prova

[fús] subst . m . Barreta de fusta redona, lleugerament cònica, que pel cap més prim té una incisió (l'osca) i pel cap gruixut acaba amb un disc, i serveix, quan es fila a mà, per a tòrcer el fil i enrotllar-lo així com es va formant. ex: Qui se'n recorda hui en dia del fus de filar? cast. huso . ETIM.: del llatí fūsu , mat. sign. fus

loc . verbal  també:   Fer anar (algú) més ert que un fus Disciplinar o dominar algú.  nota :  loc . adv . modal  amb les variants: Dret com un fus , o Més dret que un fus : molt ert, dret (tant en sentit material com moral).  vegeu fus , ert MMN, MCGM, KMV, XL, APM, JMN, CMN

loc . verbal ( loc . adv . modal ) Equival a 'tindre un cullerot dins el cos', és a dir: anar molt empinat, físicament; o anar ple d'orgull.  cast. andar tieso . vegeu cullerot

loc . verbal o Tragar-se el cullerot Enorgullir-se, posar-se molt estirat per la supèrbia; anar amb el cos molt recte. cast:  Estar pagado de sí mismo vegeu cullerot MCGM, APM

[kuʎeɾɔ́t]  capgròs, renoc   subst . m . 1 . Cullera més gran que les ordinàries de menjar, destinada a traure l'aliment o altra substància de l'olla o caldera i passar-lo als plats. ex: Trau tu el cullerot, que ara mateix porte la cassola. cullerot 1 cast.  cucharón . 2 . Larva aquàtica dels amfibis anurs; larva de la granota. ex: De xiquets anàvem al Salt a pescar cullerots. cullerot 2 cast. renacuajo .  ETIM.: derivat augm. de cullera . MAFS, SA, JC, FMB

[saɫmítɾe] salnitre subst . m . Nitrat de potassi  ( KNO3 , mineral que cristal·litza en el sistema ròmbic) d'una gran importància com a adob mineral i oxidant enèrgic que s'empra en la fabricació de la pólvora i altres explosius. ex: Les parets de la cova estaven plenes de salmitre. cast. salitre .  ETIM.: del llatí sal nitrum , mateix significat. MCGM salmitre

[ansalmit ɾ át] ensalmitrada (f.) [ansalmit ɾ á] adj . Dit d'un aliment o d'un menjar amb un excés de sal, passat de sal; dit d'una persona eixuta de carn, com si fóra deshidratada per haver estat conservada en sal. ETIM.: verb construït sobre salmitre amb el prefix en - amb el sentit de 'ple de… envoltat de…'. La semblança superficial de forma  (cristal·lització) entre el clorur de sodi i el nitrat de potassi, no enganya. L'excés de sal fa el menjar no comestible i fins i tot perillós per a la salut. vegeu * salmitre diàleg dels informants: –El dinar està ensalmitrat:molt salat. –Estar "salmitre" o "ensalmitrat", un menjar on se n'ha anat la mà amb la sal i no es pot menjar. –Està "ensalmitrat": ho vaig escoltar ahir amb referència a algú que és més sec com un *baejo.   RPM, MCGM, SA

[sentít] sentida (f.) [sentíða] adj . Salat sense deixar de ser comestible;  amb un punt de sal. ex: Que vols que li fem? Esta volta m'ha eixit l'arròs una miqueta sentidet. ETIM.: del participi passat de sentir , del llatí sĕntīre 'percebre amb els sentits'.

[sentít] sentida (f.) [sentí ð a] adj .  1 . Sincer, procedent de sentiment vertader. ex: Es notava que *lo que et va dir era sentit. cast. sentido .  2 . Sensible; dotat de sensibilitat. ex: Què sentit que és. Plora en totes eixes pel·lícules d'amor! cast. sensible .  3 . Que se sent molt de les ofenses, renys, etc.; que es considera ofés; dit d'una persona que és molt sensible als retrets, els renys, les rectificacions, les desconsideracions, etc. ex: Mira si és sentit que és retraure-li qualsevol cosa i ja el tens de morros. cast. quisquilloso , sentido ,  ofendido , disgustado . ETIM.:  del   part. pass.  de   sentir ,  del llatí sĕntīre 'percebre amb els sentits; adonar-se; pensar'.

[aɲʎandát] subst . m . Llanda que es posa sobre les portes per a protegir-les de l'aigua. ex: Han restaurat l'enllandat de les portes de l'església. ETIM.: derivat del verb enllandar (part. pas.) vegeu enllandar PSM

[aɲʎandáɾ] v . tr . Posar llanda; guarnir o cobrir de llanda.  ex: No voldràs enllandar la llar, veritat?  cast. chapear .  ETIM.: derivat de   llanda . vegeu   llanda

loc . verbal ( loc. adv. de mode )  Portar a la ruix o Portar a l'arruix .  Agarrar una criatura de les aixelles  entre dos persones i portar-la en alt.. noteu que: rus o ruix recorda l'acció d'arruixar, com si l'infant fóra la regadora. MCGM

loc . verbal ( adverbial de mode ) Anar sense jaqueta, solament amb la camisa, i pantalons. Quan anàvem en vestit complet a l'arribar a casa ens llevàvem la jaqueta i anàvem en cos de camisa. Avui als bancs i caixes els empleats van en cos de camisa. JB, JNG, MCGM

Dita per tal de prevenir de l'excés a l'hora de menjar, o ben al contrari per tal d'animar a menjar-s'ho tot.  diàleg dels informants  –Quan érem menudes ens ho deien precisamente al contrari, perquè ens ho acabàrem,"ens fera profit" i estiguérem més llustroses. –L'últim mos fa créixer. PE, MCGM, NLL

[ aʃumoɾáɾ] o [aʃamoɾáɾ] eixamorar   v .  1 . tr . Començar a eixugar; llevar part de la humitat; mig eixugar. ex: Eixamora la roba *antes de guardar-la. 2 . pron . Perdre una cosa part del líquid que conté, començar a assecar-se. ex: Si estens el drap, s'eixumorarà més prompte. cast. rezumar ETIM.: del llatí exhūmŏrare , ‘llevar la humitat’, der. de humor 'humitat';  eixumorar és   la forma  primitiva  alterada després per dissimilació ( eixamorar ). Sembla ser que les dues formes conviuen a Oliva. diàleg dels informants. –La roba encara no està seca, està eixumorà(da) Vol dir que hem posat roba estesa per a què s'eixugue però continua tenint humitat, encara que li manca un poc per estar eixuta.  –Ma mare deia eixamorar la roba RCN, JB

loc . verbal Posar tota l'energia en una mampresa o en una cursa de forma que sembla que les vísceres se n'eixiran per la boca. vegeu lleu MCGM

[astɾeβá] subst . f . Moviment sobtat i violent; estirada sobtada i violenta per a fer moure envers si algú o alguna cosa; esforç, espenta.  ex: Fa falta una estrebada per acabar amb eixa mampresa.  cast. sacudida , estirón .  ETIM.: derivat de estrebar , 'espentar' des del germ. streup 'estrep'.  MCGM

[mampɾéza] subst . f . Empresa; allò que hom mamprén; acció feta amb força de voluntat, amb ànim.  ex: Després de la mampresa que ens hem agarrat, […], no estem *pa res. "*Inga, ja! ETIM.: Sobre el femení del participi passat de mamprendre. vegeu mamprendre MCGM, APM

[mampɾéndɾe] o [mampéndɾe] v . tr .  1 . Emprendre.  ex: Ara és mà de mampendre la faena retrassada.  cast. emprender .  2 . Marmolar, bonegar, renyar; castigar fisicament. ex: Deixeu-me-la a mi que ja la mamprendré jo! 3 . Sorprendre in fraganti .. ex: El va mamprendre quan carregava la furgona.   ETIM.: del llatí manu prehendĕre , ‘agafar amb la mà’ (sobre la partícula man -). ACP, JM, CMN, JC, MCGM

[sampáɾ] *sarpar , xarpar, enxarpar, aixarpar v. tr . i pron .  1 . Agafar amb força especialment d'una manera violenta o contra la voluntat de l'agafat.  ex: El xiquet corria molt però encara el va poder *sampar. Es varen sampar del monyo i no podíem partir-los. 2 . Retindre ; aturar .  ex: Esta et *sampa i no et deixa! 3 . Encarar-se a algú per retraure greuges. ex: Quan la *sampe per davant sabrà de qui sóc jo filla. 4 . Prendre ràpidament, furtar. ex: Li vaig *sampar les claus de les mans, no fóra que s'ho pensara, i me'n vaig anar. 5 . tr . i pron . Menjar, devorar.  ex: S'ha *sampat tres coques i, escolta, com si no haguera dinat encara! cast. zampar .  ETIM.: del cast. zarpa 'grapa, urpe' i post. per confusió, amb zampar  (5.) del cast. des de l'onomat. zamp . ACP, XRL

[aspeɾneɣát] espernegada (f.) [aspeɾneɣá] adj . Agitat; apressat; superat per l'activitat, sense temps per a fer res que no siga l'activitat encomanada. ex: Ara no puc *aparar-me que vaig espernegat! ETIM.: del llatí vulgar * expernĭcare , 'fer una sèrie de moviments violents amb les cames' (derivat de perna 'cama'). Anar espernegada , no tenir temps per a res, fer-ho tot amb moltes presses i voler acudir a tot. MCGM

[batekúɫ]  subst .  m . Colp donat al cul, a les anques, amb la palma de la mà. ex:  *En quatre bateculs li lleve jo eixa cabuderia que té. cast.  azotaina ,  julepe   ETIM.: compost de l'imperatiu de  batre  i  cul . AL, ACP, JC, JB, XL

[polít] polida (f.) [polí ð a]  titot , dindi , gall dindi o gall de les Indies subst .  1 . Depurat, pulcre, refinat; que no té imperfeccions. cast. pulido, fino.  2 . Au gal·linàcia Meleagris gallopavo , generalment de color negre vellutat amb irisacions a les plomes grosses, amb el cap i coll nus i coberts de carúncules vermelles així com la membrana erèctil que té sobre el bec i que s'anomena moc. ex: Els americans mengen polit per la seua festa d'acció de gràcies.  cast. pavo .  ETIM.: substantivació de polit, part. passat de polir , en el sentit de ‘elegant, bonic’. malnom d'Oliva FMB polit meleagris gallopavo

loc . fraseològica Expressa desesperança sobre la possibilitat de fer, d'aconseguir alguna cosa o d'assolir algun objectiu.  ex: No hi ha mans. Cride i cride i no despenja ningú. En referència a les persones, expressa un judici sobre la incapacitat de canvi de forma de ser o d'actitud. ex: No hi ha mans *en ell. No té interés ni en tindrà. VG

loc . fraseològica que expressa l'ocasió ideal de fer alguna cosa. En alguns casos equival a Esta és la meua ocasió o Ara em toca a mi, Ara és la meua. ex: Se n'ha eixit ja? Ara és mà d'entrar. vegeu Ser mà VG

loc . verbal Ser el primer en l'orde dels jugadors; ser el qui rep la primera carta o fitxa quan les reparteixen i el qui la tira en començar el joc; en els jocs de pilota, tindre en les mans la pilota amb dret a llançar-la.

Fer-se la mà : loc. verbal masturbar-se  A fer la mà : loc. adv. molt lluny  Fer la mà al mico :  loc. verbal  molestar; fer les coses malament.  Enviar algú a fer la mà :  loc. verbal  enviar-lo a un mal viatge (expressa exasperació envers algú, envers allò que fa o allò que diu). SA

[má] interjecció   1 . Mira! Vaja! Expressa una emoció intensa en veure un fet impactant, colpidor, que es vol compartir amb algú que també ho ha vist.. ex: *Ma! Quin bac s'ha pegat! 2 . Mira, Caram!  seguida de  que.  Expressa  impaciència  barrejada amb  sorpresa   o amb incredulitat. ex: *Ma que eres burro! 3 . Expressa admiració, generalment seguida d'un  que  o  quin. ex : *Ma quin cotxe més bonico! ETIM.: m <ir> a contracció de la 2a pers. sing. de l'imperatiu present de mirar ;   i en certs casos potser apòcope de  mare ! vegeu *mi! MCGM, AFC, GB, JP, VL, LLN

Tots al sac i el sac en terra! Aplicat a situacions on tots semblen voler participar i no obstant això, sense fer res, sense cap solució, sense resultats efectius.

Roda i volta, la burra solta! Aplicat a situacions on tots discutixen sense cap solució, sense resultats constatables o efectius. CMN

[máβɾa]  mabre, mabret, mabreta   subst .  f . 1 . Peix de l'orde dels perciformes i de la família dels espàrids ( Lithogathus mormyrus ,  Pagellus mormyrus ), de cos pla, de color blanc argentat, gris o marró clar, amb bandes o faixes transversals marrons més fosques o negroses damunt l'esquena i de través i amb els flancs i el ventre platejats. ex: Esta nit soparem unes mabretes que el pare ha pescat. cast. herrera ,  mármol mabres pagellus mormyrus 2 . Tros de pedra gros; en general, objecte de més grossària que la corrent (documentat a Menorca). Per analogia: dona gran d'estatura amb un comportament immadur. ex: Mabra, que estàs feta una mabra! Etim.: de mabre , feminitzat. mabre variant dissimilatòria de marbre , aplicada al peix per semblança del seu aspecte blanc i faixat de negrós amb la pedra marbre. MCGM

[garonéɾ] garronera (f.) [garonéɾa] subst . i adj . 1 . Persona poc neta d'aparença o en el vestit sense arribar a bruta. Es diu especialment de les dones. ex: No m'ho puc creure! Qui diria que s'ha fet tan garronera! 2 . Qui porta les calces (mitges) als garrons, sobretot quan fan arrugues per no anar ben estirades.  ex: Xica, hui va garronereta! ETIM.: derivat de garró vegeu garró , Ser una bona garronera , Anar fet un garró MCGM, XL

Es diu d'una xica o d'una dona gran d'estatura, normalment amb moviments poc harmoniosos; i si és de poca edat amb un comportament en consonància amb l'edat, tot i que les persones esperen d'ella respostes i reaccions com si fos més major, d'acord amb el tamany. vegeu mabra MCGM

[ʎándá] subst . f . Situació o fet enutjós, dolent, avorrit. ex: Esta pel·lícula és una llandada.  cast.: latazo   ETIM.: construïda sobre llanda, del llatí   lamĭna, més el sufix - ada (-ata) amb sentit de superlatiu. Expressa dissonància i poc valor. vegeu llanda  VCP

[ʎánda]  llauna subst . f . 1 . Làmina de metall. 2 . fulla de ferro prima estanyada per cada cara. ex: Un arc de garrofer i cordell i fletxes de senill *en puntes de llanda. I a *juar! cast. hojalata . 3 . Rostidora; recipient de llauna, pla i de vores baixes, per a coure menjars al forn. ex.: Portaven al forn llandes plenes de cacaues i coques en llanda. cast. tostadora . 4 . Tampella o tapadora de ferro que clou la boca del forn o de la llar. ex. Torna a posar la llanda, que salten espurnes. cast. tapa . 5 . Recipient de llauna, més alt que ample, que serveix per a contenir oli o petroli. ex: Mare! Has vist la llanda de benzina! cast. lata . 6 . fig . Cosa enutjosa per la seva excessiva llargària, monotonia, insistència… ex: Açò ja comença a ser una llanda, no? cast. lata , tabarra . ETIM.: del llatí lamna , contracció de lamĭna . RPM, PF, CPG, NLL, MCGM, RMS, JC, LLN

[boʎéta]  butlleta subst . f .  1 . Papereta, cèdula, en què hom dóna algun permís, alguna autorització, alguna certificació; albarà expedit oficialment. ex: Ja tens la bolleta del rascaiú ? cast. boleto 2 . Bitllet de rifa. ex: Està rifant-se'n una bona i tu tens totes les bolletes! cast. papeleta bolleta (font: Oliva, història fotogràfica) 3 . Entrada d'espectacle, en especial de cinema. ex:  Quins temps! Tres pessetes, una bolleta per sessió doble al Savoy . cast. entrada , pase ETIM.: diminutiu de butlla , del llatí  bŭlla, 'bolla' 'butla'. vegeu Tindre butla JMB, MCGM

loc . substantiva Persona, normalment home i jove, gran d'estatura i de complexió forta que, en contrapartida, es comporta amb immaduresa. No hi ha o no no hi ha mostra d'equivalència entre l'aparença física i l'equilibri psíquic. nota: És interessant la transformació de l'adverbi debades , en el sentit d' inútil , en adjectiu o, en el pensament popular, en estructura genitiva –complement del nom– visible en la grafia popular *de bades. vegeu debades diàleg dels informants:   –Molt gran i poc trellat.  –Referint-se a algú gran o major que actua com un xiquet.  –El grandot *debaes era normalment un xic més gran que nosaltres que es clavava amb els menudets (els meus barcelonins fills diuen abusa-nanos).  –Grandai=grandot debades.  –Grandot *debaes: un xiquet més gran que se n'aprofita de la seua major força per imposar coses als més menuts, probablement en alguns casos podria ser el "bulling" del que es parla avui en dia...  –G...

Debades… garrotades.  o  Debades… galtades. Debades, pegant cabotades. No hi ha res gratuït que siga de profit o agradable. Sembla que només ho siga l'adversitat i el dolor. vegeu debades JC, NLL

[deβáes] 1 . adv . En va, sense efecte, inútilment.  ex: Insistia debades. Ell no canviaria mai. cast. en balde, en vano.  2 . adv . Gratis, de franc; gratuïtament.  ex: Mire, mare! Donen cromos debades! cast. de balde, gratis.  ETIM.: de l'àrab bâṭil 'va, inútil'.

Debades, no pega el frare cabotades.  Vol dir que ningú fa les coses per no-res. Les cabotades fan referència a les reverències i a les inclinacions qeu es fan durant els actes litúrgics i als ritus. Una altra interpretació ens remet a dir a tot que sí. vegeu debades MCGM

[mikέŋɣa] subst . f . Poquíssima cosa, quasi no-res, amb sentit menyspeador.  ex: I vos baralleu per eixa miquenga?  cast. migaja , nimiedad   ETIM.: de mica 'partícula, petita porció', del llatí mīca, mat. sign.  diàleg dels informants: –Les miquengues, o solls, són les restes d'algun menjar. Solen ser molletes xicotetes, insignificants, que no ens calmen l'apetit, vaja!  –A més de miquengues jo he oït miquenguengues . –Miquengues: parts inapreciables, quasi, d'alguna cosa, més menudes que miquetes... de fet la terminació - engues en aquest cas ja ens dóna una pista d'un cert menyspreu d'allò que ens queda d'un tot...  –…"miconeues","miconengues" "miconiues". RM, JB, MAFS, MCGM

[ ʎúpia ] subst . f . Bony produït per un tumor indolent, generalment a la cara o en el cap; quist subcutani format a costa d'una glàndula sebàcia que conté secrecions greixoses i cèl·lules epidèrmiques.  cast. lupia , lobanillo , talpa .  ETIM.: probablement d'un llatí vulgar * lŭpĕa , der. de lupus 'llop', per l'aspecte de mal que, en la mentalitat popular, s'escampa per la pell menjant-se-la com un llop.  Gran bossa de greix que naix del coll i descansava sobre el muscle.  De menut m'impressionava molt vore gent major que la patia: era com si portaren una bufa d'aigua just baix la soca de l'orella, recolzada damunt del muscle. JM

[bósa] subst . f . Escrot; cavitat o estructura anatòmica que té forma de sac. ex: Passa tot el dia sense fer res, tocant-se la bossa. ETIM.: del lllatí bŭrsa , i aquest del grec býrsa (βúρσα) 'pell, cuir'.

[garút] garruda (f.) [garúða] garrell subst . i adj . Que té les cames arquejades o tortes, amb la concavitat mirant endins, talment que, en caminar, el garró o turmell d'una cama es frega amb el de l'altra. Tort de les cames, que en caminar es topa dels garrons.  ex: Eixe xic, ho fa aposta o és garrut de veritat? cast. patizambo .  ETIM.: derivat de garra .

loc . adv . Caminar tot forçant les cames o els peus.  ex: Li *apreten les sabates i per això va garrut. vegeu: garrut

[anreðɾánte] vulgarisme * enredranta (f.) [anreðɾánta] embolicador, embolicaire, embullador, embullós -osa, enredaire, enredador -a subst . i adj . Persona que enganya, que enreda, que arma embolics; referent a qui enganya,  qui enreda, qui arma embolics . cast. enredador , chismoso , embustero   ETIM.: de enredar . Tot i que la forma normativa es fa amb el sufix - ador , el nostre vulgarisme es fa amb la desinència del gerundi - ant de la 1a conj. i les marques masculina -e (que sembla remetre al cast.) i femenina -a (analògica). El cast. tanmateix no sembla tindre cap estructura semblant, almenys recollida als diccionaris. Ens remeten a la forma enredador . vegeu * enredrar

[anreðɾáɾ] vulgarisme enredar v . tr . 1 . Enxarciar, agafar amb una xàrcia/xarxa. ex: Allí estava el pobre pardalet tot *enredrat en un parany. cast. enredar .  2 . fig . Enganyar, ficar (algú) en un embolic. ex: No canviaràs mai! a t'ha tornat a *enredrar! cast. enredar . 3 . Destorbar, impedir l'acció; fer nosa. ex: No *m'enredreu ara, que tinc molta faena.  cast. enredar .  4 . pron . Torbar-se, tardar; obrar amb lentitud. ex: *T'enredres, t'enredres i, entre unes coses i *atres… perds la noció del temps!   cast. complicarse , retrasarse .  ETIM.: derivat de ret , del llatí  rēte  'xarxa' (GDLC) amb el prefixe in- 'estar o posar dins'; o pres del cast. enredar (DCVB). La [-ɾ-] epentètica es genera segurament per a atracció de l'alveolar ròtica simple final [-ɾ] per la  dental fricativa [-ð-], ambdues sonores.