florí

[floɾí] vulgarisme subst. m. 1. Òrgans genitals externs femenins.
ex: Mira, bonica... no *vullc saber res més! I saps què et dic? Ves i toca't el florí! 
2. Persona, normalment una dona, ingènua, crèdula o amb poca capacitat psíquica.
ex: Seràs florí! No veus que volia prendre't el pèl?
ETIM.: Potser de l'italià fiorino, moneda marcada inicialment amb la flor de lis, emblema dels Mèdici de Florència. Tot i que també pot haver estat construït sobre flor (tot i que siga femení) amb el sufix diminutiu -í, per relació metafòrica afectiva.
El DCVB ressenya que en valencià significa anus, sense aportar cap més informació.
vegeu figa, figot, bacora

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

afonar (2)

[afonáɾ]  esfondrar 1 . v . tr . i pron . Caure (una cosa) desfent-se sobre els fonaments.  ex: S'ha afonat una casa a la carretera!  cast. derruirse , derrumbarse , hundirse .  2 .   tr . i pron . Destruir (una cosa) trencant-la, fent-hi una obertura, de fora cap a dins, de dalt a baix.  ex: Un cotxe li ha afonat una paret al meu veí.  3 . fig . Arruïnar, destruir, abatre.  ex: Van afonar l'empresa de son pare.  cast. arruinar .  4 . fig . Fer caure en una situació roïna, en un estat de depressió, d'abatiment, etc.   ex: Estava afonat des de que l'havien despatxat de la fábrica.  ETIM.: del llatí vulgar affŭndāre , mat. sign. o de fons .
Leer más

Son pare…

El pare, fetge Son pare fetge Son pare fel i la mare freixura, i sa mare freixura, i sa mare freixura, a vore a qui li semblarà la criatura. com ha de ser la criatura? a qui ha de semblar la criatura? Diàleg dels informants: –Qui no sembla als seus és un porc. –Quan una persona fa alguna cosa o mostra algun aspecte que fa recordar els seus progenitors. –També la diem en castellà, però només la primera part: Hijos de gatos, gatitos i sinó marramiau! –Encara que són parts de la carn d'un animal no especialment valorades, es tracta d'una ironia per referir-se a un xiquet o xiqueta menut/da, perquè és especialment bonic o bonica. MCGM, APM, JB
Leer más

rascló

[raskló] subst . m . 1. Au  de l'ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids  (Rallus aquaticus) de 28 centímetres, plomatge gris  blavós a les inferiors  i castany ( bru oliva )   a les parts superiors  amb els flancs ratllats de blanc i negre, i el bec llarg i roig, que habita en pantans i aiguamolls. 2. rascló , -ona   [rasklóna] fig. Infant amb unes característiques físiques i psicològiques que el predisposen a l'activitat i a l'entremaliadura. ex. Veges tu, quin rascló! Ara em diu que no s'ha menjat ell el pastisset! Diàleg de l'informant Un xiquet flaquet que no para *quet? CMN
Leer más