segó (1)

segó (font: Viquipèdia)
[seɣó] subst. m. Conjunt de pells mòltes dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la mòlta o de la farina i es dóna com a aliment als porcs, gallines i altres animals.
cast. salvado. 
ETIM: d'origen discutit, molt probablement del llatí secŭndu, ‘segon’ (per ser resultat de la segona porgadura del gra o d'una segona mòlta). 

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

ensobinar

[ansoβináɾ] v . Posar de sobines –e n posició horitzontal, mirant cap al cel –, ajagut d'esquena. ex. Com tornes a faltar-me al respecte, te'n pegue una que t'ensobine. cast. tumbar de espaldas Etim.: de la forma femenina de sobí (del llatí supīnu , mat. sign.).
Leer más

florir

[ floɾíɾ ] v . 1 . intr . Fer flor les plantes.  ex: Els cirerers han florit massa prompte. 2 . intr . Aparéixer les flors.  ex: Ja florix la primavera. 3 . intr . fig . Prosperar, estar en ple vigor. ex: Estic content. El negoci ha florit. cast: florecer   4 . pron . Cobrir-se de floridura. ex: Posa al sol eixa tela o sinó es florirà. cast. enmohecerse .  5 . tr . Cobrir de floridura; fer eixir floridura. ex: Si no bufa el vent, la humitat farà florir les taronges. cast. enmohecer .  ETIM: del llatí tardà florīre des del llatí clàssic florēre ,  mat. sign.  
Leer más

rascló

[raskló] subst . m . 1. Au  de l'ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids  (Rallus aquaticus) de 28 centímetres, plomatge gris  blavós a les inferiors  i castany ( bru oliva )   a les parts superiors  amb els flancs ratllats de blanc i negre, i el bec llarg i roig, que habita en pantans i aiguamolls. 2. rascló , -ona   [rasklóna] fig. Infant amb unes característiques físiques i psicològiques que el predisposen a l'activitat i a l'entremaliadura. ex. Veges tu, quin rascló! Ara em diu que no s'ha menjat ell el pastisset! Diàleg de l'informant Un xiquet flaquet que no para *quet? CMN
Leer más