestar una postura o una presa de decisió inflexible i poc racional envers a alguna persona o alguna idea, com una mena d'obsessió. ex: A vore qui el fa canviar! S'ha enxitxarronat en anar-se'n i… mira! ETIM: incerta. Potser en relació amb * xitxarra (cigala) per analogia amb la repetició monocord i obsessiva del so emés per l'insecte; també pot estar lligada amb el verb cast. achicharrar 'recremar' per analogia amb l'estat irreversible d'allò cremat excessivament.  MCGM

[ kompaneʤá ɾ ] v . tr . 1 Acompanyar amb pa (un menjar).  ex: A voltes companeja les postres.  2 Distribuir i repartir millor el menjar i també altres elements, per estirar-los i traure el màxim profit.  ex: Has sabut companejar-te la sobrassada i n'has menjat tota la setmana. cast. compartir, economizar ETIM :  derivat de   companatge ,  amb canvi del sufix - atjar   en - ejar . MCGM

loc . verbal Es diu d'una persona que té males intencions, que és mentidera, a la qual li agrada fer mal; també s'empra per referir-se a un infant entremaliat, malcriat. ex: Si et fies d'eixe dimoni emplomat, tindràs més d'un problema. ETIM: emplomat : guarnit de plomes. La iconografia antropomorfa del dimoni el representa nu i sense pèl. Cal suposar que imaginar-lo recobert de plomes el fa més amenaçant i més temible. MCGM

loc . subs . Referència a la insistència molesta i impertinent: se li diu a qui repeteix moltes vegades les coses. ex: No et canses mai del tema? Açò ja és la cançó de l'enfadós. cast:  El cuento de nunca acabar vegeu enfadós MCGM

loc . verbal   Deixar d'assistir a escola furtivament. ex: Varen fer magueto i se'n varen anar a Gandia. cast. hacer novillos, hacer pellas ETIM: desconeguda, tot i que curiosament en cast. magüeto és sinònim de novillo (vedell). Per consonància i per associació amb amagar-se també se sol dir * amagueto . vegeu fer fotja

loc . verbal Fer fugina, deixar d'assistir a escola furtivament. ex: Els xiquets han fet fotja i el mestre els ha castigat . cast.  hacer novillos ETIM: probablement format per regressió damunt fugina  tot interpretant este mot com a diminutiu del nom d'ocell fotja . vegeu fer magueto

[ʧakáɾ] v. tr. 1 Esclafar la closca (d'una ametla, d'una nou, d'un cacau, etc.): fer trossos.  ex: Xacava ben xacats els pinyols d'oliva.  2 vulgarisme   v. tr. i pron. Menjar sense moderació i sense guardar les formes. ex: Com xaca! No ha deixat ni una molla!

loc . verbal No comportar-se segons la norma, les convencions…; fer alguna cosa extravagant. ex: S i te n'ixes de la cistella, ho perds tot! MCGM

loc . verbal , Ser tema de conversa, e star en boca de tots; critcar . ex: Si has fet o dit alguna cosa que se n'ix de la cistella et portaran *en campaneta. MCGM

loc . verbal Equivalen a semblar o * paréixer ; per tal de reforçar una afirmació bastant probable sobre qualsevol tema:  ex: –¿Què et sembla *lo que li ha passat a Rosita?  –*En tinc quimera que la culpa la té el nóvio, que sempre ha sigut un dimoni emplomat. JM